-
FAUVISME
1905 - 1908
Primer moviment revolucionari de pintura, francès, iniciat a principis del s.XX. Les obres mostren una autonomia del color respecte de la forma té al començament certs plantejaments propis del Simbolisme, com per exemple el concepte de no imitació de la realitat aplicat per Gustave Monrau, i del Postimpressionisme, com ara l'ús de empastaments gruixuts i de la tècnica divisionista ús del color pur al costat del complementari.
Quadre: Le bonheur de vivre, Henrie Matisse (1906) -
CUBISME
1907-1914
El cubisme tracta a la natura o els paisatges amb formes geomètriques. Per tant, es representen per objectes en tots els angles en un mateix pla, formant una figura tridimensional. En l'art cubista, tenint en compte la geometrització de la forma i el volum, les línies rectes dominen i es modelen bàsicament amb cubs i cilindres.
En aquest moviment s'hi distingeixen dues etapes: fase analítica i fase sintètic.
Quadre: The open windows, Juan Gris (1921) -
FUTURISME
1909 - 1930
El futurisme és un intent de reflectir el moviment, el poder, la velocitat, el poder interior de les coses, la noblesa de les guerres, les màquines, les nacions i els sentits, i l'avantguarda de tot allò modern. Va trencar amb la tradició, el passat i l’academicisme. Dintre trobem la pintura metafísica (corrent pictòric que recreava una realitat inquietant, representacions fantàstiques i espais inventats i imprevisibles pel pensament humà).
Quadre: Landscape, Giacomo Balla (1913) -
EXPRESSIONISME
1910 - 1945
L’expressionisme és un moviment cultural ampli i el seu estat d’ànim col·lectiu ha experimentat molts canvis i fluctuacions des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Ideològicament parlant, representa el desig de l'artista de governar el món exterior, situant-lo en la imatge de pensaments abstractes que expliquen l'univers quan s'expressen i ignoren conscientment l'anàlisi de fets reals.
Quadre: Twittering Machine, Paul Klee (1922) -
ORFISME
1912 - 1913
És un corrent que parteix dels fonaments del cubisme i intenta superar-lo. Té la intenció de tornar a usar colors brillants (en contrast amb el caràcter monocromàtic del cubisme) i de centrar-se en l'abstracció pura. Gràcies a això és a vegades considerat com el pont en la transició del cubisme a l'art abstracte.
Quadre: Eiffel tower, Robert Delaunay (1911) -
CONSTRUCTIVISME RUS
1914 - 1930
Moviment artístic sorgit a Rússia que es basa en el cubisme, i estèticament es relaciona amb l'enginyeria i l'arquitectura.
Quadre: Beat all the scattered, El lisitski (1920) -
SUPREMATISME
1915 - 1925
El suprematisme va ser un moviment artístic enfocat en formes geomètriques fonamentals (en particular, el quadrat i el cercle), que es va formar a Rússia.
Quadre: Beat the Withes with the Red Wedge, El lisitki (1920) -
DADAISME
1916 - 1924
El dadaisme és un moviment anti-art que va sorgir a Zuric (Suïssa) el 1916 quan va esclatar la guerra a tot Europa. Avui en dia, la major part de l'art il·lustrador prové de Dada, i la fusió de gèneres i temes típics de l'estil collage també s'atribueix en gran mesura al moviment Dada.
Quadre: The elephant Celebes, Max Ernst (1921) -
NEOPLASTICISME
1917 - 1944
El Neoplasticisme sorgeix en la cerca d'un art que no tingués elements accessoris, sinó només els més elementals, per a arribar a l'essència d'un llenguatge plàstic objectiu reduint-la a formes geomètriques i colors purs per a fer-la universal.
