-
Incident de Fashoda
Conflicte diplomàtic entre França i el Regne Unit per l'expansió colonial a l'Àfrica. Les tropes franceses van arribar a Fashoda (actual Sudan del Sud) intentant establir el seu domini a la regió, però van ser confrontades per les forces britàniques. La tensió va estar a punt de provocar una guerra, però França finalment va cedir davant la superioritat britànica, consolidant el control anglès sobre Egipte i Sudan. -
Crisi del Marroc
També coneguda com la "Crisi d'Agadir", va ser un conflicte entre Alemanya i França sobre el control del Marroc. França intentava establir un protectorat al país, mentre Alemanya va enviar un vaixell de guerra a Agadir per pressionar els francesos. La crisi va acabar amb un acord en què Alemanya va reconèixer el domini francès a canvi de concessions territorials al Congo. -
Primera Guerra Balcànica
Va ser una guerra entre la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) i l'Imperi Otomà. Els països balcànics volien alliberar els territoris europeus que encara estaven sota control otomà. La guerra va acabar amb la victòria dels aliats balcànics, i l'Imperi Otomà va perdre gairebé totes les seves possessions a Europa. -
Segona Guerra Balcànica
Es va desencadenar quan Bulgària, insatisfeta amb el repartiment de les terres conquerides a la Primera Guerra Balcànica, va atacar Sèrbia i Grècia. Romania i l'Imperi Otomà es van unir contra Bulgària, que va ser derrotada i va perdre part del territori guanyat en la guerra anterior. Aquest conflicte va enfortir Sèrbia, cosa que va augmentar la tensió amb Àustria-Hongria. -
Batalla del Marne
Després de l’aplicació del Pla Schlieffen, les tropes alemanyes van avançar ràpidament cap a París. No obstant això, les forces franceses i britàniques van llançar una contraofensiva a les ribes del riu Marne, aconseguint aturar l’avenç alemany. La batalla va acabar amb la retirada de les tropes alemanyes i va marcar l’inici de la guerra de trinxeres, que definiria el conflicte al front occidental durant els següents quatre anys. -
Aplicació del Pla Schlieffen
Alemanya va executar un pla estratègic per evitar una guerra en dos fronts. El Pla Schlieffen consistia a envair França ràpidament a través de Bèlgica i després dirigir-se cap a Rússia. Tanmateix, la resistència belga i francesa, així com la intervenció britànica, van frustrar el pla, provocant una guerra de trinxeres al front occidental -
Assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran
L'hereu del tron austrohongarès, Francesc Ferran, va ser assassinat a Sarajevo per Gavrilo Princip, un nacionalista serbi de l'organització secreta Mà Negra. L'Imperi Austrohongarès va culpar Sèrbia de l'atac i va emetre un ultimàtum, que va portar a la declaració de guerra i l'inici de la Primera Guerra Mundial. -
Batalla de Tannenberg
En aquesta batalla, l’exèrcit alemany, comandat per Hindenburg i Ludendorff, va derrotar les forces russes que havien intentat envair Prússia Oriental. Els alemanys van aconseguir envoltar i destruir el segon exèrcit rus, causant més de 90.000 presoners i enormes pèrdues materials. La batalla va consolidar la reputació de Hindenburg i va evidenciar la feblesa de l’exèrcit rus en termes de coordinació i logística. -
Enfonsament del transatlàntic Lusitània
Un submarí alemany va torpedinar el RMS Lusitània, un vaixell britànic que transportava passatgers i, segons Alemanya, també material de guerra. L’atac va causar la mort de 1.198 persones, incloent-hi 128 nord-americans. Aquest fet va indignar l’opinió pública dels Estats Units i va ser un dels motius que, dos anys més tard, van portar el país a entrar a la guerra contra Alemanya. -
Tractat de Londres
Acord secret signat entre els Aliats i Itàlia, en què aquesta es comprometia a entrar en guerra contra Àustria-Hongria a canvi de territoris com el Tirol del Sud, Trentino i Dalmàcia. Com a resultat, el maig de 1915, Itàlia va declarar la guerra a Àustria-Hongria, obrint un nou front als Alps. No obstant això, la guerra en aquesta zona es va caracteritzar per lluites extremadament dures i poc avanç territorial. -
Genocidi armeni
El govern otomà va iniciar una campanya de persecució contra la població armènia, acusant-la de col·laboració amb Rússia. Centenars de milers d’armenis van ser deportats en marxes de la mort cap al desert sirià, mentre que altres van ser assassinats en massacres organitzades. Entre 1 i 1,5 milions de persones van morir. Aquest episodi és considerat el primer gran genocidi del segle XX, tot i que Turquia encara avui en nega la qualificació de genocidi. -
