-
Incident de Fashoda
Conflicte diplomàtic entre França i el Regne Unit per l'expansió colonial a l'Àfrica. Les tropes franceses van arribar a Fashoda (actual Sudan del Sud) intentant establir el seu domini a la regió, però van ser confrontades per les forces britàniques. La tensió va estar a punt de provocar una guerra, però França finalment va cedir davant la superioritat britànica, consolidant el control anglès sobre Egipte i Sudan. -
Crisi del Marroc
També coneguda com la "Crisi d'Agadir", va ser un conflicte entre Alemanya i França sobre el control del Marroc. França intentava establir un protectorat al país, mentre Alemanya va enviar un vaixell de guerra a Agadir per pressionar els francesos. La crisi va acabar amb un acord en què Alemanya va reconèixer el domini francès a canvi de concessions territorials al Congo. -
Primera Guerra Balcànica
Va ser una guerra entre la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) i l'Imperi Otomà. Els països balcànics volien alliberar els territoris europeus que encara estaven sota control otomà. La guerra va acabar amb la victòria dels aliats balcànics, i l'Imperi Otomà va perdre gairebé totes les seves possessions a Europa. -
Segona Guerra Balcànica
Es va desencadenar quan Bulgària, insatisfeta amb el repartiment de les terres conquerides a la Primera Guerra Balcànica, va atacar Sèrbia i Grècia. Romania i l'Imperi Otomà es van unir contra Bulgària, que va ser derrotada i va perdre part del territori guanyat en la guerra anterior. Aquest conflicte va enfortir Sèrbia, cosa que va augmentar la tensió amb Àustria-Hongria. -
Assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran
L'hereu del tron austrohongarès, Francesc Ferran, va ser assassinat a Sarajevo per Gavrilo Princip, un nacionalista serbi de l'organització secreta Mà Negra. L'Imperi Austrohongarès va culpar Sèrbia de l'atac i va emetre un ultimàtum, que va portar a la declaració de guerra i l'inici de la Primera Guerra Mundial. -
Batalla del Marne
Després de l’aplicació del Pla Schlieffen, les tropes alemanyes van avançar ràpidament cap a París. No obstant això, les forces franceses i britàniques van llançar una contraofensiva a les ribes del riu Marne, aconseguint aturar l’avenç alemany. La batalla va acabar amb la retirada de les tropes alemanyes i va marcar l’inici de la guerra de trinxeres, que definiria el conflicte al front occidental durant els següents quatre anys. -
Aplicació del Pla Schlieffen
Alemanya va executar un pla estratègic per evitar una guerra en dos fronts. El Pla Schlieffen consistia a envair França ràpidament a través de Bèlgica i després dirigir-se cap a Rússia. Tanmateix, la resistència belga i francesa, així com la intervenció britànica, van frustrar el pla, provocant una guerra de trinxeres al front occidental -
Batalla de Tannenberg
En aquesta batalla, l’exèrcit alemany, comandat per Hindenburg i Ludendorff, va derrotar les forces russes que havien intentat envair Prússia Oriental. Els alemanys van aconseguir envoltar i destruir el segon exèrcit rus, causant més de 90.000 presoners i enormes pèrdues materials. La batalla va consolidar la reputació de Hindenburg i va evidenciar la feblesa de l’exèrcit rus en termes de coordinació i logística. -
Genocidi armeni
El govern otomà va iniciar una campanya de persecució contra la població armènia, acusant-la de col·laboració amb Rússia. Centenars de milers d’armenis van ser deportats en marxes de la mort cap al desert sirià, mentre que altres van ser assassinats en massacres organitzades. Entre 1 i 1,5 milions de persones van morir. Aquest episodi és considerat el primer gran genocidi del segle XX, tot i que Turquia encara avui en nega la qualificació de genocidi. -
Enfonsament del transatlàntic Lusitània
Un submarí alemany va torpedinar el RMS Lusitània, un vaixell britànic que transportava passatgers i, segons Alemanya, també material de guerra. L’atac va causar la mort de 1.198 persones, incloent-hi 128 nord-americans. Aquest fet va indignar l’opinió pública dels Estats Units i va ser un dels motius que, dos anys més tard, van portar el país a entrar a la guerra contra Alemanya. -
