-
624 BCE
Tales de Milet (Presocràtic)
Va néixer el 624 aC i va morir el 546aC. Va ser un Filòsof grec presocràtic considerat com el fundador de la filosofia, creant l’escola de Milet de filosofia.
Segons tales de Milet l'aigua és el principi de totes les coses que existeixen. L’aigua es l’origen que va donar començament a l’univers.
Tenia fama de savi, conseller polític, d'hàbil comerciant, expert enginyer i de gran matemàtic. -
Period: 600 BCE to 300
Història Filosofia antiga:
-
569 BCE
Pitàgores (Presocràtic)
Va néixer el 569 a.C i va morir el 475 a.C. Pitàgores va ser el principal reponsable del naexement de les matemàtiques a Grècia.
Ell creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques, i que totes les coses eren números i el cosmos era una gama i un número. La gran majoria de les seves aportacions van ser molt importants per a la civilització actual, algunes d'aquestes són les taules de multiplicar, els números racionals, el teorema de Pitàgores -
540 BCE
Parmènides (Presocràtic)
Va néixer el 540 aC i va morir el 470 aC Parmènides era un filòsof greg que es basava en la seva idea principal del concepte d'Ésser, el qual és etern, immutable i indivisible.
Els seus arguments per fonamentar-ho són els següents: L'Ésser no es pot haver creat, perquè si és així, abans de la seva creació era un “no-ésser”, és a dir, que no existia. Ell negava la possibilitat del canvi, tot allò que és, existeix. La existència era un tot unificat i el canvi era una ilusió. -
535 BCE
Heràclit (Presocràtic)
Va néixer el 535 aC i va morir el 475 aC
Heràclit va ser un filòsof considerat com un dels fundadors de la dialèctica i en part de la metafísica i la moral.
En les seves obres principals, es va inclinar a buscar el principi de tot, i què era això que conformava totes les coses La seva idea de la vida era que tot el que existeix està sotmés a l'esdevenir, és a dir al canvi. -
485 BCE
Protàgores (Sofista)
Va néixer el 485 a.C Grècia i va morir el 411 a.C a Milet Protàgores va ser el primer fiòsof en anomenar-se sofista.
Defensa que cada ésser humà veu les coses a la seva manera i les interpreta en funció de la seva experiència i pensament. Assegurava que davant d'un mateix tema de discussió sempre hi ha moltes maneres de defensar postures Deia que: "L'home és la mesura de totes les coses" -
485 BCE
Gòrgies (Sofista)
Va néixer a l'any 485 aC a Itàlia i va morir l'any 375 aC. Gòrgies va ser un filòsof que va fer importantes aportacions en la retòrica, l'art i el discurs. La seva filosofia es basava en l'afirmació deque res no existeix o, si existeix, no es pot conèixer realment i, si es pot conèixer, aquest coneixement no es pot transmetre. I encara que es pogués comunicar, no s'entendria com es voldria. -
469 BCE
Sòcrates (Presocràtic)
Va néixer el 469 a.C a Grècia i va morir el 399 a.C Sòcrates va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal. Va centrar la seva atenció per alló útil en detriment d’allò vertader, i va proposar la cerca de la virtud mitjançant el qüestionament de tota convicció subjectiva Una frase molt coneguda que va dir va ser “només sé que no res” que consiteix en el reconeixement del nostre gran desconeixement i ignorància. -
427 BCE
Plató (sofista)
Va néixer l'any 427 a.C a Grècia i va morir l'any 347 a.C a Grècia. Va ser un filòsof sofista que va afirmar que a més del món físic, material i canviant, existia un altre plànol de l’ésser fora de l’espai i del temps, de caràcter immutable i perfecte, en el qual es troben les veritables definicions dels conceptes universals.
Aquesta realitat la va denominar món de les idees Plató afirma l'existència d'idees objectives (idealisme) i desconfia dels sentits com a font de coneixement. -
384 BCE
Aristòtil (Sofista)
Va néixer el 384 a.C a Grècia i va morir el 322 a.C a Grècia. Aristòtil afirma el valor del coneixement empíric(empirisme), aquell que es genera a partir dels sentits. Va ser un filòsof molt important i un estudiant brillant de Plató.
Va efectuar importacions aportacions a la classificació de les espècies, a la botànica, la zoologia i a l'anatomia humana, entre d'altres. Les seves aportacions a la medicina encara perdúen. -
341 BCE
Epicur (He·lenisme)
Va néixer el 341 a.C a Grécia i va morir el 270 a.C a Grècia. Epicur va ser un filòsof hel·lenístic que va crear l'epicureisme.
La seva filosofia tracta en la recerca del plaer, procurant, per aconseguir-ho, alliberar-se de la por als déus, de la por a la mort i de la por al destí, perquè amb aquestes pors no es pot gaudir de la vida, i així poder assolir la ataràxia. -
4 BCE
Seneca (Hel·lenisme)
Va néixer l'any 4 a.C a Espanya i va morir l'any 65 a Itàlia. Sèneca deia que la sabiduria i la virtud són la meta de la vida moral.
La seva aportació a la filosofia va ser mitjançant l'ètica, tractant de preescriure les normes i les formes d'actuar, per qu un es cuidi de si mateix i sigui útil als altres. -
Period: 301 to 1400
Història Filosofia Medieval
-
354
Agustí d'Hipona
Va néixer l'any 354 a Argèlia i va morir l'any 430 a Argèlia. Va ser el primer filòsof de l’era cristiana i el seu pensament es centrava en el cristianisme i el neoplatonisme. Agustí creia que era fonamental explicar la relació entre l'ànima humana i Déu i serà en aquesta dialèctica que la fe i la raó es faran aliades i es constituiran en instruments complementaris per trobar la veritat. -
1225
Tomas d'Aquino
Va néixer el 1225 a Itàlia i va morir el 1274 a Itàlia. Tomas d'Aquino va ser el principal defensor clàssic de la teologia natural i un dels pensadors més importants de l'Edat Mitjana.
