Història de Roma

Fundació de Roma, inici de la Monarquía

753 BCE

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

Ròmul

Period: 753 BCE to 716 BCE

Numa Pompili

Period: 715 BCE to 673 BCE

Tul·lus Hostili

Period: 672 BCE to 640 BCE

Ancus Marci

Period: 640 BCE to 616 BCE

Tarquini "el Vell"

Period: 616 BCE to 579 BCE

Servi Tul·li

Period: 578 BCE to 535 BCE

Tarquini "el Superb"

Period: 535 BCE to 509 BCE

Mort de Tarquini el Superb, Fi de la Monarquia

509 BCE

Inici de la República

509 BCE

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

Guerres contra Velles

396 BCE

Invasió gala de Roma

390 BCE

Guerra Llatina (340-338aC)

338 BCE

Guerres samnites (343-341aC) (326-304aC) (298-290aC)

290 BCE

Guerres Pírriques (280-275aC)

275 BCE

Primera guerra púnica (264-241aC)

241 BCE

Guerres Ilíriques (229-228aC) (220-219aC)

219 BCE

Segona guerra púnica (218-201aC)

201 BCE

Tercera guerra púnica (218-201aC)

201 BCE

Guerra contra Antíoc III (192-189aC)

189 BCE

Guerres macedòniques (215-205aC) (200-197aC) (171-168aC)

168 BCE

Reformes dels germans Grac (133-123aC)

123 BCE

Populates influenciats per la seva mare que van proposar diverses lleisde caire progresista i que van amotinar-se contra els seus enemics motiu pel qual van morir.

Guerra social romana (91-87aC)

87 BCE

1a Guerra civil (83-82 aC)

82 BCE

Espàrtac

71 BCE

Gladiador traci que es rebel·là contra Roma i que encapçalà una gran revolta esclava que va fer trontollar Roma. Finalment fou mort per Cras al 71aC.

Guerra de les Gàl·lies (58-51aC)

51 BCE

Vercingètorix

49 BCE

Líder gal que liderà la banda gala durant la guerra de les Gàl·Lies. Fou derrotat durant l'asedi romà d'Alesia

2a Guerra civil (49-44aC)

44 BCE

3a i 4a guerra civil romana (44-31 aC)

31 BCE

Fi de la República i Instauració de l'Imperi

27 BCE

Instauració de l'Imperi

27 BCE

Dinastia Augusta

Period: 27 BCE to 68

Imperi

Period: 27 BCE to 476

August i Livia Dursil·la (27 aC- 14dC)

14

Auqgust, després de guanyar la 4a guerra civil romana i reformar les lleis de la república, es convertí en el primer emperador de Roma i, junt amb la seva esposa Livia, va poder regnar durant un període conegut com la pax romana.

Calígula(37-41)

41

Emperador conegut pel seu despotisme i bogeria que, tot i que el seu primer any de govern va ser bo després d'una greu enfermetat va començar a embogir.Grans despeses en circs, aqüeductes... que empobrí al poble.

Idus de Març

44

Cèsar, al sortir del Senat, va ser assasinat per diversos senadors (entre ells el seu fill Brut) que estaven en desacord amb les reformes que auqest imposava.

Claudi (41-54)

54

Gran emperador, escollit després de l'assasinat de Calígula pels pretorians. Un dels millors emperadors de Roma que va ser molt partidari de les classes populars i amb molts èxits a Britània, Mauretània, Judea... Tot i això, no es va casar amb les millors esposes 4, perquè l'última d'aquestes l'asesinà quan Claudi acceptà d'hereu a Neró.

Boudica

61

Líder dels bretons que es revoltà contra Roma i que va lluitar ferotgement contra ells. Va caure a la batalla de Watling Street.

Neró (54-68)

68

Emperador amb un gran mestres (sèneca) i prefecte pretorià (Burro). Neronisme. Tot i la influència de la seva mare, que conspirava en contra d'ell, després de matarla va començar a mostrar-se molt conspiranoic i desconfiat." v incendiar Roma" i perseguí cristians, a més va enemistarse amb el Senat, fet que provocà el suicidï de Neró quan el Senat conspirà contra ell (any dels 4 emperadors).

Dinastia Flàvia

Period: 69 to 96

Erupció del Vesubi: destrucció de Pompeia, Hercùlia...