Tractat de Londres
Acord secret signat entre els Aliats i Itàlia, en què aquesta es comprometia a entrar en guerra contra Àustria-Hongria a canvi de territoris com el Tirol del Sud, Trentino i Dalmàcia. Com a resultat, el maig de 1915, Itàlia va declarar la guerra a Àustria-Hongria, obrint un nou front als Alps. No obstant això, la guerra en aquesta zona es va caracteritzar per lluites extremadament dures i poc avanç territorial. -
Batalla de Gal·lípoli
Els Aliats van intentar conquerir l’estret dels Dardanels per obrir una ruta marítima cap a Rússia i debilitar l’Imperi Otomà. Les forces britàniques, franceses i australianes van desembarcar a la península de Gal·lípoli, però es van trobar amb una forta resistència otomana, liderada per Mustafa Kemal (futur Atatürk). Després de mesos de combats, condicions extremes i enormes pèrdues, els Aliats es van retirar el gener de 1916, convertint la campanya en un fracàs estratègic. -
Batalla de Verdun
L’exèrcit alemany va llançar una ofensiva massiva contra la ciutat francesa de Verdun amb l’objectiu d’esgotar les forces franceses. La batalla es va caracteritzar per atacs constants i combats brutals a les trinxeres. Els francesos, sota el comandament del general Pétain, van resistir i finalment van recuperar el territori perdut. Amb més de 700.000 morts i ferits entre ambdós bàndols, Verdun es va convertir en un símbol de la resistència francesa, una de les batalles més sagnants de la guerra. -
Batalla del Somme
Una de les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial, llançada pels Aliats per alleujar la pressió sobre Verdun. Va començar amb un bombardeig massiu i un atac d’infanteria britànic i francès, però els alemanys estaven ben fortificats. El primer dia, el Regne Unit va patir 57.000 baixes, la pitjor jornada de la seva història militar. Tot i que els Aliats van avançar uns quilòmetres, la batalla va acabar amb un balanç devastador: més d’un milió de morts i ferits. -
Acords de Sykes-Picot
Una de les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial, llançada pels Aliats per alleujar la pressió sobre Verdun. Va començar amb un bombardeig massiu i un atac d’infanteria britànic i francès, però els alemanys estaven ben fortificats. El primer dia, el Regne Unit va patir 57.000 baixes, la pitjor jornada de la seva història militar. Tot i que els Aliats van avançar uns quilòmetres, la batalla va acabar amb un balanç devastador: més d’un milió de morts i ferits. -
Declaració Balfour
Pla alemany per envair França ràpidament a través de Bèlgica i Luxemburg, evitant una guerra en dos fronts. No obstant això, la resistència belga i la intervenció britànica van frenar l’avenç alemany, portant a la batalla del Marne i a la guerra de trinxeres. -
Revolució Russa
Rússia va patir dues revolucions el 1917. La primera, al febrer, va provocar l’abdicació del tsar Nicolau II i la instauració d’un govern provisional. La segona, a l’octubre, va ser liderada pels bolxevics de Lenin, que van prendre el poder i van establir un estat comunista. Això va portar Rússia a signar la pau amb Alemanya i sortir de la Primera Guerra Mundial el 1918. -
14 punts de Wilson
El president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va presentar un programa per establir una pau justa després de la guerra. Defensava l’autodeterminació dels pobles, la fi de la diplomàcia secreta i la creació de la Societat de Nacions per evitar futurs conflictes. Tot i això, molts d’aquests punts no es van aplicar plenament. -
Tractat de Brest-Litovsk
Acord de pau entre la Rússia bolxevic i les Potències Centrals. Rússia, debilitada per la guerra civil interna, va cedir enormes territoris (Ucraïna, Polònia, Països Bàltics i Bielorússia) a Alemanya i l’Imperi Otomà. Amb això, Alemanya va poder centrar-se en el front occidental. -
Tractat de Neuilly
Signat amb Bulgària, que havia lluitat al costat de les Potències Centrals. El país va perdre territoris en benefici de Grècia, Iugoslàvia i Romania i va haver de pagar reparacions econòmiques. També se li va limitar la mida de l’exèrcit.