Quadre: Victory Boogie Woogie, Piet Mondrian (1942) -
SURREALISME
1924 - 1966
El terme surrealisme fa referència a l’art que va començar a la dècada de 1920, a partir d’una pintura icònica determinada, recopilant imatges inquietants produïdes durant el son a partir d’una pintura metafísica i afegint autonomia, és a dir, llibertat, ràpida i el procés d’expressió fluida, raons incontrolades convertir-se en el mètode d’execució del treball. Hi ha dues tendències:
- Corrent automatista
- Corrent oníric
Quadre: Creación de la aves, Remedios Varo (1957) -
FUNCIONALISME
El funcionalisme és una teoria de la sociologia sota la premissa que tots els aspectes d'una societat (institucions, rols, normes, etc.) compleixen un propòsit i són indispensables per a la supervivència d'aquesta.
Quadre: Modulor, Le Corbusier (1948) -
INFROMALISME
1946 - 1960
L'informalisme apareix a Europa després de la Segona Guerra i el seu principal característica és l'ús de materials. El matèric i gestual, l'atzar i la improvisació, i una base ideològica fortament vinculada amb l'existencialisme. La subjectivitat individual que intentés mostrar l'abisme interior.
Quadre: Grand Maitre of the Outsider, Jean Dubuffet (1947) -
POP ART
El pop art és un moviment que sorgeix a la fi de 1950 a Anglaterra i, més tard, en 1960 als Estats Units. El seu auge dura aproximadament fins a la dècada dels anys 80. Durant aquest temps, les obres creades dins d'aquest moviment expressen una crítica social a la realitat que s'estava vivint en aquest moment. En aquells dies, la societat destacava principalment pel consumisme: tot girava entorn de comprar i vendre massivament.
Quadre: El beso, Roy Lichtenstein (1963) -
NOVA FIGURACIÓ
La Nova Figuració és un moviment artístic de la segona meitat del segle XX, caracteritzat per un retorn a la pintura figurativa enfront de l'abstracció, encara que els pintors tracten el tema d'una manera informal i expressionista. Sorgeix com a reacció a l'art abstracte després de la Segona Guerra Mundial, especialment durant els anys 1950.
Quadre: Estudio del Retrato del Papa Inocencio X de Velázquez, Francis Bacon (1953) -
MINIMALISME
És una tendència en l'art contemporani, creada per un grup d'artistes visuals a principis dels anys 60 als E.U.. Es basa en el principi de màxima economia de mitjans. Es caracteritza per l'ús de formes geomètriques simples i per franges de colors plans, sense relleu, en els quals no era perceptible el gest de la pinzellada. En el terreny escultòric, l'extrema senzillesa i l'austeritat formal redueixen l'obra essencialment a la geometria.
Quadre: Merzbild Kijkduin, Kurt Schwitters (1923) -
HIPERREALISME
Aquest estil va sorgir el 1968 per tractar la distància entre expressions conceptuals més radicals i l'abstracció després de pintar. A partir de la còpia de models fotogràfics, molts artistes nord-americans han emprès el camí del realisme, intentant que l’original i la reproducció siguin el més semblants possible.
Quadre: Lavabo y espejo, Antonio López (1967) -
ART CINÈTIC
L’art cinètic és una tendència artística en què les obres són dinàmiques o semblen dinàmiques. La tendència de la pintura contemporània i la creació d’escultures produeixen una impressió dinàmica. L’art esportiu i l’art òptic són tendències artístiques basades en l’estètica esportiva.
Quadre: Marsan-2, Victor Vasarely (1964-1974) -
ART CONCEPTUAL
L’art conceptual és el fill del moviment artístic de Dada, en el qual el concepte o el pensament és l’únic que interessa. No és important per les capacitats físiques o tècniques, l'estètica ni els aspectes materials.
Quadre: Silla Con Grasa, Joseph Beuys (1964) -
INFORMALISME ABSTRACTE
El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En definitiva, l'expressió del món interior de l'artista.
Quadre: 7 novembre, Antopni tàpies (1971) -
POSTAVANGUARDES