-
llatins: al Laci (centre)
etruscs: centre i nord.
grecs: al sud i Sicília.
cartaginesos: Sardenya i Sicília. -
Ròmul va guanyar una competició contra el seu germà per a ser el rei de la ciutat de volien fundar.
La ciutat es va fundar a la península itàlica a les ribes del va riure Tibet: un lloc fèrtil, fàcil de defensar i un lloc de pas del va riure cosa que obligava els comerciants a creuar per aquí. -
753-717 aC -
Monarquia electiva, no hereditària. Rei te poders màxims:
Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot -
Numa Pompili 717-672 aC -
672-640 aC -
640-616 aC -
616-578 aC -
578-534 aC -
534-509 aC -
Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis:
Curiats
Tribunats
Centuriats -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental
-
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió -
218-202 aC.
202-154 aC.
154-133 aC.
133-29 aC.
29-19 aC. -
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident creació de l’Imperi Romà -
-
Consolidació de l’ocupació de la Meseta. -
Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
República
August
Dioclecià
Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca) -
Els lliures i els esclaus.
Els homes lliures podien ser ciutadans o estrangers. Els privilegiats
El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Constituïen l'anomenada nobilitas. Els artesans i els comerciants
S'agrupaven en associacions professionals i celebraven junts les festes i els oficis religiosos. La plebs
Per sota dels privilegiats hi havia la plebs, formada per una gran massa de pagesos i assalariats urbans. -
Octavi August, emperador. L’organització de l’Imperi. Pax Romana i crisi de l’Imperi.
-
Jesùs de nazared aquesta religió, amb aquests objectius:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
Al principi estaba proheibit pero 313 dC l’emperador Constantí la va legalitzar i al 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial. -
Aquest va ser el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles, les lleis, els déus, l’art...
-
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici -
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient). -
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident.