-
La Bíblia de Montserrat.
L'edició de la Bíblia de Montserrat va començar el 1926 amb l'objectiu de traduir la Bíblia al català de manera fidel als textos originals. El projecte va ser liderat pel monjo Bonaventura Ubach i diversos monjos de l'Abadia de Montserrat. Entre 1926 i 1954 es van publicar diversos volums, que van culminar en la Bíblia de Montserrat de 1970, una de les traduccions més exhaustives en català. Aquesta edició es va caracteritzar per un alt rigor filològic i una rica il·lustració fotogràfica. -
Inauguració del aeri de Montserrat
L'Aeri de Montserrat va oferir una nova forma de transport cap al monestir. El projecte, impulsat per un grup d'empresaris catalans, va ser una alternativa al tradicional tren cremallera. La construcció va començar l'octubre de 1928, amb l'objectiu de millorar l'accés a Montserrat, i va comptar amb una tecnologia avançada per l'època. La seva obertura va ser un èxit i va atraure molts visitants, consolidant-se com una part important de l'experiència a Montserrat. -
Publicació de La Història de Montserrat
La Història de Montserrat, escrita pel futur cardenal Anselm M. Albareda el 1931, és una obra clau que resumeix les vicissituds del monestir i el santuari des de la seva fundació fins al segle XX. Albareda, va recopilar documentació de primera mà per elaborar aquesta història detallada. La seva obra es va convertir en un clàssic, sent reeditada diverses vegades i actualitzada per altres monjos de Montserrat, com Josep Massot i Muntaner, per incloure els avenços historiogràfics més recents. -
Festes del IX centenari del monestir.
Les Festes del IX centenari de Montserrat, van commemorar els 900 anys de la fundació del monestir. Aquestes festes van incloure una gran varietat d’actes litúrgics, culturals i socials, destacant-se com una de les celebracions més significatives de la història del monestir. Aquestes festes van simbolitzar també la continuïtat del culte i la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, a pesar dels difícils esdeveniments històrics de l'època. -
Creació de la Federació de Joves Cristians de Catalunya
L'any 1931 es va instaurar la II República a Catalunya, i el president Francesc Macià va visitar diverses vegades la muntanya de Montserrat per mostrar-la a personalitats estrangeres. Aquest mateix any es va crear la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOCC), presidida per Fèlix Millet. La FEJOCC va arribar a tenir 14.000 membres el 1936, però molts van ser perseguides i afusellades en esclatar la Guerra Civil. -
Visita de Manuel Azaña a Montserrat
Manuel Azaña, president del Govern de la Segona República, va visitar l'abadia de Montserrat amb motiu de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. L'acompanyava Joan Moles, governador civil de Barcelona, entre altres autoritats. Aquesta visita va ser un acte destacat en un moment de consolidació del nou estatut i una mostra del suport institucional a la cultura i la identitat catalana. Azaña va aprofitar l'ocasió per mostrar el seu reconeixement a Montserrat com a símbol del país. -
Assassinat de 23 monjos de l'Ordre Benedictina
Durant la Guerra Civil, la comunitat de Montserrat va haver d’abandonar el monestir per la persecució religiosa. Tot i que l’edifici es va salvar de l’incendi gràcies a una intervenció providencial, 23 monjos van ser assassinats en diferents llocs del país per la seva condició religiosa. El seu testimoni va quedar recollit en la Causa de beatificació, destacant la seva actitud de fe fins al final. -
Declaració de convivència pública el Monestir de Montserrat
El 21 de juliol de 1936, la Generalitat va declarar de conveniència pública el Monestir de Montserrat per protegir-lo del saqueig i els incendis. El 22 de juliol, un contingent de mossos d’esquadra va prendre possessió del recinte i va impedir l’atac d’anarquistes. El 24 de juliol, es va establir un hospital per a tuberculosos per evitar el saqueig del monestir, i es va nomenar Carles Gerhard com a comissari per gestionar la seva protecció i reactivar l’economia local. -
