Crisi del final de l'Edat Mitjana

  • 330

    Durada de l'Imperi Romà d’Orient / Bizantí

    Durada de l'Imperi Romà d’Orient / Bizantí
    L'11 de maig de 330, l'emperador Constantí I va fundar Constantinoble com a nova capital de l'Imperi Romà d'Orient.
  • 476

    Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

    Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident
    La caiguda de l’Imperi Romà d’Occident es va produir l’any 476 dC, quan el cap germànic Odoacre va deposar l’últim emperador romà, Ròmul Augústul. Aquest fet marca tradicionalment la fi de l’antiguitat i l’inici de l’edat mitjana a Europa.
  • 950

    Òptim climàtic medieval

    Òptim climàtic medieval
    Va ser un període de clima relativament càlid en la regió del nord de l'Atlàntic, que també es detectà en altres llocs com la Xina Nova Zelanda, i altres països que va durar de l'any 950 dc al 1250. En la foto surt el darrer registre escrit dels colons europeus de Groenlàndia és un casament, en aquesta església, del 1408
  • 1299

    Durada de l’Imperi Otomà

    Durada de l’Imperi Otomà
    L’Imperi Otomà va durar més de 600 anys, des de 1299 fins al 1922. Va ser fundat per Osman I i es va dissoldre oficialment després de la Primera Guerra Mundial, amb l’abolició del sultanat el 1 de novembre de 1922 i la proclamació de la República de Turquia el 29 d’octubre de 1923.
  • 1303

    Petita edat de gel

    Petita edat de gel
    Va ser un període fred que es va produir des de la meitat del segle xiv fins a la meitat del segle xix. En la foto surt la conquesta d’una població francesa per part de les tropes de Ferran d’Àustria, en el marc de la guerra francoespanyola
  • 1346

    Primera pandèmia de Pesta Negra

    Primera pandèmia de Pesta Negra
    Va ser una de les pandèmies més devastadores de la història.
    En la foto es una mascara que on en el bec s’omplia d’herbes per protegir-se de l’aire contaminat. La foto es grabat en 1656 de un médic romano
  • 1444

    Regnat de Mehmet II

    Regnat de Mehmet II
    Mehmet II, el Conqueridor, va ser sultà otomà que va conquerir Constantinoble el 1453, convertint-la en Istanbul. Va expandir l’imperi, centralitzà el poder i fomentà la cultura. El seu regnat marcà l’inici de l’Imperi Otomà com a gran potència.
  • 1453

    Conquesta de Constantinoble

    Conquesta de Constantinoble
    El 29 de maig de 1453, Constantinoble va ser conquerida pels otomans liderats per Mehmet II, posant fi a l'Imperi Bizant.
  • 1469

    Casament de Ferran II i Isabel I

    Casament de Ferran II i Isabel I
    Ferran II i Isabel I es van casar el 19 d’octubre de 1469. Aquesta unió va iniciar la unificació d’Espanya i els va convertir en els Reis Catòlics.
  • 1474

    Regnat d'Isabel I de Castella

    Regnat d'Isabel I de Castella
    Isabel I de Castella va regnar de 1474 a 1504. Durant el seu regnat, va consolidar el poder reial, es va casar amb Ferran II d'Aragó, va impulsar la unificació d’Espanya, la conquesta de Granada (1492), i va patrocinar el viatge de Colom que portà al descobriment d’Amèrica.
  • 1478

    Creació de la Inquisició espanyola

    Creació de la Inquisició espanyola
    La Inquisició espanyola va ser creada l’any 1478 pels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, amb l’aprovació del papa Sixt IV. El seu objectiu era controlar la puresa de la fe cristiana i perseguir heretgies, especialment entre conversos jueus i musulmans.
  • 1479

    Regnat de Ferran II d'Aragó

    Regnat de Ferran II d'Aragó
    Ferran II d’Aragó va regnar des de 1479 fins al 1516. Durant el seu regnat, va consolidar la unió amb Castella gràcies al seu matrimoni amb Isabel I, formant la base de l’Espanya moderna. Va continuar l’expansió territorial, va promoure la conquesta de Granada i va participar en la política europea i mediterrània. També va donar suport als viatges de Colom.
  • 1479

