-
753 BCE
Fundació de Roma
-
752 BCE
Monarquia (753-509 aC)
Començament de la Monarquía pel rei Ròmul, que pertanyia als llegendaris 4reis Sabins i llatins (Ròmul, Pompili, Hostili i Marci) fins als 3 reis etruscs (Tarquini Cras, S. Tul·li i T. el Superb). -
509 BCE
República (509-27 aC)
Inici d'una nova forma de govern, que indicarà l'inici de la expansió de Roma cap a un imperi. -
146 BCE
Conquesta de Grècia
Expansió romana més enlà de la península Itàlica, va començar amb Grècia però se li afegiren Macedònia i Tràcia. -
100 BCE
Fi Guerres Púniques (segle III-II aC)
Roma guanya a Cartago i conquereix Sardenya, Còrsega, Sicília, Hispània, el nord d'Àfrica (quan Publi Corneli Escipió derrota a Anníbal) quan Cartago és completament destruïda. -
81 BCE
Fi primera guerra civil de Roma (88-81 aC)
Guerra civil pel control polític de Roma que enfrontaria a Sila contra Mario i va acabar en la decisiva batalla de Porta Collina que suposaría la victòria del primer. -
53 BCE
1er Triumvirat 60-53 aC)
Triumvirat conformat per Juli César (suport del poble), Cras (diners) i Pompeu (exèrcit) per influir en la política romana. -
45 BCE
Fi segona guerra civil de Roma (49-45 aC)
Júli César guanya a Pompeu Magne a la batalla de Farsàlia i després derrota als supervivents en la batalla de Munda. -
44 BCE
Assasinat de Juli César (Idus de Març)
Provoca un govern militar que provoca la formació del segon triumvirat que acabarà amb els assesins de César. -
35 BCE
2n triumvirat (40-35aC)
Format per Lèpid, Ocatvi i Marc Antoni que va acabar quan M. Antoni deixà a la germana d'Octavi per Cleopàtra. -
31 BCE
3a guerra civil romana (44-31 aC)
El segon triumvirat derrot als assasins de César. -
30 BCE
Fi quarta guerra civil romana (32-30 aC)
Els dos candidatsrestants: Octavi (després autoproclamat August) i Marc Antoni lluiten entre ells pel futur de la República Romana. Octavi guanya a la batalla d'Accio a Marc Antoni i s'autoproclama emperador de Roma. -
284
Alt Imperi ( 27 aC-284 dC)
Primer període de l'imperi de Roma que comença amb l'emperador August i acaba amb la partició de l'imperi en dos. Hi destaquen les dinasties JulioClàudia, la Flàvia i l'Antonina amb emperadors com Trajà I que va ser l'emperador amb la màxima expansió de l'imperi. -
476
Baix Imperi (284-476 dC)
Període caracteritzat per l'emperador Dioclecià que va reconèixer el cristianisme com a religió oficial de Roma, a més va partir l'imperi en dos i va nombrar als seus fills emperadors de cada un amb dos hereus (tetrarquia) el qual va presentar una decaiguda a més, Constantí I va reconèixer el crsitianisme com a religió. -
476
Caiguda de l'Imperi d'Occident
A causa de les revoltes germàniques i de la greu crisi social i econòmica finalment Roma va caure l'any 476 dC a mans d'Odoacre ( que es proclamà rei d'Italia). L'últim emperador d'occident va ser Ròmul Augústul. -
1453
Caiguda de l'Imperi d'Orient
A diferència de l'imperi d'occident, el d'orient va resistir les tribus germàniques però l'any 1453 pels turcs. L'últim emperador de l'imperi d'orient va ser Constantí XI.
