-
2000 BCE
Els aqueus s'estableixen a Grècia
Els aqueus, poble provinent de les planes del Danubi, s'estableixen a Grècia, a les illes de Mar Egeu, a Creta hi ha les costes de l'Àsia Menor. -
Period: 1400 BCE to 1100 BCE
Periòde d'auge dels aqueus
Civilització micènica, amb seu a la ciutat de Micenes, a l'Argòlida. És el període d'auge dels aqueus. Aquests envolten a les seves ciutats de fortes muralles, cadascuna aïllada d'una altra. -
1100 BCE
Guerra de Troia
Destrucció de Troia després d'una llarga guerra. Troia, ciutat de l'Àsia Menor, és assetjada durant deu anys pels grecs, fins que va sobrevenir la destrucció de Troia.
Part dels relats llegendaris es narren a "La Ilíada", exaltant als herois protagonistes de la Guerra de Troia. -
1000 BCE
Invasió dòrica
Invasió dòrica que va posar fi a la civilització aquea. Els doris eren oriünds dels Balcans, i constituïen una població semibárbara. El seu centre va ser Esparta. -
800 BCE
Esparta esdevé ciutat-estat
Esparta és ciutat-estat organitzada per Licurgo i les seves lleis. És governada per dos reis, 28 gerontes i una assemblea popular.
Els ciutadans són ensinistrats en l'ús de les armes i Esparta compta amb el més poderós exèrcit de Grècia. -
620 BCE
Es divideix la ciutat en tres classes socials
El gran legislador, Dracó, mitjançant les seves lleis, organitza la república d'Atenes. La seva col·lecció de lleis integren el primer codi escrit d'Atenes. Dracó estableix penes massa severes i cruels per aconseguir l'ordre de l'Estat. La severitat i crueltat extrema va fer que els eupàtrides per por a un esclat de guerra civil encarreguessin a Solón la realització d'una reforma.
La societat queda dividida en tres classes socials: ciutadans, estrangers i esclaus. -
594 BCE
Saló va dictar una llei d'amnistia
Soló, arcont epònim amb poders dictatorials, va abolir les lleis de Dracó i va dictar una llei d'amnistia. Va abolir els privilegis de l'aristocràcia o noblesa de sang i es va imposar la timocràcia, és a dir que qualsevol ciutadà no pertanyent a la noblesa, que millori la seva situació econòmica, pot arribar a ocupar alts càrrecs. -
490 BCE
Invasió persa
Darío, rei dels Perses, conquesta algunes colònies gregues, i instal·la un fort exèrcit. Van ser anomenades Guerres Mèdiques (pels Medos, com els grecs anomenaven als perses).
La gran batalla es va lliurar en Marató. Els atenesos són comandats per Milcíades. L'exèrcit de Darío perd uns 6.000 homes. Aquest s'embarca als seus soldats, intenta arribar a Atenes, però Milcíades l'obliga a tornar a Pèrsia. -
479 BCE
Finalitzen les Guerres Mèdiques
El rei d'Esparta Pausanias, amb exèrcits de tota Grècia, derrota als perses a la batalla de Platea. Al poc temps, la flota naval de Xerxes és derrotada en proximitat de Micala, i acaben amb el perill persa. -
Period: 460 BCE to 429 BCE
El segle de Pèricles
Acabades les Guerres Mèdiques, apareix un estrateg que porta a el major benestar d'Atenes. Pèricles sota el seu comandament, Atenes es converteix en el centre de la civilització grega i va portar a l'apogeu de la cultura hel·lènica. Pèricles va reconstruir l'Acròpolis, i va establir en ella els temples dedicats a la deessa Atenea. Allà s'aixecava a l'entrada el pòrtic o Propileu, després el temple Niké àpters. -
Period: 431 BCE to 404 BCE
Guerra del Peloponés
Guerra del Peloponès. Es va originar per la rivalitat entre les dues principals ciutats gregues: Esparta i Atenes.
Atenes va iniciar aquesta contesa. La guerra va tenir tres parts: la primera finalitza a -421 amb la pau de Nicia; la segona, de -416 a -413 enfrontant-se en Siracusa i la tercera acaba en -404 amb l'entrada dels espartans a Atenes. Com a conseqüència, Atenes ha de derrocar les seves muralles, acabar amb el seu govern democràtic, lliurar la seva flota i pagar tributs. -
Period: 340 BCE to 338 BCE
Guerra entre Macedònia i Grècia
Guerra entre Macedònia i Grècia. El rei Filip II, rei de Macedònia, envaeix Grècia.
En la batalla de Queronea els macedonis vencen als grecs, l'any -338, i dominen i controlen el país. -
336 BCE
Alexandre el Gran
Amb la mort de Filip II, assumeix a el tron de Macedònia, el seu fill Alexandre el Gran. Els grecs es revolten. La primera ciutat a aixecar-se contra Alejandro, és Tebes. Alexandre el Gran venç als tebanos a Beòcia; la ciutat de Tebas és destruïda i 30.000 tebanos són venuts com esclaus.
Alejandro decideix reunir els representants grecs a Corint i obliga que participin en una invasió a Pèrsia. -
199 BCE
Romans declaren la guerra als macedonics
Els Romans decideixen declarar la guerra als macedonis, qui s'havien aliat amb Cartago. Aconsegueixen vèncer als macedonios a el comandament de Filip V, en Cinocéfalos, Tessàlia. Donen llibertat a les ciutats gregues, els que no hauran de pagar més tributs. -
146
Grècia és rebel·la contra els romans
Grècia es rebel·la contra els romans, però són vençuts per l'exèrcit comandat per Lucio Mummio, en Leucopetra. Els romans assetgen Corint i la arrasen.
Grècia es converteix en una província romana. Continuarà en aquesta situació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient, en 1453 d.C. -
168
Perseu passa a Felip V
A Filip V el passa Perseu. Aquest ataca Roma per recuperar el domini perdut. Els romans, a el comandament de Paulo Emilio, el vencen en Pidna. Així, Macedònia es converteix en província romana, i Roma pren mesures rígides contra les ciutats gregues que van donar suport als macedonis. -
Period: 334 to 323
Conquesta a Egipte, Pèrsia, Mesopotàmia, Àsia Menor i Síria
Alejandro, amb un nombrós exèrcit integrat per macedonis, grecs i ilirios, marxa cap a Pèrsia. Conquesta Egipte, Pèrsia, Mesopotàmia, Àsia Menor i Síria. Funda Alexandria a Egipte, i aquesta es converteix en el centre de la civilització hel·lènica. -
480
2na Invasió persa
Xerxes, fill de Darío, intenta la segona invasió a Grècia, creuant l'Helesponto (avui Estret de Dardanels). Els perses arriben a Atenes després de derrotar el rei Leònides i els seus homes en les Termópilas.
La flota atenesa derrota als perses i enfonsa les seves naus a la batalla de Salamina.
El rei persa Jerjes, amb unes poques naus, torna a Pèrsia, però deixa a Grècia un exèrcit a el comandament de l'General Mardonio.