    Unificació de les Corones de Castella i Aragó

    Unificació de les Corones de Castella i Aragó
    La unificació de Castella i Aragó va començar amb el casament d’Isabel i Ferran el 1469, que va unir les corones i va donar origen a l’Espanya moderna.
  • 1482

    Guerra de conquesta de l’Emirat de Granada

    Guerra de conquesta de l’Emirat de Granada
    La guerra de conquesta de l’Emirat de Granada va durar de 1482 a 1492. Els Reis Catòlics, Isabel i Ferran, van liderar l’ofensiva per acabar amb l’últim regne musulmà a la península Ibèrica. La conquesta va acabar amb la rendició de Granada el 2 de gener de 1492, posant fi a la presència musulmana a Espanya.
  • 1483

    Període de Tomás de Torquemada com a inquisidor general

    Període de Tomás de Torquemada com a inquisidor general
    Tomás de Torquemada va ser inquisidor general de la Inquisició espanyola des de 1483 fins al 1498. Durant aquest període, va intensificar la persecució d’heretges, conversos i altres grups considerats sospitosos, convertint-se en una figura clau i temuda de la Inquisició.
  • 1492

    Arribada de Cristòfor Colom a Amèrica

    Arribada de Cristòfor Colom a Amèrica
    Cristòfor Colom va arribar a Amèrica el 12 d’octubre de 1492, quan va desembarcar a una illa de les actuals Bahames, que va anomenar San Salvador. Aquest fet va marcar l’inici de l’exploració i colonització europea del continent americà.
  • 1492

    Expulsió dels jueus de les Corones de Castella i Aragó

    Expulsió dels jueus de les Corones de Castella i Aragó
    L’expulsió dels jueus de Castella i Aragó va ser decretada pels Reis Catòlics el 31 de març de 1492 amb l’Edicte d’Alhambra. Aquest decret obligava els jueus a convertir-se al cristianisme o a abandonar els regnes abans del 31 de juliol de 1492, marcant un moment clau en la política religiosa i social d’Espanya.
  • Jan 2, 1492

    Rendició de Boabdil als Reis Catòlics

    Rendició de Boabdil als Reis Catòlics
    Boabdil, l’últim emir de Granada, es va rendir als Reis Catòlics el 2 de gener de 1492, posant fi a la guerra de conquesta de l’Emirat de Granada i marcant la fi de la presència musulmana a la península Ibèrica.
  • 1502

    Conversió forçosa dels mudèjars a Castella

    Conversió forçosa dels mudèjars a Castella
    La conversió forçosa dels mudèjars a Castella va començar després de la conquesta de Granada, especialment a partir de 1502, quan els Reis Catòlics van obligar els musulmans que vivien sota domini cristiano a convertir-se al cristianisme o marxar. Aquesta mesura formava part de la política religiosa d’unificació i control dels regnes.
  • 1526

    Conversió forçosa dels mudèjars a Aragó

    Conversió forçosa dels mudèjars a Aragó
    La conversió forçosa dels mudèjars a Aragó es va decretar el 1526 sota el regnat de Carles I. Els musulmans que vivien al Regne d’Aragó van haver de convertir-se al cristianisme o marxar, seguint una política similar a la de Castella per unificar religiosament els territoris sota la monarquia hispànica.
  • Expulsió dels moriscos de la Península Ibèrica

    Expulsió dels moriscos de la Península Ibèrica
    L’expulsió dels moriscos de la Península Ibèrica va tenir lloc entre 1609 i 1614, durant el regnat de Felip III. Els moriscos, descendents dels musulmans convertits al cristianisme, van ser forçats a marxar, principalment de Castella, Aragó i València, per motius religiosos i polítics. Aquesta expulsió va suposar un gran impacte social i econòmic a la regió.