-
Llatí. Recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir sobre la base dels Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. Data del 1173.
-
Llatí. Crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle XII, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions. Més endavant hi hagueren versions (distintes a aquesta) en català. Devia ser escrita entre el 1170 i el 1195.
-
Llatí. Cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella. Fou recopilat vers el 1192 pel rei n'Alfons el Cast i es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
-
Va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. És una de les grans figures de la cultura catalana de tots els temps.
-
Àrab. En català "L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu". Es coneix com la "Tuhfa". Les dues primeres parts són biogràfiques: en la primera, explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; en la segona, parla sobretot de les obres del soldà. La tercera part és la part programàtica de l'obra, on defensa l'Islam com a única i verdadera religió i desmenteix el cristianisme. Tingué una gran repercussió arreu del mon islàmic.
-
Vives fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu del Renaixement, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura. Escrigué les seves obres en llatí. Les seves obres tingueren una repercussió immediata per tot Europa, i van ser traduïdes a la majoria de llengües europees d'estat.
-
Italià. Cançoner del tortosí Benet Garret, que es degué acabar de compondre entre 1493 i 1494, però que no es va estampar fins a 1506 a Nàpols.
-
Llatí. Col·lecció d'opuscles on trobem la seva primera obra de caràcter filosòfic "De initiis, sectis et laudibus philosophiae".
-
Llatí. Presenta la lectura dels clàssics com a mitjà per tal d'adquirir agilitat mental.
-
Llatí. És la seva obra pedagògica més important.
-
Llatí. Tracta el problema de la mendicitat cercant solucions dins les institucions públiques, les quals han de socórrer els pobres i fer treballar els indolents. Per tal de fer-ho, cal una organització de la beneficència i una reforma del sistema sanitari. L'obra és un pla d'actuació contra la pobresa a Bruges.
-
Llatí. Una de les obres amb més maduresa de l'autor. Hi desenvolupa conceptes de psicologia.
-
Castellà. Publicació pòstuma de l'obra del poeta barceloní Joan Boscà, qui molt unit a la cort reial castellana escriví la major part de la seva obra en castellà i introduí les formes renaixentistes en la poesia castellana. És un dels grans noms de la literatura castellana del renaixement.
-
Castellà. Poema d'èpica culta escrit en llengua castellana que narra moments de la vida de Carles V. És lloat al Quixot.
-
Llatí. Seguint la línia dels humanistes florentins, Vileta, el filòsof barceloní més important de l'època, va fer aquesta síntesi entre l'aristotelisme i el platonisme.
-
Castellà (amb molts catalanismes), català i sard. Obra d'autor alguerès que apareix esmentada al Quixot. Novel·la pastoral en metre poètic
-
Llatí. Vileta, el filòsof barceloní més important de l'època, defensà el lul·lisme davant el bisbe i la Inquisició i lluità perquè les obres de Ramon Llull no fossin incloses a l'Índex [de llibres prohibits de la Inquisició], cosa que aconseguí. Per encàrrec de Felip II, redactà aquest Catàleg amb la relació de 110 obres lul·lianes.
-
Castellà. "El Montserrat", en català, és l'obra més important de Cristòfol de Virués, valencià descendent d'aragonesos. Narra la llegenda de fra Garí i la fundació del monestir de Montserrat d'una manera grandiloqüent. És digna d'ésser inclosa per la seva repercussió i importància. És lloada al Quixot.
-
Llatí. Obra que recrea històricament l'origen de la nació catalana, vista des d'una base ètnica. Tingué una forta rellevància durant el segle següent, el XVII.
-
Castellà. Justificació teològica, en forma de diàleg, de la monarquia i dels diversos estaments socials. Escrita en diàlegs, hi intervenen tres interlocutors: Turritano, Benavente i Valdeiglesia, que discuteixen aquelles qüestions i dificultats que es presenten en cada estat de la vida cristiana.
-
Castellà. De títol "La fuente deseada e institución de la vida honesta". Obra de joventut que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el qual figura que Ausiàs Marc el repta perquè escriu en llengua forastera.
