-
La líriaca dels trobadors va perviure la poesia catalana fins al segle XV, degut al ús del occità (fan servir els poemes catalans cada compte més catalanitzats), certs tópic desaparèixen i es rep la influència de la poesia francesa coetània.
Els primers anys del s.XV, escriuen poetes com Gilibert de Próixita, Andreu Febrer o Jordi de San Jordi. -
Naixè a Gandia l'any 1400, va ser un armat cavaller molt jove, que particià en les campanyes de d'Alfons el Magnànim. Uns favors obtinguts del rei van permetre la seu retirada militar i la confirmació pel monarca d'uns privilegis jurisccionals.
A partir del 1430 es va dedicar a administrar les seus béns i a defensar els seus privilegis feudals, fet que li va provocar conflictes; es casà amb Isabel Martorel, la qual va morir el mateix any, posteriormente amb, Joana Escorna, van tindre fills. -
En les seues obres figuren motius i situacions amoroses pròpies de la poesia trobadoresca, les combina amb la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia. És el primer de la literatura que escriu poesia culta en un català sense provençalisme.
-Amb les seues poesies busca un amor espiritual; el considera un dilema tràgic, un engany o una passió destructora.
-El reconeixement del fracàs és el que humanitza la seua poesia. -
Es compón en 128 poemes classificat en cicles (cants d'amor, de mort, i morals) , amb el canta espritual, charrada i en interrogatori a Déu.
En elles utilitza:
-Estructura formal.
-Decasil·lab en cesura en la quart sil·laba.
-Octosil·lab.
-Pressió conceptual, densitat expresiva i sintaxis completa.
-Ús de recursos expresius com la comparació, imatges, antítesis, i utilització de la priemera persona. -
Es diferència entre les novel·les cavalleresques i els llibres de cavalleria, que rescaten aventures protagonitzades per personateges poc creibles en terres exótiques i temps maravillosos.
Les novel·les cavalleresques:
-No tenen elements meravellosos.
-Els herois es mantenen dins d'uns limits humans.
-Marc geogràfic: conegut i dentificable.
-Accions: temp pròxim.
Totes estes replegades en: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. -
Durant aquest periode, València visqué un moment d'espledor artístic i literari, per això el considerem el segle d'or de la literatura catalana.
Es va centrar a València; amb un creixement demogràfic, a més de convertir-se en un centre mercantil i financer.
Ens topem a un desenvolupament de la cultura, per el dinamisme i la política; trovem gran figures com Jordi de San Jordi i Ausiàs March, també Joanot Martorel, Joan Roís, Jaume Roig i Isabel de Villena. -
Va nàixer a València, entre el 1405 i 1411, fou fill d'una familia noble que va anar perdent poder econòmic i influència progressivament. Cap al final de la seua vida estava completament arruïnat. Morí sol i sense descendència. Fou el escrito del Tirant lo Blanc una de les novel·les cavalleresques més importants del temps.
-
Va realitzar els díhuit poemes (1416-1424), composta en una llengua que volia ser occità trobadoresc, però que en realitat és unn híbrid d'ccità i català.
La suea poesia es arcaïtzant i està plena de referents trobadorescos (composava música per als seus poemes). -
És un referent de la literatura trobadoresca clàssic, però expressa sovint la subjectivitat de l'autor, que adopta un to malenconiós i nostàlgic; va nàixer a València a finals del s.XIV, va ocupar el càrrec de cambrer reial, en 1420 va ser nomenat cavaller en una expedició a Còrsega i Sardenya.
En 1423, va ser capturat durant un cambat militar, aquest episodi el refletèix a la seua obra: Desert d'amics, de bénss e de senyors (Presoner), com a petició del rei per fer els tràmits del rescat. -
Presenta la inflència de de la Crònica de Bernat Desclot: el rei Pere el Gran és la prolongació del personatge de Desclot.
Escrita entre el 1435 i 1462, amb un autor desconegut i am un tìtol que es deu al crític Milà i Fontanals. Narra l'ascenció social d'un jove de condició baixa per mitjà de la cavalleria i de l'amor.
Estructura tres llibres:
-1: el dedicat a l'amor.
-2: dedicat a les armes.
-3: dedicat a la ciència i a la saviesa. -
-Inovació de la novel·la cavalleresca, es combiana tradicions literàries molt diverses de les literatures romàntiques.
-Literatura clàssica i ambientació realista i amoroso amb l'erudició i les al·legories de tipus mitològic.
-Narra ascensions socials.
-Novel·la sentimental, s'emmarca l'argumente desencadera l'acció, permetent una evolució psicològica del personantge.
-Concepció medieval de l'amor (distribució dels rangs socials en les relacions dels amants.
-Estil culte transparent. -
L'acció del Tirant és contemporania al temps de Martorell, alguns fets es basen en fets reals i molts dels episodis cavallerescos són els resultat de l'pbsesió de la vida real del s.XV.
A més, que aquest ha estat qualificada com novel·la total; supera l'etiqueta de la novel·la cavalleresca, en la que es convina aspectes molt diversos, tan pel contigut, com per el model literari emprat. -
Te un dels models literaris més importants en la Crónica de Joanot Martorell (1460 -1465).
Aquesta es por dividir en cinc parts, depenent on es trova el protagonista:
-1: en Angleterra, on arriba Tirant per assitir a les terres del casament del rei d'Anglaterra.
-2: en Silìcia (ajudar) i Rodes (per els moros), acompañat per Felip.
-3: en el imperi grec, per defensar-los dels turcs (s'enamora).
-4: nord d'África, per converit al cristianisme.
-5: Constantinople (derrota del turcs).
