-
-
Primera etapa En aquesta estapa, tenien el suport de la burgesia conservadora que volien arribar a un acord amb el rei i amb els privilegiats per eliminar l'Antic Règim, i imposar un liberalisme restringit (censatari).
-
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperia
-
Aquest día l'Assemblea Nacional Constituent va decretar l'abolició del feudalisme.
-
L'abolució del feudalisme ho va provocar el procés reformista per abolir l'Antic Règim que va iniciar "La Nova Assemblea Nacional Constituent"
-
Reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals, així com l'igualtat davant de la llei i dels impostos.
-
Aquest any es va promulgar una Constitució que va exemplificar els ideals del liberalisme polític: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans.
-
Aquest esdeveniment va fer entrar la seguna etapa de la Revolució Francesa: La República democràtica.
El rei va intentar fugir de París per unir-se a l'imperi austríac per mes tard tornar a França i intentar tornar al poder. -
-
Asalt
El rancor cap a Luis XVI i la seva família seguia present, de tal manera que va explotar el 10 agost 1792 quan una multitud enfurismada assalta el palau de les Tulleries acusant al monarca de traïció i obligant-lo a refugiar-se en l'Assemblea Legislativa, situada a la sala del Manège -
La situació va originar un clima de revolta entre els "sans-culottes". La República va crear una Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí. La nova assemble va organitzar un judici contra Lluís XVI i va ser condemnats i executat a la guillotina. La mort del rei va provocar una aliança de les monarquies europees.
-
Luís XVI va ser jutjat i condemnat. Va ser executat a la guillotina
-
-
La Primera República Francesa, oficialment la República francesa fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
-
L'oposició de la familia reial i dels privilegiats a acceptar els canvis proposats per l'Assemblea Macional es va manifestar arran de la fugida de París de Lluís XVI per unir-se a l'imperi austríac.
-
La llei del màximum general (en llengua francesa loi du maximum général) va ser una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per preus, salaris i beneficis. En una primera formulació, la votada el 4 de maig de 1793, es va establir la taxa del preu dels cereals per a cada administració de departament, en funció del preu mitjà dels primers mesos de l'any.
-
El més de juny d'aquest any es va promulgar una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a l'igualtat.
-
El mes de Juny del 1793 els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va entrar en la fase més radical.
-
L'estiu de l'any 1794, els perills van disminuir ja que les voltes interiors van calmar-se, pero la radicalització de la revolució, el terror, i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l'oposició de gran part de la població. El juliol d'aquest mateix any, Robespierre i altres líders jacobins van ser enderrocats i executats.
-
El mes Termidor, segons el calendari revolucionari, l'alta burgesia va propiciar un cop d'Estat per posar fi a la radicalització de la revolució.
-
Va ser elaborada per la Convenció Termidoriana. Va ser més conservadora que la avortada constitució democràtica de 1793. Va establir una república liberal amb el dret a vot basat en el pagament d'impostos, similar al de la Constitució de 1791.
-
Directori
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat. -
Napoleó Bonaparte, retornat de la seva campanya a Egipte, doná el 9 novembre 1799 un cop d'estat (18 de Brumari) instal·lant el Consolat.