Retorn dels monjos a Montserrat
Després de la victòria de Franco, els monjos van retornar a Montserrat el 1939. El 29 de gener, el pare Escarré i altres monjos van obrir les portes del monestir, sorprenent els oficials franquistes. L'1 de febrer, la comunitat benedictina va reprendre les seves activitats, amb la imatge de la Mare de Déu col·locada a l'altar. Els monjos van continuar amb la seva tasca religiosa tot i les restriccions del règim. -
Primera pedra de la nova façana
El 1942 es va col·locar la primera pedra per la nova façana del monestir de Montserrat, un pas important en la reconstrucció del recinte després dels danys patits durant la Guerra Civil. Aquest projecte va formar part d'un conjunt d'iniciatives per revitalitzar i modernitzar el monestir, que havia estat des de llavors un símbol de resistència i esperança per als catalans. -
Primera visita de Franco a Montserrat
La visita de Franco a Montserrat el 25 de gener de 1942 va ser un acte simbòlic que reflectia la unió entre l'Església i el règim franquista, amb Franco rebut com a salvador de la fe i de la pàtria. Diversos sectors catalanistes van criticar la instrumentalització de la religió per legitimar la dictadura, veient en l'acte una opressió de la cultura i identitat catalana. Aquests van denunciar la complicitat de l'Església amb el règim i la manca de llibertats a Catalunya. -
Festes de l’Entronització de la Mare de Déu
El 27 d’abril de 1947, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser col·locada al tron-estoig gràcies a una gran campanya popular, marcant un moment de renovada esperança per molts catalans després de la guerra civil i la postguerra. Aquesta diada va ser vista com un símbol de represa per a allò que la guerra havia interromput. Les festes d’Entronització de la Mare de Déu van ser impulsades per l’abat Aureli M. Escarré i per la Comissió Abat Oliba. -
Creació del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
El Patronat de la Muntanya de Montserrat va ser creat el 16 d'octubre de 1950 per gestionar i protegir aquest espai natural i cultural. La seva funció és coordinar les actuacions en el Parc Natural, representant institucions com la Generalitat, els ajuntaments locals i el Monestir de Montserrat. Els òrgans principals són la Presidència (presidida pel president de la Generalitat) i la Vicepresidència (ocupada pel Pare Abat). -
Visita del cardenal Roncalli, futur papa Joan XXIII
El cardenal Roncalli, futur Papa Joan XXIII, va visitar Montserrat el 1954, abans de ser pontífex, i va inaugurar el monestir de monges benedictines de Sant Benet. L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va ressaltar que tant Joan XXIII com Joan Pau II, que també va peregrinar a Montserrat el 1982, van ser papes que van defensar els drets humans des de perspectives diferents. Joan XXIII va promulgar el Concili Vaticà II, mentre que Joan Pau II el va implementar. -
Publicació del primer número de Serra d'Or.
Serra d'Or es va fundar el 1955 com a portaveu del “Chor Montserratí”, entitat formada per treballadors de Montserrat. La revista va ser un punt de trobada cultural i social per a la comunitat, amb notícies locals i cròniques esportives. Tot i la repressió del moment, va mantenir-se com a referent per als joves catalanistes de la zona. El Cor Montserratí va ser una entitat destacada en la vida cultural del santuari. -
Consagració del nou Altar Major
Es va consagrar el nou Altar Major de la Basílica de Montserrat. Aquest altar va ser considerat el centre del culte montserratí, simbolitzant la fe cristiana del poble. La consagració va marcar un moment clau en la història del santuari, reforçant la seva importància espiritual. L’acte va ser una manifestació de devoció i renovació religiosa per a la comunitat. Amb aquesta acció, Montserrat va consolidar-se com un lloc de pregària essencial. -
Declaracions de l’abat Escarré al diari Le Monde.