-
Mort aquest any, fou un dramaturg i canonge valencià. Les seves obres en castellà són:
La duquesa constante
El esposo fingido
Las suertes trocadas y torneo venturoso
El prado de Valencia
El cerco de Pavía
El cerco de Rodas
La enemiga favorable
La sangre leal de los montañeses de Navarra
La fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced
La perseguida Amaltea "La enemiga favorable" és citada al Quixot. -
Llatí. Poema en forma de piràmide escrit a la primera meitat del XVIII, en què hi ha un petit diàleg entre Hespèria (nom grec per dir Espanya) i Catalunya. Hespèria es plany de la mort del rei Carles II i no entén perquè Catalunya es contén les llàgrimes. Catalunya, als darrers tres versos li respon que no plora perquè, amb la mort del rei, se li ha mort el cor. L'he situat a l'any 1700, any de la mort del rei: és probable que el poema es compongués per aquelles dates, com a molt tard en 1701.
-
Castellà. Tragèdia en quatre actes, que es pensa que fou inspirada en una obra estrangera, probablement britànica. No se sap exactament quan es va escriure. Es creu que entre 1770 i 1800.
-
Castellà. Comèdia també anomenada "Entre los riesgos de amor sostenerse con honor". Utilitzà per a l'argument el conte Laurette (1761) de Jean-François Marmontel.
-
Castellà. També anomenada "El caballero del cisne", és la primera novel·la històrica de Ramon López Soler, basada (i en fragments, gairebé adaptada) en "Ivanhoe" de Walter Scott, tot i agafar també passatges d'altres novel·les, sobretot britàniques. Imitant Walter Scott, va obrir el camp a novel·les d'aquest gènere en llengua castellana.
-
Castellà. Novel·la històrica en què s'esforça a presentar l'esperit cavalleresc de l'edat mitjana, d'entre altres maneres adaptant-ne el llenguatge: l'estil és ampul·lós. Al pròleg esmenta que mira de prescindir de qualsevol influència estrangera, i que té l'objectiu de crear una novel·la històrica autòctona.
-
Castellà. Novel·la històrica que segueix els afers del trobador Lorenzo Cigalla durant la seva estada a Avinyó, on retrata les corts d'amor i el món trobadoresc.
-
Castellà. Fou publicat el 1837 i es traduí ràpidament a l'anglès, idioma en què tingué una gran acollida: s'arribà a recomanar per a ús escolar en alguns estats nord-americans. Es tracta d'un poema en què el tema central és l'amor matern, i presenta certes connotacions personals. La traducció al català, la féu la mateixa autora alguns anys després de la seua publicació en castellà.
-
Castellà. És el seu primer llibre. Es pot considerar una antologia poètica, i s'hi recullen tots els treballs publicats en premsa fins aquest moment. Entre els poemes que conté cal destacar "Romance", en què ridiculitza i satiritza la poesia romàntica, raó per la qual s'ha considerat que Massanés no arribà a integrar-se en el romanticisme.
-
Castellà. Novel·la prerealista que va tenir molt bona rebuda.
-
Italià. Text de la cantata "Il regio imeneo", al·lusiva a les noces d'Isabel II, amb música de Marià Obiols, que fou la que inaugurà el teatre del Liceu el 4 d'abril de 1847.
-
Italià. Òpera en quatre actes amb música de Felip Pedrell i Sabaté, basada en un text de Chateaubriand, composta el 1867 i de la qual en faria diverses versions fins a la definitiva del 1889. L'òpera va ser escrita en italià per Francesc Fors de Casamajor i es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 14 d'abril de 1874.
-
Italià. Primera òpera escrita per una dona a Catalunya. Casagemas per tant revoluciona el panorama català. És una òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època. Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai.
-
Anglès. Novel·la de difícil catalogació que sovint ha estat qualificada de "thriller paranormal". Ha guanyat un cert èxit als Estats Units. L'Edgar ja havia escrit dues novel·les en català el 2007 i el 2011.