Baixa

LÍNA DEL TEMPS D'HISTORIA

  • VIVIENDES I SOCIETAT
    11,000 BCE

    VIVIENDES I SOCIETAT

    Al principi de tot els humans sempre estaben sols i vivien en cobes, despres van comensar a viure amb cabanyes i amb grups de persones i mes andebant ja vivien en casas normals que feien ells i amb poblats i protejits.
  • Period: 11,000 BCE to 8000 BCE

    PALEOLÍTIC

    En el paleolític eren novedes osigui que no vivien en un lloc ficsa per que gastaben tot el manja i axi en trrobaben mes. El paleolític va ser del 35.000aC fins el 10.000aC.
  • Period: 11,000 BCE to 3500 BCE

    PREHISTÒRIA

    La prehistòria es una de les primeres etapes de la humanitat que va comensar amb el fi de la hominitzacio(250000aC), i es va acabar amb el descobriment de la escriptura(3500aC)
  • ALIMENTACIO
    9000 BCE

    ALIMENTACIO

    Els humans a la prehistoria menjaben aminals per exemple, mamuts i Smilodon pero no els podian caçar sols i tenien que anar amb grups de persones. Tambe mejaben peixos i fruits. I tambe hi habia la agricultura i la remedaria.
  • LES EINES
    8000 BCE

    LES EINES

    Les eines estaben fetes de osos, tendons, palsa i pedres.
    Normal ment estaben fetes de pedres i pals per fer la llansa i totes aquestes coses per que es lo mes comun que feien servir i lo que millor anaba per caçar. Senganxaben amb resina dels arbres.
  • Period: 8000 BCE to 5000 BCE

    NEOLÍTIC

    Al neolític es la segona etapa de la prehistòria. El neolíotic es una etapa molt inportat per la historia per que els esers humans van avancar molt amb la pocisio i la forma de pensar per que eran mes llestos i sabien fer mes coses. Al neolitic van comensar a viure amb grups de persones. Van millorar les armens i eines, les viviendes, ja no vivien en coves vivien amb cabanyes que ells feien.
  • EL FOC
    7000 BCE

    EL FOC

    El foc els primers cops que es van veure va ser per els llams de les tormentes per que les persones ancara no sabien ferlo. Mes adelant ja van descobrir com ferlo, el feien amb dues pedres, les xocaben contra la altra i sortia una mica de foc i despres el tenias que ficar amb fulles seques o pals per axi poderlo tenir controlat. El feien servir per calentarse i per cuinar la carn per que avans de descobrir el foc es menjaben la carn crua pero gracies al foc van apendre a cuinar.
  • LES PINTURES
    5000 BCE

    LES PINTURES

    Les pintures que feien al principi estaben a les cobes despres aprop de les cases y mes adabant estaben dintre de les cases a les parets. Els colors eren el negre el vermell i el groc, el groc no el feien servir casi mai per que era molt dificil de trobarlo per que de lo que estaba fet era molt dificil de trobar
  • Period: 5000 BCE to 3500 BCE

    EDAT DELS METALLS

    La edat dels matalls es molt inportant per que esta dibidida en tres etapes la edat de bronce la edat de cobre i la edat deel ferro. Van abancar les viviendes, vivien en poblats i estaben protejits per que ja hi habia riquesa. Tambe van inventar la roda i va ser un avans molt gran.
  • JEROGRIFICS
    3500 BCE

    JEROGRIFICS

    Un jeroglífic és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics. Són presents en les escriptures anatòliques, cretenques o maies, entre d'altres, tot i que els més coneguts són els egipcis.
  • Period: 3500 BCE to 476

    EDAT ANTIGA

  • ESFINX
    2600 BCE

    ESFINX

    L'esfinx de Giza és una figura amb una cara de persona i cos de lleó, a poca distància de la piràmide de Khefren a Giza. És coneguda com la gran esfinx i és el primer exemple d'estàtua monumental a Egipte.
  • PIRAMIDES
    2550 BCE

    PIRAMIDES

    Les piràmides són grans tombes que els faraons van fer construir per gaudir de la vida eterna després de la seva mort. D'una banda, servien per protegir la cambra funerària, decorada amb jeroglífics, de la intempèrie i del pas dels anys.
  • TRANSPORT EGIPTE
    2500 BCE