79

Dinastia Antonina

Period: 96 to 192

Trajà (98-117)

117

Primer emperador no roma (hispà) que va expandir Roma fins a la seva màxima expansió (116). Va ser un gran emperador que embellí Hispània i lluità en nombrses guerres (Dàcia) i revoltes (Saturní)de les quls en va sortir victoriós.

Marc Aureli i Luci Ver (161-180/169)

180

Auqests coemperadors, el primer conegut per la seva sabiesa i l'altre per la seva destresa militar, van agreugar una mica la situació de crisi romana socavant rebelions i revoltes. Luci Ver però, no va poder governar molt temps perquè morí sobtadament al 169.

Còmode (180-192)

192

Emperador aficionat a la lluita de gladiadors i a la bona vida que malgastà el diner públic en les seves festes i provocà una greu crisi (augmentada per la "pesta Antonina" i pels bàrbars). El senat, cansat, l'asesinà per posar al tribú britànic Pèrtinax (any dels 5 emperadors).

Dinastia Severa

Period: 193 to 235

Septini Sever (193-211)

211

Candidat vicoriós de l'any dels 5 emperadors que inicià la dinastia severa. Molt influenciat per orient i desconfiat dels pretorians, els quals substituí pels seus soldats als quals pujà el sou.

Caracal·la (211-217)

217

Emperador que matà al seu germà (cohereu) i que va destacar pel seu paper militar. Famós per la construcció de les termes de Caracal·la i per l'edicte de Caracal·la (tots els habitants de l'Imperi són ciutadans...) Asesinat per Marcí.

Julia Mesa, Julia Domna, Julia Soemnis i Julia Mamea.

235

Grans dones síries (imposició Deus SolInvictus) de la dinastia que gobernaren secretament l'imperi en lloc dels emperadors Heligàrab i A.Sever. Julia Soemnis i Mamea, filles del primer d'aquests emperadors, foren les primeres senadores romanes.

La crisi del segle III

Period: 235 to 300

Zenòbia de Palmira

274

Reina del regne de Palmira que, aprofitant la debilitat romana, s'independitzà de l'imperi tot i que després fou conquerida altra vegada per aquests. Zenòbia morí a Roma on, es va traslladar com a amant d'Aurelià (emperador de Roma).

Dioclecià (284-305) i Maximinià (286-305)

305

Dioclecià, va possar fi a la greu crisi del segle II amb l'establiment d'una tetrarquia, per regular el poder. Junt amb Maximinià van aportar estabilitat a tot l'Imperi. Roma perd importància.

Constantí I i Licini (313-317)

317

Constantí (junt amb Licini) acabà amb la guerra civili que assolava l'Imperi i va reformar l'imperi transformant-lo així en una teocràcia cristiana (edicte de Milà). Augmenta a més, les legions i destaca per les seves victòries contra francs, alamans, perses... Bizanci (Constantinobla) com a capital d'Orient.

Valentinià (364-375) i Valent (364-378)

378

Emperadors que, per evitar més guerres civils, pacificaren l'imperi.

Teodosi I (379-395)

395

Emperdor d'Orient que establí els foederatius, pactes amb tribus bàrbares que, a canvi de protecció, podien establir-se a l'imperi. A més, durant el seu regnat es produí l'edicte de Tessalònica que establí el cristianisme com a religió oficial i dividí definitivament l'imperi romà en dos: Occident i Orient.

Honori (395-423) i Arcadi (395-408)

423

Primers emperadors després de la divisió de l'imperi. Van viure el saqueig dels gods a Grècia i a Alaric, que asedià Roma.

Atila

453

Rei dels huns, que creà l'imperi hun i desestabilitzà als dos imperis Romans, va assetgar Roma i diverses ciutats importants dels dos imperis. Finalment, duran tla seva nit de bodes va morir.

Valentinià III (425-455) i Teodosi II (401-450)

455

Emperadors d'Occident i Orient respectivament que van haver de fer front les constants hordes bàrbares i amb un temible enemic: Atil·la, que assetjà Aquil·lea, però que va caure a la batalla dels camps catalàunics (amb ajuda dels foederati). Regnat a més marcat pel saqueig de roma per part de Genseric, que va fugir al parlar amb Lleó I (el papa).

Caiguda de l'Imperi d'Occident

476

Odoacre expulsa a August de Roma i als últims reductes occidentals de Dalmàcia i la Gàlia. Descomposició de l'Imperi Romà d'Occident

Ròmul August

476

Últim emperador d'Occident que va veure com Odoacre, al asaltar Roma, el deposava del seu tro i el tancava a Nàpols on va passar la vida fins a morir.