-
Period: 476 BCE to 1300
EDAT MITJANA
Societat teocèntrica. La act cultural i literària girava al voltant de nuclis religiosos. Durant els darrers segles d'aquest període, amb el naixament de noves nacions els temes literaris rondaven entre la nació i la religió. La lit tenía 2 finalitats:
- prestigiar al rei
- aconseguir control ideològic -
218 BCE
Romans a la Península
Desembarcaren a Empúries(Girona) i s'inicià la romanització: un període de 7 segles en el que els pobles peninsulars s'assimilaren com a civilització romana. Els romans imposaren, cultura, llengua, manera de pensar... De la romanització va sorgir el llatí vulgar. -
123 BCE
Romans a Mallorca
Va fundar Palma i Pollentia amb 3000 romans. La llengua llatina va substituir a les que hi havia anteriorment. -
476
Conquestes germàniques (Mallorca)
Quan l'Imperi Romà es va enfonsar diversos pobles d'origen germànic van ocupar el territori. -
Period: 700 to
Naixament de la llengua (s.8 - s.13)
La llengua catalana va sorgir de la llengua romànica (evolutiva del llatí) i es va desenvolupar plenament al s.9. El llatí era la llengua de l'administració, l'Esglèsia, la lit culta... Però en aquell moment el llatí era incomprensible pel poble ja que es xerraven les llengues romàniques. -
Period: 711 to 1229
Els àrabs a españa
711 --> Península
901 --> Illes Van substituir la població i la llengua ya que era molt més desenvolupada que la dels pobles germànics i a més es varen acomodar per 5 segles. -
800
Llatí molt catalanitzat
(La fecha es siglo 9) -
Period: 1000 to 1100
Amor cortés
Joc de convencions amoroses practicat pels aristòcrates a les corts de grans senyors feudals. El concepte de l'amor tenía conceptes bàsics de la societat medieval feudal:
- Relacions de vassallatge
- Religiositat
El concepte de dona va cambiar gràcies a q la mare de Déu era la defensora dels pecadors al jutge diví i per això hi havia fidelitat solemne amorosa i aquest amor a vegades no era acceptat pel marit així que els enamorat corrien perill. -
Period: 1000 to 1200
Poesía provençal
La fecha es referente a siglos. Els autors utilitzaven el provençal i l'occità per el seu prestigi i perque els reis que deominaban part de França era la Corona d'Aragó. Alguns monarques foren poetes. Sorgiren els trobadors (autors de composicions destinades a un públic, és a dir les cançons de gesta) i els joglars (persones que feien arribar aquestes composicions al públic). -
1100
Primers textos en català.
Foren de caràcter jurídic i religiós:- JURÍDIC: sorgien de la necesitat de regulatiztar la vida social i administrativa de la Confederació cataloaragonesa.
- RELIGIÓS: l'Esglèsia necessitava predicar en la lengua del poble.
-
Period: 1200 to 1300
L'expansió de la llengua
La fecha refiere a siglos
La poesia era en provençal gràcies a la proximitat amb Occitània. Quan es van perdre aquests territoris Jaume I es va expandir cap al sud (Mallorca, València i Eivissa). A més en Pere II va anar per Sicília i Menorca. També es van adquirir territoris per l'actual Grècia i Italia gràcies a l'expedició dels almogàvers. Aquesta situació va accelerar la presència del català en textos escrits jurídics i administratiu amb temes religiosos i històrics. -
1229
Conquesta dels territoris árabs
Les tropes catalo-aragoneses arribaren a Mallorca i substituïren a la població que vivía a les Illes. -
1300
L'Humanisme
la fecha significa s.14
La visió es va transformar en antropocèntrica provenent d'Italia.