    TRANSPORT EGIPTE

    El transport en l'Antic Egipte feia servir principalment la via fluvial: el Nil. El riu era el nexe d'unió de les diferents ciutats des de la segona cataracta a la Baixa Núbia fins al Mediterrani, i costejant aquest, a Biblos.
  • LES POLIS GREGUES (Atenes)
    776 BCE

    LES POLIS GREGUES (Atenes)

    Les polis eren ciutats estats i cada una tenia la seva moneda per a ells. Atenes es va fundar l'any 776 aC i va ser fundada pels Jonis al centre de Grècia. Allà van fer els primers jocs olímpics.
  • COLONITZACIONS GREGUES
    776 BCE

    COLONITZACIONS GREGUES

    La gent de les polis van començar a anar a altres polis que encara no havien vist per la pobresa, augment demogràfica i la manca de terres.
  • REPUBLICA ROMANA
    509 BCE

    REPUBLICA ROMANA

    Hi havia dos tipus de persones a roma, els patricis que eren els privilegiats, ells podien votar, caçar-se, tenir propietats i denunciar als altres. Els no ciutadans eren els esclaus, lliberts estrangers i les dones.
  • GUERRES MEDIQUES
    499 BCE

    GUERRES MEDIQUES

    Hi va haver dues guerres mèdiques, la primera va ser de l'any 499 al 490 aC i la segona del 480 al 448 aC. A la primera els grecs van guanyar als perses, a la segona els perses van saquejar a Atenes.
  • CLEOPATRA Vll
    68 BCE

    CLEOPATRA Vll

    Quan va pujar al tron ​​d'Egipte, als 18 anys, Cleòpatra ja havia desenvolupat un atractiu irresistible, fruit d'una educació intensa i de la seva presumpta bellesa. Poca cosa més es coneix sobre els primers anys de la vida de Cleòpatra. La seva figura està irremeiablement lligada als darrers anys de la història d'Egipte
  • OCTAVI AGUST
    27 BCE

    OCTAVI AGUST

    Octavi era qui convocava el senat, reunia els comicis, Nomenava als magistrats i deia totes les lleis. Ell era el fill adoptiu de Juli cersar
  • DIVICIO DEL IMPERI
    395

    DIVICIO DEL IMPERI

    L'any 395 lemperador Teodosi va dividir l'imperi per donarli la mitat als dos seus fills que eren Arcadi i Honori.
  • ORGANITZACIO DEL REGNE I LA MONERQUIA
    401

    ORGANITZACIO DEL REGNE I LA MONERQUIA

    Els visigots eren pocs 150.000 habitants sobre una població romanitzada de 6.000.000 habitants, però va dominar els hispans i van dominar grans extensions de terra.
    L’estament dels privilegiats de regne visigot va estar format per l’elit visigoda i hispanoromana. Monarquia forta, Control de tot el territori peninsular, Les decisions religioses i polítiques eren les triaven els concilis
  • Period: 476 to 1492

    EDAT MITJANA

    L'imperi va néixer el 27 aC i va acabar el 1492 dC, va acabar pel descobriment d'Amèrica. Va ser un imperi que va superar 1400 anys. Durant aquell temps la república romana va tenir un gran domini territorial. Va arribar una crisi per l'arribada dels pobles bàrbars (els romans i els que vivien a la vora de la frontera). Teosodi va decidir dividir l'imperi en dos.
  • REGNES GERMÀNICS
    501

    REGNES GERMÀNICS

    Els pobles bàrbars es van anar assentant lentament a l'antic imperi romà d'occident.
    Eren ells:
    Regne dels Ostrogots
    Regne dels Visigots
    Regne dels Francs.
    Regne dels Alamans.
    Regne dels Burgundis.
    Regne dels Anglosaxons. Ells No tenien escriptura, no tenien lleis ni estructures d’Estat, treballaven al camp i era una societat ruralitzada.
    Eren organitzats per clans familiars.
  • LA SOCIETAT
    501

    LA SOCIETAT

    Amb les invasions dels pobles bàrbars la societat es va ruralitzar. la majoria de gent vivian a logarets, fortificats i amb cases de fusta amb cobertes de teules, branques i palla. Al principi, la població germànica eran mes pocs, pocapoc , es van anar barrejant i van provocar.
    Aparició de noves llengües.Es van crear sistemes de lleis que combinaven el dret romà i els costums germànics. Algunes monarquies germàniques es van convertir al cristianisme.
  • ART VISIGOT
    601