Batalla de Verdun
L’exèrcit alemany va llançar una ofensiva massiva contra la ciutat francesa de Verdun amb l’objectiu d’esgotar les forces franceses. La batalla es va caracteritzar per atacs constants i combats brutals a les trinxeres. Els francesos, sota el comandament del general Pétain, van resistir i finalment van recuperar el territori perdut. Amb més de 700.000 morts i ferits entre ambdós bàndols, Verdun es va convertir en un símbol de la resistència francesa, una de les batalles més sagnants de la guerra. -
Batalla del Somme
Una de les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial, llançada pels Aliats per alleujar la pressió sobre Verdun. Va començar amb un bombardeig massiu i un atac d’infanteria britànic i francès, però els alemanys estaven ben fortificats. El primer dia, el Regne Unit va patir 57.000 baixes, la pitjor jornada de la seva història militar. Tot i que els Aliats van avançar uns quilòmetres, la batalla va acabar amb un balanç devastador: més d’un milió de morts i ferits. -
Batalla de Gal·lípoli
Els Aliats van intentar conquerir l’estret dels Dardanels per obrir una ruta marítima cap a Rússia i debilitar l’Imperi Otomà. Les forces britàniques, franceses i australianes van desembarcar a la península de Gal·lípoli, però es van trobar amb una forta resistència otomana, liderada per Mustafa Kemal (futur Atatürk). Després de mesos de combats, condicions extremes i enormes pèrdues, els Aliats es van retirar el gener de 1916, convertint la campanya en un fracàs estratègic. -
Acords de Sykes-Picot
Una de les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial, llançada pels Aliats per alleujar la pressió sobre Verdun. Va començar amb un bombardeig massiu i un atac d’infanteria britànic i francès, però els alemanys estaven ben fortificats. El primer dia, el Regne Unit va patir 57.000 baixes, la pitjor jornada de la seva història militar. Tot i que els Aliats van avançar uns quilòmetres, la batalla va acabar amb un balanç devastador: més d’un milió de morts i ferits. -
Declaració Balfour
Pla alemany per envair França ràpidament a través de Bèlgica i Luxemburg, evitant una guerra en dos fronts. No obstant això, la resistència belga i la intervenció britànica van frenar l’avenç alemany, portant a la batalla del Marne i a la guerra de trinxeres. -
Revolució Russa
Rússia va patir dues revolucions el 1917. La primera, al febrer, va provocar l’abdicació del tsar Nicolau II i la instauració d’un govern provisional. La segona, a l’octubre, va ser liderada pels bolxevics de Lenin, que van prendre el poder i van establir un estat comunista. Això va portar Rússia a signar la pau amb Alemanya i sortir de la Primera Guerra Mundial el 1918. -
Tractat de Brest-Litovsk
Acord de pau entre la Rússia bolxevic i les Potències Centrals. Rússia, debilitada per la guerra civil interna, va cedir enormes territoris (Ucraïna, Polònia, Països Bàltics i Bielorússia) a Alemanya i l’Imperi Otomà. Amb això, Alemanya va poder centrar-se en el front occidental. -
14 punts de Wilson
El president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va presentar un programa per establir una pau justa després de la guerra. Defensava l’autodeterminació dels pobles, la fi de la diplomàcia secreta i la creació de la Societat de Nacions per evitar futurs conflictes. Tot i això, molts d’aquests punts no es van aplicar plenament. -
Tractat de Saint-Germain
-
Tractat de Neuilly
-
Tractat de Versailles
Acord de pau que va posar fi oficialment a la Primera Guerra Mundial. Va imposar dures condicions a Alemanya, incloent-hi la pèrdua de territoris, desarmament i fortes reparacions econòmiques. Aquest tractat va generar ressentiment a Alemanya i va ser una de les causes indirectes de la Segona Guerra Mundial. -
Creació de la Societat de Nacions
Organització internacional creada per garantir la pau mundial i evitar nous conflictes. Tot i que va tenir alguns èxits, va ser incapaç d’aturar l’expansió del feixisme i el nazisme. Els Estats Units no hi van participar, cosa que va debilitar-ne l’eficàcia. -
Tractat de Sèvres
-
Tractat de Trianon
-
Fundació de la República de Turquia