La idea fonamental que estableix Aquino per demostrar que Déu existeix és que Déu, encara que és invisible i infinit, pot ser demostrat a través dels seus efectes, els quals sí que són visibles i finits. Va crear 5 proves per demostrar-ho -
1285
Guillem d'Ockam
Va néixer l'any 1285 al Regne Unit i va morir l'any 1347 a Alemanya. Guillem d'Ockam va aportar coneixements filòsofics en la ciència.
El principi d'Ockam volia dir que les explicacions mai han de multiplicar les causes sense necessitat. Quan s'ofereixen dues o més explicacions d'un fenomen és preferible l'explicació completa més simple
També diu que la ciència és un coneixement basat en l'experiència. -
Period: 1401 to
Història filosofia moderna
-
Descartes
Va néixer el 1596 i va morir el 1650 Descartes va ser l'iniciador de la filòsofia moderna.
El seu pensament és que duda de l'existència d'un món exterior, dels sentits i de les matemàtiques, inclus de l'existència de Déu. Només hi ha una cosa de la que no pot dubtar i és que en l'acte de dubtar, està pensant, i aleshores està provant la seva existència. -
Locke
Va néixer l'any 1632 i va morir el 1700 Locke va passar a la història com el pare del sistema econòmic i polític avui dia conegut com a liberalisme, el qual basa el seu sistema de pensament en la defensa de les llibertats individuals, sobrepassant el poder de l'Estat.
És una de les principals figures de l'empirisme. -
Hume
Va néixer el 1711 i va morir el 1776 Hume deia que la ment es composava de percepcions que poden ser:
-Impresions: percepcions immediates, actuals i intenses.
- Idees: copies de les impresions, reflexió sobre una impressió. surgeixen de la memòria i la imaginació. -
Kant
Va néixer el 1724 i va morir el 1804. La filosofia de Kant no nega l'existència de Déu, ni un ordre moral, ni la realitat d'un món físic. El que nega excepte en la moral és que la raó humana pot transcendre i arribar a aquells ents en sí mateixos, ja siguin el món, Déu o l'alma.
També va constituir l'idea de que el món, el Sol i tots els planetes són complemenetaris els uns als altres. -
Period: to
Història filosofia contemparània
-
Marx
Va néixer el 1818 i va morir el 1883. Va ser un fiòsof alemany molt important de l’època contemporània i pare del marxisme.
La seva teoria filosòfica promou una crítica contra l’alineació de l’home. Aquesta proclama una lluita contra l’explotació del treball alineat.
Els seus textos comprenden una concepción del mundo y de la vida social que se basa en el materialismo histórico y dialéctico -
Nietzsche
Va néixer el 1844 i va morir el 1900 La teoria de nietzsche afirma que cada ésser humà té la possibilitat, si així ho decideix i treballa dur per això, de superar l'heteronomia i la immaduresa per caminar cap a una autonomia ètica. -
Freud
Va néixer el 1856 i va morir el 1939. Freud va ser un dels psicoanalistes més brillants i gràcies al seu treball, actualment, tenim un gran coneixement sobre l'inconscient, la personalitat i la conducta de l'ésser humà, la psique/ment humana, les afeccions psíquiques, la interpretació dels somnis , la cultura o la sexualitat -
Ortega i Gasset
Va néixer el 1883 i va morir el 1955 Ortega proposa una nova manera d'entendre l'ús de la raó per comprendre la vida i la història de l'ésser humà. La historicitat de la vida i del pensament és la clau filosòfica de la seva idea. El pensament surt de la vida mateixa, és una funció vital -
Heidegger (existencialisme)
Va néixer el 1889 i va morir el 1976 Heidegger el primer ecologista que va abordar els temes de la natura. Ell va plantejar els temes ecològics d'una forma integral, va esbossar el problema demogràfic, l'explotació de l'obrer i les relacions de l'home amb ell mateix i amb la natura -
Gadamer (hermenèutica)
Va néixer el 1900 i va morir el 2002 Gadamer es va proposar desenvolupar una nova teoria de l'experiència hermenèutica , recollint les dades de Schleiermacher i altres pensadors, com per exemple Wilhelm Dilthey i Martin Heidegger -
Sartre (existencialisme)
Va néixer el 1905 i va morir el 1980 Sartre afirmava que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta alhora de ser i, sobretot, de no-ser -
Maria Zambrano
Va néixer el 1905 i va morir el 1991. Va ser una filòsofa recent que va desenvolupar el nucli central del seu pensament, la raó poètica, que és mètode de reflexió filosòfica perquè suposa una nova forma d'entesa més viva, més concreta i més reveladora -
Hannah Arendt
Va néixer el 1906 i va morir el 1975 Arendt defensava un nou concepte de l'època, el pluralisme a l'àmbit polític: gràcies al pluralisme, es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones -
Habermas (escola de Frankfurt)
Va néixer el 1929 Se'l considera el membre més destacat de la segona generació de filòsofs de l'escola de Frankfurt, i l'última figura del marxisme crític. Habermas proposa la teoria dels interessos directors del coneixement. S'entén per interessos les orientacions essencials que són intrínseques a la reproducció i l'autoconstitució de l'espècie humana
