Astronomia

L'astronomia en la història

  • Period: 3100 BCE to 30 BCE

    Egipcis

    Van crear el calendari actual que consta de 365 dies. Eren experts en els cicles celestes i deien que estaven controlats pels deus.
  • Period: 2100 BCE to 2021 BCE

    Xinesos

    Van realitzar observacions del firmament durant molt de temps. Van registrar meticulosament els moviments celestes. Van crear un calendari precís i van dibuixar mapes estel·lars amb una franja central (via làctia). Van registrar per primera vegada eclipsis solars i lunars i van veure les taques del sol sense utilitzar instruments. Van contemplar aurores boreals i enregistrar el pas del cometa Halley.
  • Period: 1792 BCE to 539 BCE

    Babilonis

    Van registrar la sortida i la posta del sol cap a l'any ¿4000 a.C?
    Van agrupar les estrelles en constel·lacions
    Van observar els cicles del firmament
    Van anomenenar "Zodíac" a la franja celeste on per on es movien els planetes i les estrelles.
  • Period: 1000 BCE to

    Maies

    Van crear un calendari que constava de 584 dies basat en el cicle planetari de Venus.
  • Tales de Milet
    623 BCE

    Tales de Milet

    Va dir que la Terra era esfèrica a partir d'un altre cos que estava al voltant.
  • Pitàgores de Samos
    569 BCE

    Pitàgores de Samos

    Continuava dient que la terra era esfèrica i es movia per l'espai. Amb l'evidència de nous moviments circulars, les estrelles fixes, cinc planetes, la terra , la lluna i el sol.
  • Plató d’Atenes
    427 BCE

    Plató d’Atenes

    Va deduir que la Terra era esfèrica basant-se en un eclipsi lunar. Va dir que la terra era immòbil i el centre de l'univers.
  • Eudox de Cnidos
    408 BCE

    Eudox de Cnidos

    Va introduir l'esfera a Grècia i va corregir alguns conceptes egipcis sobre la durada del any.
  • Aristòtil d’Estagira
    384 BCE

    Aristòtil d’Estagira

    Continuava dient que la Terra era immòbil i estava situada al centre de l'univers. Defensava la teoria geocèntrica i la va utilitzar per desenvolupar les seves idees.
  • Aristarc de Samos
    310 BCE

    Aristarc de Samos

    Va ser el primer en dir que la Lluna brillava per la llum solar que s'hi reflexava. Creia en el model heliocèntric: la Terra girava i es movia i que no era el centre del univers, si no que ho era el Sol. A part, va calcular la distància de la Terra a la Lluna i la de la Terra al Sol.
  • Eratòstenes de Cirene
    276 BCE

    Eratòstenes de Cirene

    Va calcular la longitud de la circumferència terrestre. Possiblement va dissenyar l'esfera armilar, un instrument semblant a l'astrolabi, que mostrava el moviment aparent de les estrelles al voltant de la Terra.
  • Hiparc de Nicea
    159 BCE

    Hiparc de Nicea

    Va observar que la Terra era esfèrica i estava fixa. Creia que el Sol, la Lluna i els altres planetes giraven al seu voltant. Va recollir en un catàleg totes les estrelles del món occidental.
  • Posidoni d’Apamea
    135 BCE

    Posidoni d’Apamea

    Es fixa en que les marees estan relacionades amb les fases de la lluna.
  • Claudi Ptolomeu
    140

    Claudi Ptolomeu

    Deia que els planetes giraven mentre orbitaven la Terra. Va elaborar una enciclopèdia astronòmica anomenada Almagesto.
  • Nicolau Copèrnic
    1477

    Nicolau Copèrnic

    Deia que el sol estava en el centre de totes les orbites del altres planetes. Va estudiar la teoria heliocèntrica del sistema solar, de Aristarvo de Samos. Va dir que els cometes passaven més lluny de la Terra que la distància que hi havia entre aquesta i la Lluna.
    El seu llibre anomenat "De revolutionibus orbium ccelestioum", es considera el punt inicial de l'astronomia moderna i una peça clau de la revolució científica.
  • Tycho Brahe
    1546

    Tycho Brahe

    Va ser un astrònom danès. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisió molt superior a la de l'època les posicions dels estels i els planetes.
  • Galileo Galilei
    1564

    Galileo Galilei

    Estava a favor de la teoria de Copèrnic. Va crear el telescopi on va veure Júpiter amb les seves quatre llunes. També va poder observar les diferents fases de Venus i els cràters de la Lluna. Va insistir en el model heliocèntric.
  • Johannes Kepler
    1571

    Johannes Kepler

    Va dir que les òrbites dels planetes eren elíptiques, no circulars, respecte al sol. Va crear les lleis de Kepler, tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
  • Isaac Newton

    Isaac Newton

    Va resoldre qüestions relatives a la llum i l'òptica. En els seus llibres va publicar diferents lleis. Amb "Llei de la Gravitació Universal", Newton va ser capaç de donar explicació als fenòmens físics que es podien observar en l'univers.
    Aquest treball va ser tan important per a la ciència que va assenyalar una línia divisora, delimitant així per sempre el que és el mètode científic i com s'ha de postular una teoria.
  • William Herschel

    William Herschel

    Va descobrir el planeta Urà. També va investigar el moviment dels estels i va deduir que l'estructura de la Via Làctia tenia forma de disc a partir d'estadístiques estel·lars. Va ser el primer en descobrir que molts estels dobles no són només dobles òptics, sinó verdaders estels binaris. Va especular sobre la naturalesa de les nebuloses, inclosa una discussió sobre la possibilitat de l'existència d'universos illa (galàxies). D'altra banda, creia que cada planeta estava habitat, inclòs el Sol.
  • Albert Einstein

    Albert Einstein

    Va desenvolupar la Teoria Especial de la Relativitat. Els càlculs d'Einstein van predir amb exactitud el moviment de l'òrbita de mercuri.
  • Edwin Powell Hubble

    Edwin Powell Hubble

    Va demostrar l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament de galàxies distants. Va descobrir que nombroses nebuloses observades amb anterioritat no formaven part de la nostra galàxia, sinó que es tractava de galàxies diferents de la nostra. Va observar estrelles en la galàxia d'Andròmeda i va trobar algunes estrelles variables que li van permetre mesurar la distància i establir la condició extragalàctica, amb la qual cosa hom ampliava els límits de l'univers conegut fins llavors.