Roma ens envadeix Grup 7 2B 2ESO Nacho López Reynés i Guillermo Escudero 23-24

Primer Rei de Roma

753 BCE

Ròmul 753-717 aC
Va ser el fundador de Roma

Fundació de Roma

753 BCE

La civilització romana es va desenvolupar entorn el Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. En aquest enorme territori es varen mesclar pobles diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà.

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: - Administrava justícia - Manava l’exèrcit - Era summe sacerdot

• El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.

Numa Pompili

717 BCE

Numa Pompili 717-672 aC

Tu·li Hostil

672 BCE

Tul·li Hostili 672-640 aC

Ancus Marcí

640 BCE

Ancus Marci 640-616 aC

Tarquini I

616 BCE

Tarquini I 616-578 aC

Servi Tul·li

578 BCE

Servi Tul·li 578-534 aC

Tarquini II

534 BCE

Tarquini II el Superb 534-509 aC
L'últim rei de Roma

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

• Divisió del poder en 3 institucions:

Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: Segons l’origen familiar Comicis Tribunats: Segons la residència (4 urbanes i 31 rústiques). Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. Comicis Centuriats: Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.

Fi de la Monarquia

507 BCE

Roma es va convertir en una Republica

Començament expansió Itàlica

500 BCE

• 500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.

Començament guerres Púniques

264 BCE

• 264-146 aC. guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.

Finalitat expansió Itàlica

250 BCE

• 500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.

Començament conquesta península Ibèrica

218 BCE

• 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió
• 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir
• 154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta fins el 133 aC
• 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
• 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península

Finalitat guerres Púniques

146 BCE

• 264-146 aC. guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.

Començament expansió Mediterrania Oriental

146 BCE

• 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)

Conquesta de les Balears

123 BCE

• Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos.

-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.

• Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon

Imperi

Period: 27 BCE to 476

• Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

Finalitat conquesta península Ibèrica

19 BCE

• 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió
• 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir
• 154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta fins el 133 aC
• 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
• 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península

Pax Romana

1 BCE

• S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...

Finalitat expansió Mediterrania Oriental

14

• 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)

Octavi August

27

• Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

Aparició del cristianisme

100

Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls. Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.

S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi

201

Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 crisi econòmica i més impostos.
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició.

Roma es divideix

395

Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble)

La destitució del darrer emperador (Ròmul Augústul)

476

Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.