    ART VISIGOT

    Van construir esglésies de pedra i petites, van fer servir l’arc ultrapassat, la decoració era escassa i es feia a capitells.
    Exemples:
    Sant Pedro de la Neva
    Sant Juan de Baños
    Santa Maria del Maquel
    Santa maria de Quintillà de las Viñas
  • IMPERI BIZANTI
    601

    IMPERI BIZANTI

    Las ciutats mes reballant que tenien eren aquestes: Constantinoble, Alexandria,Tessalònica, Damasc, Efes.
    Van prohibir el culte a les icones o imatges religioses pero
    la pressió dels monjos i dels grups populars va obligar a derogar la prohibició. Cisma d’Orient al 1054 que va comportar la ruptura entre l’Església romana, sota l’autoritat del papa, i l’Església bizantina o ortodoxa.
  • Period: 700 to 1500

    AL-ÀNDALUS

  • BATALLA DE GUADALETE
    711

    BATALLA DE GUADALETE

    Roderic, rei de regne visigot, va morir a la batalla, són incapaços de frenar l'expansió l'exèrcit del califat omeia fet per tariq, es va iniciar a conquestes dels musulmans a la península Ibèrica. Ho van fer amb set anys.
  • DINASTIA OMEIA
    755

    DINASTIA OMEIA

    Una revolta de la dinestia abbàssidafa que la dinestia omeia caigui i volien matar a tots els seua membres Abd-ar-Rahman l, Ell el princep, per evitar la mort va marxar i va arribar fins a cordova
  • INVASIONS
    801

    INVASIONS

    Al segle IX i X hi van invasions a tota l'Europa occidental, pel nord arribaven els vikings, pel sud els musulmans i per l'est els hongaresos. L'única solució que li van trobar a aixo va ser el vassallatge
  • REGNES DE TAIFAS
    1031

    REGNES DE TAIFAS

    Al-Àndalus es divideix en 25 taifes i això va fer que passessin aquestes coses: Davant dels regnes cristians eren més dèbils, facilíssima que poguessin invadir almoràvits i almohades durant el segle Xl i Xll, les taifes van acabar dividides pels diferents regnes.
  • UNIÓ REGNE D'ARAGO I COMPTATS CATALANS
    1137

    UNIÓ REGNE D'ARAGO I COMPTATS CATALANS

    L'any 1135 el Ramir ll diu que la Peronella d'Aragó i el Ramon Beranger IV, comte de Barcelona, es casaran, pero no es fa fins l'any 1150, per que quan ho van dir ella tenia 4 anys.
  • CREIXEMENT ECONOMIC
    1201

    CREIXEMENT ECONOMIC

    Al segle xlll hi va aver molt creixement tant econòmic com de població a les ciutats, aixo va passar gracies a: disminució de guerres, Noves tècniques de conreu i noves eines agrícoles.
  • CRISI
    1347

    CRISI

    Els anys 1347 i 1350 hi va haber un de els pitjors anys per la crisi, Hi van haver, males collites probocades per la petita edat de gel, guerres continues, i la peste negra que va reduir la poblacio a la meitat. Aquets anys els van nombrar com '' Lo Mal Any Primer''
  • NAZARI
    1492

    NAZARI

    L'últim rei va vença per les tropes cristianes i va entregar la ciutat de granada
  • Period: 1492 to

    EDAT MODERNA

  • DIFERENTS SISTEMAS
    1500

    DIFERENTS SISTEMAS

    Al Al-Andalus van crear diferents sistemes com per exemple el norias, qanats, acequias, minas, aljibes.
  • Period: to

    EDAT CONTEMPORÀNIA

  • LA ABOLUCIO DELS HUMANS

    LA ABOLUCIO DELS HUMANS

    Els humans han abolucionat molt desde que vem apareixa per exempre al principi teniem el cerbell molt petit i la esquena molt doblada, van anar avansar , van comencar a tenir la esquena mes recta el cervell mes gran i la mendibula diferent fins que al final de ser monos van pesar a ser humans com nosaltres.
  • ECONOMIA

    L'economia estava basada en l'agricultura, va desenrotllar el regadiu i impulsar la ramaderia