-
-
Música de Mesopotàmia va ser una expressió historiogràfica per referir-se a la història de la música1 de l'antiga civilització mesopotàmica. Per a la producció musical contemporània de la regió se sol emprar música de l'Iraq o, genèricament, música àrab.
-
La Música a l'antic Egipte s'emprava en diverses activitats, però el seu desenvolupament principal va ser als temples, on era usada durant els ritus dedicats als diferents déus i era utilitzada com a remei terapèutic, com indiquen alguns papirs: de fet, el signe jeroglífic per a la música és el mateix que per a benestar i per a alegria
-
La primera forma de notació musical pot ser trobada en una tauleta cuneïforme que va ser creada a Nippur a Sumèria (Iraq d'avui), prop del 2.000 AC. -
La música de l'Antiga Grècia era un art que es trobava present a la societat de forma gairebé universal: A les celebracions, funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics
-
La música de l'Antiga Roma va ser part de la cultura romana des dels temps més remots. Les cançons (carmen) eren una part integral de gairebé tots els esdeveniments socials.
-
La música medieval comprèn tota la música d'Europa Occidental composta durant l'Edat Mitjana, aproximadament, entre la Caiguda de l'Imperi romà d'Occident el 476 i el segle xv, centúria la música de la qual ja sol classificar-se com a pròpia del Renaixement.
-
En èpoques anteriors, sobretot referint-nos a l'Edat Mitjana (de l'any 476 a l'any 1450), la religió era de gran rellevància i poder, arribant a tenir sota la seva mercè el desenvolupament de la majoria de les activitats artístiques dins del context acadèmic i formal , incloent a la música entre elles.
-
-
Gregori el Magne el crea transformant el cant conegut anteriorment: va recollir les melodies cristianes més importants, en va compondre unes de noves i va establir com s'havien d'executar. Aquest cant va inspirar la música europea posterior.
-
Es va crear el tetragrama. El tetragrama era un Conjunt de quatre línies horitzontals paral·leles i equidistants sobre el qual s'escriuen les notes musicals i la resta de signes en la notació del cant gregorià. -
Fa referència a la música d'Europa de finals de l'Edat Mitjana.
Comprèn el període de l'Escola de Notre Dame.
La musicologia utilitza per referir-se a la música polifònica d'un període no del tot concret però, en tot cas, anterior al segle XIV, que es va desenvolupar de manera especialment brillant a França. -
Nom pel qual es coneix comunament la seqüència a les Misses de Rèquiem. Són les primeres paraules del primer dies irae. Aqueta musica surt en algunes pelicules com de moment de terror. -
La cantiga de santa maria esta escrita en galaicoportugues, es una de les coleccions de cançions mes importants. La canço es un honor a la Virgen Maria -
La música barroca és un estil de música d'origen europeu que es va desenvolupar entre els segles 1660 i 1750, coincidint cada dates amb l'aparició de l'òpera i la mort del compositor Sebastià Bach, respectivament.
-
El clau ben temperat o El clavecí ben temperat, en contraposició a altres tipus de temperaments, és el nom de dos cicles de preludis i fugides compostos per Johann Sebastian Bach en totes les tonalitats majors i menors de la gamma cromàtica.
https://www.youtube.com/watch?v=hUt4PP_kQW8 -
El terme classicisme és el nom de l'estil de la música culta europea desenvolupat aproximadament entre 1750 i 1820 per compositors com Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven. Coincideix amb l'època cultural i artística avui anomenada Neoclassicisme.
-
La Simfonia núm. 5 en do menor, op. 67, de Ludwig van Beethoven va ser composta entre 1804 i 1808. Aquesta simfonia és una de les composicions més populars i interpretades de la música clàssica.
https://www.youtube.com/watch?v=de7TWd4KM5w -
El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle xix a Alemanya. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del classicisme, de tal manera que en molts aspectes ambdós períodes es poden considerar com una única gran època dins la història de la música.