-
- S' organitzaven en tribus o clans familiars, pero tot i que era una societat igualitaria, hi havien tasques amb divisió sexual: Homes= caçar/pescar. Dones= recolectar fruitas/cuidar dels nens
-
- Nomades, vivuen en coves o tendes fetes de tendons i pells d'animals. Societat caçadora/recolectora, vivien dels recursos que els donada la terra. Descobreixen el foc de manera involuntaria, per un raig. (Comença al 2.500.000 a.c. i acaba al 10.000 a.c.)
-
- Periodi de la historia de la humanitat que comença amb l' origen de l'hombre (2.500.000 a.c.) fins l' aparición dels primers testimonis escris (2.000 a.c), moment en el que comiença el període históric.
-
- Servia per iluminar, donar calor, espantar depredadors i mes tard per cuinar, al començar a menjar carn cuinada, la seva mandibula i les dents van disminuir, deixant que el crani augmentes desemvolupant més el cervell el qual va provocar l'aparició del llenguatge i l'intel·ligéncia. I la seva salut va millorar ja que el calor mata les bacteries de la carn crua. (Descobert fa 1.500.000 anys per l'homo Erectus.)
-
- Eines fetes de pedra de silex, ossos d'animals, i banyes d'animals: Destrals, punxos, agulles (cosir), foradador (fer els forats per despres cosir) arpons (pescar), hams. Començen a utilitzar-les al 100.000 a.c.
-
- Sorgeixen per la necesitat de donar-li una explicació a fenomens que eren un misteri, com la vida i la mort, la pluja i el sol. Intentaben influir en els femonens mitjancant cerimonies rituals a les quals li mostraben respecte. Fa 30.000 anys a.c.
-
- Figuretes i objectes decoratius tallats en os, banyes d'animals, pedres o modelats d'arguila. Es tracte de petites estatues, escultures i gravats on destaquen les Venus Paleolitiques, creades amb l'objectiu de donar 'sort' a les dones, eren un culte a la fertilitat, Tendeixen a ressaltar els atributs sexuals femenins, per aixó no tenen cara. (30.000 a.c)
-
- Els homo sapiens van ser els primers homimids que van crear obres d'art, fa uns 30.000 anys, sobre les pareds de les coves pintaven animals, escenes de caça per motius magics; creien que si pintaven escenes de caça tendríen molta caçería o sort a l'hora de sortir a caçar. Les coves podrien ser lloc de cerimonies o rituals. Fetes de greix d'animals, plantes, minerals...
-
- L' estil llevantí (30.000 a.c) es caracteristic per haver-hi representats no sol animals, sino escenes de caça, dança i escenes de la vida quotidiana on hi apareix la figura humana i nomes s'utilitza un color. (art esquematic). Una cova d'aquest estil es La Cova de Chufín, Localtizada en la localitat de Riclones, Rionansa, en Cantabria, Espanya i descoberta al 1972 i te pintures de fins a 25.000 a.c.
-
- (30.000 a.c) Pintures d'animals grans com caballs, bisons, cervols... representats de forma molt real i no apareix la figura humana. Amb variats colors con l'ocre, el vermell i el negre. Una cova molt coneguda d'aquest estil es la cova d'Altamira, a Cantabria, descoberta en 1868 conte pintures de 35 600 fins fa 13 000 años.
-
- Van pasar de ser nomades a sedentaris la qual cosa va afavorir a l'augment de la població i la creació de primers poblats, cases fetes de tova, una barreja de fang i palla, i palla pel sostre. (10.000 a.c.)
-
- Comença la ramaderia, van começar a domesticar animals la qual cosa els va permetre obtenir productes per l'alimentació com llet i carn i aprofitar la força de tir de bous i cavalls per arrosegar i transportar coses més facilment. (10.000 a.c.)
-
- Començen a observar la terra i s'anadonen que de la terra creixen plantes i començen a conrear cereals com el blat i l'ordi.
-
- Una divsió i especialització del treball, van començar a practicar activitats com la cistelleria, la cerámica i el teixit el que va fer que començes el comerç en format de 'trueque' de teixits i cerámica, jo et dono pell i tu em dones un pot. (10.000 a.c.)
-
- Comença a l'any 10.000 a.c. gracies a una sequia la qual provoca que humans i animals es desplacen a llocs o zones on hi ha aigua. Societat ramadera i agricola. Van pasar de ser nomades a sedentaris la qual cosa va afavorir a l'augment de la població i la creació dels primers poblats, una divisió i especialització del treball.
-
- Creences del més enlla i homenatge als morts, utilitzaven urnes de cerámica, s'enterraven envoltats d'un eixam, joies, pots del mort, en Necropolis. Una Necrópolis es un cementiri o lloc destinat a enterraments. (6.000 a.c.)
-
- Deesa mare-terra, que protegia les collites i els remats, responsable de la fertilitat i es representava en figuretes femenines d'arguila. (6.000/ 5.500 a.c.) - Creences del més enlla i homenatge als morts, utulitzaven urnes de cerámica, s'enterraven en Necropolis. Una Necrópolis es un cementiri o lloc destinat a enterraments.
-
- Creen les armes com les coneixem ara. S' acaba amb l' escriptura, necesitaven una forma de organitzar el comerç, archivar l'información, consignar les lleies, impartir órdres i preservar l'historia, les costums i tradicios. Comença al 500 a.c i acaba al 200 a.c. Meterials més dur, més resistent i més moldejable= Bronze + coure = FERRO
-
- Tots aquestes innovacions transformen els poblats neolitics: Augment de la població, construcció de més edificis com granges i santuaris, construcció de muralles com a defensa, ciutats aprop del mar per transportar mercancia. 5.000 a.c.
-
- Enterraments col·lectius, dins els dòlmens hi ha un espai, anomenat "càmera", on es dipositaven les restes dels morts: de vegades es dipositava allà el cos sencer, mentre que en altres ocasions es col·locaven només els ossos o fins i tot les cendres després de la incineració. 5.000 a.c.
-
- Anugment de la producció humana, expecialització profunda de els tasques. Increment dels intercambis i comerç, al gent ya no conrea per ella sino que per després vendre-la. Creen joieria i decoració, desembolupament de tecniques metal·lurgiques. Materials moldeables i eines de coure que es deformaven. Comença al 5.000 a.c. i acaba al 1.800 a.c.
-
- Comença al 5.000 a.c. entre el territori de Mesopotàmia i Egipte i acab amb l'invenció de l'escriptura. Es comença a utilitzar un nou material, es descubreix el metall. S' inicia un comerç pel Mediterrani d' aquest material que aviat es va expandir pels pobles orientals.
-
- Invenció de la roda: Primer va ser de pedra, despres fusta, i amb ella es va inventar al carro per transportar coses més facilment (4.500 a.c.). La vela: Transportar mercancia pel mar. Arada: Millora d'eines per cultivar careals
-
- Roca en vertical amb el paper de làpides vinculades a la commemoració i el culte dels avantpassats. Entre el 4200 aC i el 2900 aC.
-
- Lloc on feien cerimonies, conjunt de menhirs colocats en forma de cercle. 3.000 a.c.
-
- La gent comença a viatjar amb fins comercials. La divisió social provoca l' aparició de les classes socials. Comença al 1800 a.c. i acaba 500 a. C. donant pas a l'edad de ferro. Materials més durs i més resistents de bronze com les eines dels més rics o guerrers.
