-
L'ampli període de l'edat mitjana es divideix en dues parts.
-
L'alta edat mitjana es dominada per l'estil romànic.
En aquesta època es conforma el feudalisme. -
Els textos més antics conservats son fragments de la versió catalana del Fòrum Iudicum (inicis del s.XII) i Les Homilies d'Organyà (finals del s.XII). -
És el conjunt de les composicions musicals i poètiques que van néixer al segle XII
Aquesta exposava un concepte d'amor, amor cortès. -
Aquesta època es presidida per l'estil gòtic
-
Llull va ser una de les figures més imporatants d'aquesta etapa. Va ser escriptor, filòsof, missioner i viatger.
Va ser ceador del corrent filosòfic conegut com a lul·lisme i també se li atribueix la creació del catala literàri -
Narra de forma autobiogràfica la vida i les gestes més imporatnts del rei -
Sembla que la va escriure Bernat Escrivà.
El protagonista es Pere II el Gran.
Els dos temes centrals son la conquetsa de Sicília i la invasió a Catalunya pels francesos i el seu posterior allberament. -
És el gènere narratiu en prosa que explica les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavallerescos.
En català es van escriure dues de les novel·les més importants del gènere: "Curial e Güelfa" i "Tirant lo Blanc". Destaquen pel seu realisme -
És considerada la millor i la més emocionant.
Els passatges més imporatnts de la Crònica descriuen l'expedició dels catalans a Orient -
Corrent que propsa recuperar l'antiguitat clàssica.
Nova actitud danvant la vida; Déu deixa de ser el centre del món i passa a ser-ho l'ésser humà.
El focus difusor sera la Cancelleria Reial -
Bernat va ser un escriptor, traductor i un dels representants més importants de l'Humanisme -
El proposit d'aquesta Crònica te com a finalitat justificar la política reial.
Narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels de València i Aragó -
Les conseqüències de la decadència del feudalisme al llarg del s.XIV, va portar una crisi religiosa.
Les obres dels autors religosos tenen com a proposit la sortida d'aquesta crisi. Autors:
Sant Vicent Ferrer
Fransesc Eximenis
Anselm Turmeda -
March va néixer a Gandia en una familia de poetes i cavallers.
El seu estil el fa el poeta innovador de l'època i, a més a més, va prellongar la seva fama durant segles.
March va suposar el trencament de la poesia trobadoresca La poesia de March s'organitza en 4 grans blocs:
Cants d'amor
Cants morals
Cants de mort
Cant espiritual -
Nascut a Gandia el 1433, de familia noble. Va ser cavaller i mestre de tecnologia, després, va entrar a l'estat eclasiastic.
A la seva obra encara es pot veure molts elements que la lliguen a mentalitat medieval, això, però també es veuen trets temàtics i estilistics de la Renaixença.
Va escriure poesia de tema religios i profà, i en la prosa va seguir els aires classicitzats per Bernat Metge, i un estil afectat pel model del llatí clàssic -
És una novela anonima escrita entre el 1435 i 1462.
Esta dividida en tres llibres.
El tema principal d'aquesta novel·la és l'ascenció d'un jove de baixa condició social a través de l'amor i la cavalleria. -
Va ser escrita per Joanot Martorell entre el 1460 i 1468.
Aquesta novel·la desenvolupa totes les característiques del gènere.
També cal destacar el tracta cap als personatges, com aquests evolucionen a mesura que va pasant l'història. En aquesta Tirant és el personatge principal, es un cavaller fort i valent, però ara bé en l'especte amorós es tot el contrari.
La prosa d'aquesta novel·la presenta dos estils ben diferents: un estil culte, retòric i barroc, i un de col·loquial. -
El Reneixament abraça el període que va des de el darrer terç del s.XV fins als inicis de la segona meitat del s.XVI. Al final del per'iode es va a donar coneixer el segon Humanisme.
Els escriptors abandonen el catala a favor del llatí i el castellà, i deixen de cosat el escriure del país per escriure coses d'un interest universal.
El pensament mes fort del humanisme va ser el rasmisme. Les discrepancies van portar a l'origen del lueranisme, aquest va marcar el protestantisme. -
En el teatre es va imposar el model de fer expressar els personatges de manera bilingüe.
Ja dins l'esperit de la Contrareforma, cal destacar dos actes sacramentals: "L'Església militant i El castell d'Emaús" (1575), de l'editor, poeta i dramaturg valencià Joan Timoneda -
Els potes renaixentistes catalans van intentar fer una síntesi d'e-
lements de la darrera edat mitjana i d'elements nous. L'únic poeta renaixentista total va ser Joan Boscà.
Van predominar quatre tendències:
La persistència de la tradició medieval i, especialment, de
l'ausiasmarquiana.
El corrent satíric valencià.
Els intents de renovació mètrica a partir de models italians.
La imitació de la poesia de tipus popular i tradicional. Destaquen dos poetes:
Pere Serafí
Joan Pujol -
Cristòfor Despuig, cavaller i humanista, en "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" es va servir del diäleg, gènere típic del Renaixement, i hi va exposar moltes de les idees de l'erasmisme. Ja en plena Contrareforma, Pere Gil, jesuita i membre del tribunal de la Inquisició, va escriure una Geografia de Catalunya i Jeroni Pujades, una Crònica universal del Principat de Catalunya i quatre volums del Dietari que abracen de 1601 a 1630. -
Durant el segle XVII van conviure el teatre de tradició popular, el
barroc i el nou, que es caracteritzava per l'adopció
de la regla de les tres unitats, és a dir, la història havia de passar
en el mateix lloc, temps i espai. -
L'estil dels autors barrocs va sotmetre la llengua a una intensa re-
elaboració, amb el desig que expressés al màxim l'enderroca-
ment de l'equilibri renaixentista. Hi van haver-hi procesos violents al llenguatge per tal d'excitar la sensibilitat del públic -
Els Països Catalans van rebre els aires de la Il·lustració sobretot per
mitià de les universitats de València i de Cervera.
La tasca erudita i investigadora es va dur a terme gairebé exclusivament en castellà i llatí -
En el vessant de la prosa erudita, cal esmentar "Instruccions per a
l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixach,
i "Gramàtica i apologia de la lengua catalana" de Josep Pau Ballot, la primera gramàtica impresa en català.
En el camp de la prosa narrativa, a banda de "La rondalla de rondalles" del valencià Lluís Galiana, cal fer especialatenció al monumental Calaix de sastre, del baró de Maldà. -
La primera meitat de segle XXII va estar dominada pel conreu d'un tipus de poesia que seguia la preceptiva i el gust barrocs, que prenia un to narratiu, satíric, didàctic i erudit i que imitava les formes i els temes clàssics.
Cap a finals de segle, alguns poetes, com Ignasi Ferreres i Antoni Puigblanch, van començar a manifestar en els seus poemes un subjectivisme sentimental que anunciava l'arribada de l'estètica romântica.