L’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va criticar el règim franquista en una entrevista al diari Le Monde, defensant la democràcia i les llibertats a Catalunya. Aquestes declaracions van tenir un gran impacte, tant internacionalment com dins del monestir. Davant la pressió política i interna, el 1965 es va exiliar a Itàlia. Malalt, va tornar a Barcelona, on va morir el 1968. Les seves paraules el van convertir en un referent de l’oposició al franquisme i de la resistència catalana. -
Projecte de restauració de la Santa Cova
La reforma de la Santa Cova va ser una actuació profunda a causa de les noves orientacions litúrgiques del Concili Vaticà II. El presbiteri va ser reformat per permetre celebrar la missa de cara al poble, amb una reforma radical del conjunt escultòric i decoratiu de la cova-presbiteri. La cova, així, va quedar pràcticament nua, amb només una petita imatge de la Mare de Déu. -
La Tancada de Montserrat
Va ser una protesta de 300 intel·lectuals i membres del món de la cultura que es van tancar al monestir de Montserrat els dies 12, 13 i 14 de desembre de 1970 per oposar-se al Procés de Burgos. Van redactar i difondre una Declaració que denunciava la repressió franquista i reclamava l'amnistia, l'abolició de la pena de mort i la instauració d'un estat democràtic. Va marcar un punt d'inflexió en la lluita antifranquista i va facilitar la creació de l'Assemblea de Catalunya. -
Inauguració del nou complex de serveis per a pelegrins
L’any 1976 es va inaugurar un nou complex de serveis de restauració amb gran capacitat per a pelegrins a l’entrada del recinte del Santuari de Montserrat. Aquesta millora va formar part del desenvolupament del monestir per atendre millor els visitants. L’espai ofereix serveis adaptats a les necessitats dels pelegrins i turistes. Aquesta iniciativa s’emmarca en la modernització del santuari al llarg del segle XX. -
Centenari de la coronació de la Mare de Déu i proclamació com a Patrona de Catalunya
El 7 de novembre de 1982 es va celebrar el Centenari de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya. En aquesta ocasió, el Papa Joan Pau II va visitar Montserrat per honorar la Verge. Aquesta proclamació va reforçar la relació espiritual i cultural de la Mare de Déu amb els catalans. La figura de la Moreneta és un símbol de devoció i identitat per al poble de Catalunya. El centenari va ser un moment de gran rellevància religiosa i social per a la comunitat catalana. -
Primer gran incendi forestal
L'incendi de Montserrat de 1986 va ser una de les tragèdies més greus de Catalunya, arrasant més de 5000 hectàrees i destruint més de 150 edificis. Va provocar la mort de quatre bombers i va deixar més de 400 persones sense llar. Amb més de 5.000 efectius lluitant contra el foc, l'incendi es va extingir el 20 de juliol. Encara es desconeix l'origen exacte, però s'especula que va ser provocat per l'acció humana. Aquest fet posa en relleu la responsabilitat sobre la protecció del medi ambient. -
Montserrat és declarat Parc Natural per la Generalitat.
El Decret 59/1987 declara la Muntanya de Montserrat com a Parc Natural per protegir el seu relleu, flora, fauna i valors paisatgístics. A més, es crea una zona de Reserva Natural Parcial per garantir la conservació de les formacions geològiques i la biodiversitat. Es permeten activitats tradicionals i usos culturals dins del parc, sempre sota control i amb l'objectiu de mantenir la integritat ecològica. -
Celebració del IV centenari de la consagració de la basílica
Mario Tagliaferri, va presidir la missa a la basílica de Montserrat en el marc del IV Centenari de la dedicació de la basílica. En la seva homilia, Tagliaferri va reflexionar sobre la missió de l'Església en el context actual, subratllant la relació entre l'Església i la societat. El lema del IV Centenari va ser “Som una Església de pedres vives”, amb el propòsit de dur a terme un projecte de rehabilitació d'habitatges per a persones necessitades amb la col·laboració de Càritas Catalunya. -
Segon gran incendi forestal
L'incendi de Montserrat de 1994 va ser una tragèdia que va marcar profundament la serra i les comunitats properes. Més de 12.000 hectàrees de bosc es van cremar, i l'incendi va durar més d'una setmana, afectant greument la flora i fauna locals. Les tasques d'extinció van ser molt complicades per les altes temperatures i els vents, amb la pèrdua de 5 bombers en un tràgic accident de trànsit. A més de les vides humanes, l'incendi va destruir diverses cases i edificis. -
Celebració del 50è aniversari de les festes de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
El 1997 es van celebrar els cinquanta anys de les festes de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. La festa, que havia reunit entre 70.000 i 100.000 persones el 1947, va ser recordada com un moment de reconciliació nacional i de reafirmació de la identitat catalana. L'any 1997 es van organitzar diversos actes per commemorar aquesta fita, destacant la rellevància de la llengua i la cultura catalana en el context del nacionalcatolicisme. -
L'Aiguat de juny
L'aiguat del juny del 2000 va ser un episodi de fortes pluges que va afectar diverses comarques, provocant inundacions i greus danys materials. El Monestir de Montserrat va ser un dels llocs més impactats, amb més de 100 litres de pluja per metre quadrat en només 45 minuts, inundant gran part de les instal·lacions i canviant la fisonomia de l'entorn. Es van registrar diversos danys importants, com la destrucció de la plaça del Portal del Monestir. L'aiguat va causar la mort de 5 persones. -
Inauguració de les noves instal·lacions del cremallera
El 11 de juny de 2003 es va inaugurar el nou cremallera de Montserrat després de diversos ajornaments. L’acte va començar a Monistrol-Vila amb la presència de destacades autoritats, com Jordi Pujol o Josep Mª Soler. Després de la inauguració oficial, es va fer un viatge inaugural fins a Montserrat i es van fer discursos i una benedicció del material. La jornada va concloure amb una jornada de portes obertes on es van oferir viatges gratuïts. El servei regular va començar l’endemà, 12 de juny. -
125è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu com a Patrona de Catalunya.
