123

HISTÒRIA DE LA TERRA I DE LA VIDA

  • 4550 BCE

    L'EÓ HADEÀ

    L'EÓ HADEÀ
    L’eó hadeà va començar fa 4.550 milions d’anys, amb la formació de la Terra.
    La Terra primigènia era una esfera de materials fosos, sotmesa a un bombardeig constant d’asteroides, amb una atmosfera formada per diòxid de carboni, hidrogen i vapor d’aigua.
    Al llarg de l’Hadeà, la intensitat del bombardeig meteorític va disminuir i el planeta es va anar refredant.
  • 3500 BCE

    L'EÓ ARQUEÀ

    L'EÓ ARQUEÀ
    L’inici de l’Arqueà el marca un esdeveniment clau en la història
    del planeta: l’aparició de la vida.
    La vida va sorgir probablement al voltant de les xemeneies
    volcàniques submarines, on es donarien les condicions necessàries per a la formació espontània de molècules orgàniques.
  • 1800 BCE

    L'EÓ PROTEROZOIC

    L'EÓ PROTEROZOIC
    En el Proterozoic van proliferar els cianobacteris, bacteris fotosintetitzadors que van produir enormes quantitats d’oxigen.
    Després d’oxidar els minerals de la superfície, l’oxigen es va acumular a l’atmosfera i va acabar causant l’extinció de molts procariotes, per als quals era tòxic. A partir de bacteris tolerants a
    aquest gas va evolucionar un grup de bacteris que utilitzaven
    l’oxigen per a la respiració cel·lular.
  • 542 BCE

    L'EÓ FANEROZOIC

    L'EÓ FANEROZOIC
    El Fanerozoic és l’eó actual, i abraça uns 542 Ma. El seu nom
    deriva del grec i fa referència a l’abundància de formes de vida
    macroscòpiques.
  • Period: 542 BCE to 485 BCE

    L'ERA PALEOZICA

    El Cambrià és el primer període del Paleozoic i s’hi va produir la diversificació més
    gran de la vida macroscòpica de tota la història de la Terra.
  • Period: 542 BCE to 485 BCE

    EL PERÍODE CAMBRIÀ

    El Cambrià és el primer període del Paleozoic i s’hi va produir la diversificació més gran de la vida macroscòpica de tota la història de la Terra.
  • Period: 485 BCE to 444 BCE

    EL PERÍODE ORVODICIÀ

    Durant l’Ordovicià, la vida aquàtica va seguir diversificant-se en els mars poc profunds.
    És notable l’aparició de grans artròpodes depredadors, així com la diversificació dels equinoderms o dels cefalòpodes amb closca, que van dominar els mars. També es va diversificar el primer grup de vertebrats: els peixos sense mandíbula. Petites plantes terrestres, similars a les hepàtiques actuals, van començar a habitar el medi terrestre.
  • Period: 444 BCE to 416 BCE

    EL PERÍODE SILURIÀ

    Després de l’extinció amb la qual es va acabar l’Ordovicià, en el Silurià van proliferar, entre molts d’altres invertebrats, els esculls
    coral·lins.
    També van seguir proliferant els peixos sense mandíbula, i van aparèixer els primers peixos amb mandíbula.
    En el medi terrestre van veure la llum les primeres plantes vasculars, i es té registre de l’existència de fongs i artròpodes (com aràcnids i milpeus).
  • Period: 416 BCE to 359 BCE

    EL PERÍODE DEVONIÀ

    En els mars del Devonià, els peixos mandibulats es van diversificar i, entre ells, van aparèixer els primers taurons i els peixos cuirassats. Els peixos cuirassats van desaparèixer, juntament amb el 20% de les famílies d’animals marins, en una extinció massiva que es va produir cap al final del període, les causes de la qual no es coneixen amb certesa.
  • Period: 359 BCE to 299 BCE

    EL PERÍODE CARBONÍFER

    Durant el Carbonífer, la terra ferma va quedar coberta per boscos de falgueres arborescents.
    Gràcies al clima càlid i humit imperant, aquests boscos van produir enormes quantitats de matèria orgànica que van donar lloc als principals jaciments de carbó del planeta i d’oxigen; i es va assolir la màxima concentració atmosfèrica d’aquest gas.
  • Period: 299 BCE to 251 BCE

    EL PERÍODE PREMIÀ

    El Permià posa fi a l’era paleozoica.
    Sota unes condicions climàtiques cada vegada més seques, es comencen a diversificar els rèptils i les plantes amb llavor, que
    resisteixen millor l’aridesa que els amfibis i les
    falgueres.
  • Period: 251 BCE to 201 BCE

    EL PERÍODE TRIÀSIC (ERA MESOZOICA)

    El Mesozoic, l’era dels rèptils, comença amb el Triàsic.
    En aquest període de clima àrid i càlid, amb grans deserts, la biosfera es va tornar a diversificar després de la gran extinció que havia tancat el Paleozoic.
    La vegetació va passar a ser dominada per coníferes i altres plantes amb llavor, i els vertebrats terrestres van proliferar i es van diversificar, donant lloc a múltiples grups de rèptils, entre els quals van aparèixer els primers dinosaures, i els primers mamífers.
  • Period: 201 BCE to 145 BCE

    EL PERÍODE JURÀSSIC

    Durant el Juràssic, el clima global era càlid i cada cop més humit. Els deserts del Triàsic van donar lloc a boscos tropicals de coníferes
    i falgueres.
    L’extinció amb què va acabar el Triàsic va donar pas al domini dels dinosaures, que es van diversificar i van ocupar tots els ecosistemes terrestres, així com a la proliferació de grans rèptils voladors (pterosaures) i marins, com els ictiosaures i els plesiosaures.
    Al final del Juràssic, alguns d'ells és van transformar en ocells.
  • Period: 145 BCE to 66 BCE

    EL PERÍODE CRETACI

    En el Cretaci van aparèixer i es van diversificar les primeres angiospermes, plantes amb flor i fruit.
    L’evolució de les seves flors va anar associada amb la dels insectes pol·linitzadors.
    També van proliferar petits mamífers i ocells, però encara sota el domini dels grans rèptils.
  • Period: 66 BCE to 2 BCE

    ELS PERÍODES PALEOGEN I NEOGEN (L'ERA CENOZOICA)

    El Cenozoic comença amb el Paleogen i el Neogen, dos períodes que tradicionalment s’agrupaven en un de sol, anomenat Terciari.
  • Period: 2 BCE to 1 BCE

    EL PERÍODE QUATERNARI

    El Quaternari és el període actual, durant el qual el planeta ha experimentat diverses glaciacions.
    Els éssers humans moderns (Homo sapiens) van aparèixer a l’Àfrica fa tan sols uns 300.000 anys si bé les primeres espècies del gènere Homo daten del principi del Quaternari i al llarg dels últims 100.000 anys van colonitzar el planeta i es van convertir en l’espècie dominant.