-
500 BCE
Teoria de l'Atomisme
Leucip i el seu deixeble Demòcrit creien que hi havia una partícula tan petita que era indivisible i que s'obtenia de les divisions successives de cada un dels quatre elements ( aigua, aire, foc i terra). Ells els van anomenar àtoms. -
500 BCE
Teoria dels quatre elements
Alguns filòsofs grecs, com en Empedòcles i Plató al SV aC i, més tard Aristòtil s.IV aC van afirmar que l'univers estava format per quatre elements: aigua, terra, foc i aire. Era el precursor de la química, l'Alquímia. -
Model atòmic de Dalton
Va ser la primera teoria atòmica i que consistia en:
1. Tota la matèria està formada per partícules indivisibles, els àtoms.
2. Els àtoms del mateix element són iguals.
3. Si dos àtoms NO són del mateix element són diferents.
4. Al unir-se entre si àtoms d'elements diferents formen compostos químics. -
Descobriment de l'electró
Thomson va fer l'experiment que va demostrar l'existència d'unes partícules més petites que l'àtom que donen propietats elèctriques a la matèria. Va fer servir un tub de vidre on s'havia fet el buit i en el qual hi havia dos elèctrodes connectats a un voltatge molt alt. Al connectar-lo, apareixia una fluorescència, que venia dels rajos catòdics. Utilitzant un imant va comprovar que aquests rajos eren negatius i que estaven formats per partícules, que va anomenar electrons. -
Radioactivitat
El 1896 Becquerel va descobrir la radioactivitat al veure que unes plaques protegides amb un paper, però amb un mineral amb urani a sobre, havien quedat velades. Va pensar que l'urani emetia una radiació capacitat de travessar paper.
Marie Curie va observar que el que emetia la radiació era l'element urani. En els estudis de material radioactius, va concloure que existeixen tres radiacions diferents:
Alfa: un paper l'atura.
Beta: una làmina d'alumini l'atura.
Gamma: un bloc de formigó l'atura -
Model atòmic de Thomson
El model de Thomson va contradir al de Dalton, ja que deia que l'àtom era divisible en altres elements. El model es va anomenar púding de panses per la seva aparença.
Segons ell, l'àtom era una petita esfera positiva a la qual hi havia incrustades els electrons, i la càrrega positiva i negativa estaven equilibrades, cosa que feia que l'àtom fos elèctric neutre.
Al seu model, els electrons tenen molt poca massa, així que la part amb carrega positiva et gairebé tota la massa. -
Model atòmic de Rutherford
Model que descriu l'àtom dividint-lo en dos zones:
El nucli, una zona molt petita situada a l'interior, però amb la major part de la massa i on es troben els protons.
L'escorça, una part exterior molt allunyada del nucli, on trobem els electrons que giren al voltant del nucli, descrivint òrbites circulars.
Per tant, l'àtom tindria un nucli 10000 vegades més petit que ell, però amb el 99'99% de massa. Va arribar a aquesta conclusió amb els seus experiments amb la radiació. -
Model atòmic de Bohr
Una sèrie d'experiments van demostrar que el model del Rutherford no estava complert. A partir d'aquí Bohr, va idear un nou model atòmic que resolia els problemes del model de Rutherford.
L'electró gira en òrbites circulars permeses en els quals no emet energia. Tenen una quantitat d'energia determinada en cada òrbita, més lluny més alta. Poden saltar d'unes òrbites a unes altres. En cada òrbita només pot haver-hi 2 electrons a la primera òrbita i 8 a la segona, així successivament. -
Model atòmic de Schrödinger
• Model atòmic que corregeix els defectes del de Bohr i que abandona l'idea d'òrbites precises, i la substitueix per la dels orbitals. En resum, segons Schrödinger, els electrons en comptes de desplaçar-se per una orbita el·líptica precisa, es distribueixen en zones a l'espai, on hi ha una alta probabilitat de trobar electrons. -
Descobriment del neutró
Rutherford va trobar un error en el seu propi model, la massa real d'un àtom era molt més gran que la que s'obtenia sumant la massa de protons i electrons, i el nucli es desintegraria. Per tant Rutherford va suposar que al nucli hi d'haver altres partícules que no s'havien trobat els experiments perquè no tenia càrrega elèctrica, els va anomenar neutrons. El 1932, el físic James Chadwick va aconseguir identificar el neutró, partícula neutre elèctricament de massa semblant a la del protó.