L’any 2006 Montserrat va celebrar els cent vint-i-cinc anys del patronatge de la Mare de Déu com a patrona de les diòcesis catalanes. Per iniciar els actes, es va fer una representació especial amb música i dansa a la Basílica. El papa Benet XVI va concedir un any jubilar al santuari amb indulgència plenària per als pelegrins. La celebració va tenir un fort sentit espiritual i cultural, amb diferents activitats al llarg de l’any. -
Participació en actes per la pau i la memòria històrica.
Montserrat va participar en diversos actes per la pau i la memòria històrica, amb especial atenció als esdeveniments de la Guerra Civil espanyola. Aquests actes tenien com a objectiu recordar les víctimes, fomentar la reconciliació i promoure una cultura de pau. Des del monestir, es va defensar la importància de preservar la memòria històrica per evitar que es repeteixin els errors del passat, tot destacant el valor del perdó, el diàleg i la justícia com a camins per a la convivència. -
Reflexió pública des de Montserrat sobre el dret a decidir i la situació política catalana.
L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, es va posicionar a favor del dret a decidir de Catalunya i del reconeixement de la seva realitat nacional, prèvia a l’Estat espanyol. També va defensar el dret a replantejar l’articulació del país dins dels principis democràtics. Va dir que l’Estat ha de legislar pel bé comú, sense imposicions ideològiques. Finalment, va cridar a la col·laboració entre creients i no-creients per construir una societat més justa i respectuosa. -
Pelegrinatge a Roma pels 800 anys de la Confraria
Entre el 6 i el 9 d’octubre, 800 persones van peregrinar de Montserrat a Roma per commemorar els 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, en el pelegrinatge més important des de 1950. El papa Francesc va rebre els confrares i bisbes catalans, i va elogiar la tasca de difusió mariana de la confraria. Com a reconeixement, va atorgar a la patrona de Catalunya la Rosa d’Or, una distinció pontifícia excepcional. L’agenda del viatge va incloure actes religiosos, culturals i musicals. -
L'Abadia de Montserrat reb la Medalla d’Honor en categoria d’or del Parlament de Catalunya
L'Abadia de Montserrat va rebre la Medalla d’Honor en categoria d’or del Parlament de Catalunya, en reconeixement de la seva trajectòria històrica i el seu compromís amb els valors populars i les llibertats democràtiques. L’Abat Manel Gasch va agrair el reconeixement amb un discurs d'humilitat i va destacar el paper de Montserrat com a símbol de la identitat catalana. -
Mil·lenari de la fundació del monestir
Durant l’any 2025 se celebrarà el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat, creat per l’abat Oliba. El monestir ha estat sempre un espai de vida benedictina i de devoció mariana. Al llarg dels segles, ha simbolitzat fe, cultura i treball a través dels símbols de la creu, el llibre i l’arada. Fidels a l’esperit del seu fundador, els monjos han mantingut viu un missatge d’acollida i de pau. Aquest esperit guiarà també la commemoració dels mil anys d’història.