-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Populates influenciats per la seva mare que van proposar diverses lleisde caire progresista i que van amotinar-se contra els seus enemics motiu pel qual van morir.
-
-
-
Gladiador traci que es rebel·là contra Roma i que encapçalà una gran revolta esclava que va fer trontollar Roma. Finalment fou mort per Cras al 71aC.
-
-
Líder gal que liderà la banda gala durant la guerra de les Gàl·Lies. Fou derrotat durant l'asedi romà d'Alesia
-
-
-
-
-
-
-
Auqgust, després de guanyar la 4a guerra civil romana i reformar les lleis de la república, es convertí en el primer emperador de Roma i, junt amb la seva esposa Livia, va poder regnar durant un període conegut com la pax romana.
-
Emperador conegut pel seu despotisme i bogeria que, tot i que el seu primer any de govern va ser bo després d'una greu enfermetat va començar a embogir.Grans despeses en circs, aqüeductes... que empobrí al poble.
-
Cèsar, al sortir del Senat, va ser assasinat per diversos senadors (entre ells el seu fill Brut) que estaven en desacord amb les reformes que auqest imposava.
-
Gran emperador, escollit després de l'assasinat de Calígula pels pretorians. Un dels millors emperadors de Roma que va ser molt partidari de les classes populars i amb molts èxits a Britània, Mauretània, Judea... Tot i això, no es va casar amb les millors esposes 4, perquè l'última d'aquestes l'asesinà quan Claudi acceptà d'hereu a Neró.
-
Líder dels bretons que es revoltà contra Roma i que va lluitar ferotgement contra ells. Va caure a la batalla de Watling Street.
-
Emperador amb un gran mestres (sèneca) i prefecte pretorià (Burro). Neronisme. Tot i la influència de la seva mare, que conspirava en contra d'ell, després de matarla va començar a mostrar-se molt conspiranoic i desconfiat." v incendiar Roma" i perseguí cristians, a més va enemistarse amb el Senat, fet que provocà el suicidï de Neró quan el Senat conspirà contra ell (any dels 4 emperadors).
-
-
-
-
Primer emperador no roma (hispà) que va expandir Roma fins a la seva màxima expansió (116). Va ser un gran emperador que embellí Hispània i lluità en nombrses guerres (Dàcia) i revoltes (Saturní)de les quls en va sortir victoriós.
-
Auqests coemperadors, el primer conegut per la seva sabiesa i l'altre per la seva destresa militar, van agreugar una mica la situació de crisi romana socavant rebelions i revoltes. Luci Ver però, no va poder governar molt temps perquè morí sobtadament al 169.
-
Emperador aficionat a la lluita de gladiadors i a la bona vida que malgastà el diner públic en les seves festes i provocà una greu crisi (augmentada per la "pesta Antonina" i pels bàrbars). El senat, cansat, l'asesinà per posar al tribú britànic Pèrtinax (any dels 5 emperadors).
-
-
Candidat vicoriós de l'any dels 5 emperadors que inicià la dinastia severa. Molt influenciat per orient i desconfiat dels pretorians, els quals substituí pels seus soldats als quals pujà el sou.
-
Emperador que matà al seu germà (cohereu) i que va destacar pel seu paper militar. Famós per la construcció de les termes de Caracal·la i per l'edicte de Caracal·la (tots els habitants de l'Imperi són ciutadans...) Asesinat per Marcí.
-
Grans dones síries (imposició Deus SolInvictus) de la dinastia que gobernaren secretament l'imperi en lloc dels emperadors Heligàrab i A.Sever. Julia Soemnis i Mamea, filles del primer d'aquests emperadors, foren les primeres senadores romanes.
-
-
Reina del regne de Palmira que, aprofitant la debilitat romana, s'independitzà de l'imperi tot i que després fou conquerida altra vegada per aquests. Zenòbia morí a Roma on, es va traslladar com a amant d'Aurelià (emperador de Roma).
-
Dioclecià, va possar fi a la greu crisi del segle II amb l'establiment d'una tetrarquia, per regular el poder. Junt amb Maximinià van aportar estabilitat a tot l'Imperi. Roma perd importància.
-
Constantí (junt amb Licini) acabà amb la guerra civili que assolava l'Imperi i va reformar l'imperi transformant-lo així en una teocràcia cristiana (edicte de Milà). Augmenta a més, les legions i destaca per les seves victòries contra francs, alamans, perses... Bizanci (Constantinobla) com a capital d'Orient.
-
Emperadors que, per evitar més guerres civils, pacificaren l'imperi.
-
Emperdor d'Orient que establí els foederatius, pactes amb tribus bàrbares que, a canvi de protecció, podien establir-se a l'imperi. A més, durant el seu regnat es produí l'edicte de Tessalònica que establí el cristianisme com a religió oficial i dividí definitivament l'imperi romà en dos: Occident i Orient.
-
Primers emperadors després de la divisió de l'imperi. Van viure el saqueig dels gods a Grècia i a Alaric, que asedià Roma.
-
Rei dels huns, que creà l'imperi hun i desestabilitzà als dos imperis Romans, va assetgar Roma i diverses ciutats importants dels dos imperis. Finalment, duran tla seva nit de bodes va morir.
-
Emperadors d'Occident i Orient respectivament que van haver de fer front les constants hordes bàrbares i amb un temible enemic: Atil·la, que assetjà Aquil·lea, però que va caure a la batalla dels camps catalàunics (amb ajuda dels foederati). Regnat a més marcat pel saqueig de roma per part de Genseric, que va fugir al parlar amb Lleó I (el papa).
-
Odoacre expulsa a August de Roma i als últims reductes occidentals de Dalmàcia i la Gàlia. Descomposició de l'Imperi Romà d'Occident
-
Últim emperador d'Occident que va veure com Odoacre, al asaltar Roma, el deposava del seu tro i el tancava a Nàpols on va passar la vida fins a morir.