L'humanisme es un corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir de: l'intel.ligència, la raò i el coneixement. La literatura d'aquest tipus era molaritzant ja que feien una reflexoó crítica dels valors relacionats amb la condició humana, això vol dir una prosa elaborada. -
1320
Creació de la Cancelleria Reial
Creat per Jaume I, organisme administratiu de la Corona que s'encarregava de la correspondència de la burocràsia. Era presidida per un caneller i dirigia a uns funcionaris experts en llatí, català i aragonès. 1246 --> Jaume I disposar escriure documentació en catalá (no llatí) i va unificar la corona a una llengua estàndard. -
1323
Consistori de la Gaia Ciència
Despres de que Jaume I renunciàs al territori de França la poesía provençal va deixar de correar-se. Es va establir l'occità com a llengua poètica i es van mantenir els codis de la poesia trobadoresca fins mitjans del s.15. A Tolosa es va firmar aquest consistori amb un intent de revitalitzar la tradició trobadoresca. Això no va anar bé ja que les obres eren repetitives i poc originalse A final de segle es va produïr la desprovençalització de la llengua poètica i influencia dels temes italians -
1340
BERNAT METGE (1340 - 1413)
Funcionari de la Cancelleria Reial aficionat a la literatura clàssica. Va ser notari, escrivà i secretari reial. Quan el rei Joan I va morir el van empresonar però va ser alliberat per mans de Martí l'Humà. -
1344
Ordinacions palatines (prehumanisme)
Pere el Cerimoniós va reorganitzar la Cancelleria Reial amb funcionaris cultes coneixedors de la cultura clàssica. Això va desembocar amb una sintaxi complexa, madura i elegant. A més l'estil de la prosa es va veure modificat aportant:
- Complexitat sintàctica
- Precisió semàntica amb cultismes freqüents
- Ús de l'hipèrbaton
- Ús moderat d'articles -
1350
SANT VICENT FERRER (1350 - 1419)
Famós orador (NO OBRA ESCRITA) que va participar al compromís de Casp i predicava els seus sermons que son ara preservats ja que els seus seguidors els varen copiar.
Caracteritzat per:
- Llenguatge popular
- Escenificació dels discursos
- Vulgarització dels passatges bíblics
- L'ús de recursos retòrics repetitius
- Exemples -
1352
ANSELM TURMEDA (1352/55 - 1440)
Principal autor de la literatura satírica.
Va ser un franciscà desenganyat de la societat occidental i del cristianisme. Va fugir a Tunis al 1385 i la seva tomba va ser venerada públicament. La disputa de l'ase es una obra seva on ell discuteix amb un ric sobre la dignitat humana i la dels animals a partir d'un diàleg. Anselm intenta moralitzar desde l'humor, mostrant al lector que és el que no s'ha de fer. -
1372
FRANCESC EIXIMENIS (1327 - 1409)
Frare franciscà de gran formació intel.lectual. La seva obra més destacada va ser: LO CRESTIÀ, una enciclopèdia de 13 volums sobre la ideología cristiana amb intencions morals. A més era caracteritzat per la seva misogínia. -
1399
Lo Somni - Bernat Metge
Obra amb la finalitat de defensar-se després de ser empresonat i alliberat davant Martí l'Humà. Obra dialogada de 4 parts:
- 1º LLIBRE: Joan I (mort) i l'autor dialoguen en un somni sobre la immortalitat de l'ànima.
- 2º LLIBRE: Joan I explica la seva mort repentina amb excuses religioses.
- 3º LLIBRE: Un personatge fa un discurs en contra de les dones
- 4ºLLIBRE: L'autor fa un elogi de les dones rellevants a la història + reines d'Aragò -
Period: 1400 to
EDAT MODERNA
El sistema de valors medieval es qüestiona i per això hi ha lluites pel poder entre el monarca i els nobles, que volen mantenir els seus privilegis mentre que els nobles i els camperols també lluiten perquè els darrers volen millorar la seva condició de vida. L'abandonament de les collites va ser la ruina dels camps i la gent es va mudar a la ciutat pq va haver gran act mercantil. D'aquí sorgí la burgesia i va fer competencia als nobles i religiosos.
Població laïca i per això va progressar. -
1412
Compromís de Casp
L'objectiu del compromís era establir qui seria el nou monarca d'Aragó després de la mort del rei Martí l'Humà, sense descendència directa. Aquest acord va ser important perquè va permetre evitar una guerra civil i va establir un procediment per a la successió en el futur. Finalment, el compromís va designar com a rei a Ferran d'Antequera, membre de la Casa de Trastàmara. -
1430
SOR ISABEL DE VILLENA (1430 - 1490)
va ser una monja i escriptora valenciana que va escriure la seva obra més coneguda, la Vita Christi, una biografia de Jesucrist en valencià. La seva obra és important no només per la seva qualitat literària, sinó també per ser una de les primeres escrites per una dona en la Península Ibèrica. La Vita Christi va ser escrita durant la Baixa Edat Mitjana i representa una de les primeres obres en valencià que es conserven.