Bulgària va quedar molt debilitada políticament i ressentida, especialment per la pèrdua de Macedònia. -
Tractat de Saint-Germain
Aquest tractat va ser signat amb Àustria, després de la dissolució de l’Imperi Austrohongarès. Va reconèixer la independència de nous estats com Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Polònia. Àustria va perdre territoris com Bohèmia, Moràvia, Galítsia i Dalmàcia. També se li va prohibir unir-se amb Alemanya (Anschluss), tot i que molts austríacs ho desitjaven.
Va convertir Àustria en un petit estat sense imperi, ni recursos, amb una economia debilitada i inestabilitat política. -
Tractat de Versailles
Acord de pau que va posar fi oficialment a la Primera Guerra Mundial. Va imposar dures condicions a Alemanya, incloent-hi la pèrdua de territoris, desarmament i fortes reparacions econòmiques. Aquest tractat va generar ressentiment a Alemanya i va ser una de les causes indirectes de la Segona Guerra Mundial. -
Tractat de Trianon
Dirigit a Hongria, que també formava part de l’Imperi Austrohongarès. Va ser un dels tractats més durs. Hongria va perdre el 70% del seu territori i més de la meitat de la seva població, cedint terres a Txecoslovàquia, Romania, Àustria i Iugoslàvia.
Milions d’hongaresos van quedar fora del nou estat hongarès, generant un gran sentiment nacionalista i revengista que duraria dècades. -
Creació de la Societat de Nacions
Organització internacional creada per garantir la pau mundial i evitar nous conflictes. Tot i que va tenir alguns èxits, va ser incapaç d’aturar l’expansió del feixisme i el nazisme. Els Estats Units no hi van participar, cosa que va debilitar-ne l’eficàcia. -
Tractat de Sèvres
El Tractat de Sèvres de 1920 va repartir els territoris de l’Imperi Otomà entre els Aliats, reconeixent zones per a França, el Regne Unit i Grècia, i preveient la creació d’un estat armeni i un estat kurd. Va ser rebutjat pels turcs de Mustafa Kemal, i substituït pel Tractat de Lausana el 1923 amb la creació de la República de Turquia. -
Marxa sobre Roma
La marxa sobre Roma va ser l’acció amb què Mussolini va accedir al poder a Itàlia. Milícies feixistes van pressionar el rei, que el va nomenar primer ministre. Aquest fet marcà l’inici de la dictadura feixista, que seria model per altres règims autoritaris a Europa. -
Fundació de la República de Turquia
La fundació de la República de Turquia el 1923 va marcar la fi definitiva de l’Imperi Otomà. Liderada per Mustafa Kemal Atatürk, la nova república va néixer després de la victòria turca contra les potències ocupants i la signatura del Tractat de Lausana. Es va abolir el sultanat, es va traslladar la capital a Ankara i es van iniciar profundes reformes per modernitzar el país, establint un estat laic, nacionalista i occidentalitzat. -
Pla Dawes
Aquest pla va reestructurar el pagament de les reparacions de guerra alemanyes després de la Primera Guerra Mundial. Va estabilitzar l’economia alemanya temporalment amb préstecs dels Estats Units. Tot i això, va deixar Alemanya molt dependent del capital estranger, cosa que provocaria problemes posteriors. -
Acords Locarno
Els acords buscaven garantir les fronteres occidentals d’Alemanya i fomentar la pau a Europa. França i Alemanya reconeixien les seves fronteres comunes. Es va considerar un moment d’esperança i reconciliació, però deixava obertes les tensions a l’est europeu, que es mantindrien. -
Crack del 29
L’enfonsament de la Borsa de Nova York va provocar una crisi econòmica mundial. La Gran Depressió va generar atur massiu, fallides bancàries i malestar social. Aquesta crisi va afavorir l’ascens dels feixismes i la desconfiança envers la democràcia i el capitalisme liberal. -
Invasió japonesa de Manxúria
El Japó va ocupar Manxúria per expandir el seu imperi i assegurar recursos naturals. La Societat de Nacions no va reaccionar amb fermesa. Això va demostrar la seva debilitat i va animar altres potències com Alemanya i Itàlia a fer actes agressius. -
Hitler esdevé canceller i s’inicia el règim nazi
El 1933, Hitler fou nomenat canceller. Aviat eliminà llibertats i oposició política, instaurà una dictadura totalitària i inicià polítiques antisemites. L’ascens nazi va transformar Alemanya i conduí cap a la guerra i a l’Holocaust, amb el control absolut del Partit Nazi. -
Invasió italiana d’Etiòpia/Abissínia
Mussolini va envair Etiòpia per ampliar l’imperi colonial italià. L’ús de força bruta i armes químiques va escandalitzar el món. La Societat de Nacions no va poder frenar l’agressió, fet que va minar la seva autoritat i va enfortir els règims feixistes. -
Pacte Ribbentrop-Mólotov
Alemanya i l’URSS van signar un pacte de no-agressió amb clàusules secretes per repartir-se Polònia i altres territoris. Va permetre a Hitler atacar Polònia sense por a una guerra amb l’est. Aquest pacte va ser clau per l’inici de la Segona Guerra Mundial. -
Invasió de Polònia
L’1 de setembre de 1939, Alemanya va envair Polònia. Pocs dies després, també ho feu la Unió Soviètica. Aquesta acció va fer que França i el Regne Unit declaressin la guerra a Alemanya, marcant l’inici oficial de la Segona Guerra Mundial. -
Atac a Pearl Harbor
El Japó va atacar la base naval nord-americana de Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941. L’atac va causar grans baixes i va provocar l’entrada dels Estats Units a la guerra. Això va globalitzar completament el conflicte i canvià el seu rumb. -
Operació Barbarroja
Alemanya va trencar el pacte amb l’URSS i va llançar una invasió massiva. L’ofensiva inicial va ser un èxit, però la resistència soviètica i l’hivern van frenar els alemanys. Aquesta operació va obrir el front oriental i allargaria la guerra considerablement. -
Batalla d’Stalingrad
Fou una de les batalles més decisives de la guerra. L’exèrcit soviètic va envoltar i derrotar els alemanys, que havien arribat als límits de la ciutat. La derrota marcà l’inici de la retirada nazi a l’est i un gir estratègic fonamental. -
Desembarcament de Normandia
El 6 de juny de 1944, les forces aliades van desembarcar a Normandia, França. Aquest fet va obrir un segon front a Europa i accelerà la derrota nazi. Va ser una operació militar complexa i decisiva per a l’alliberament de l’Europa occidental. -
Fundació de les Nacions Unides
Després de la guerra, es va fundar l’ONU per garantir la pau, els drets humans i la cooperació internacional. Va substituir la fracassada Societat de Nacions. Amb seu a Nova York, es convertí en un referent diplomàtic mundial i encara avui és activa. -
Bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki
Els Estats Units van llançar bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki l’agost de 1945. Les explosions van matar desenes de milers de persones. El Japó es va rendir poc després. Aquest fet inicià l’era nuclear i plantejà greus dilemes ètics i geopolítics. -
Conferència de Ialta
Reunió entre Roosevelt, Stalin i Churchill per planificar el final de la guerra i el futur d’Europa. Van acordar dividir Alemanya, crear l’ONU i celebrar eleccions a l’est europeu. Aquestes decisions marcarien les tensions inicials de la Guerra Freda. -
Alliberament dels camps de concentració
Amb l’avanç aliat, es van alliberar camps de concentració on els nazis havien empresonat i assassinat milions de persones. El món va conèixer l’abast de l’Holocaust. Les imatges i testimonis recollits van impactar profundament la consciència mundial i la història posterior. -
Conferència de Postdam
Nova trobada entre els aliats, ara amb Truman, Attlee i Stalin. Van establir la rendició incondicional del Japó i es van fer evidents les diferències ideològiques entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Aquestes tensions marcarien l’inici de la Guerra Freda.