-
Dimissió de Primo de Rivera
La dimissió de Miguel Primo de Rivera va tenir lloc el 28 de gener de 1930, quan va perdre suport polític i va afrontar una crisi econòmica. Després d'haver arribat al poder mitjançant un cop d'estat el 1923, la seva dictadura es va caracteritzar per la restricció de drets civils. La seva renúncia va obrir la porta a la restauració del funcionament constitucional a Espanya i va ser un moment clau que va conduir a la Segona República. -
Period: to
Dictablanda” del general Berenguer
La "Dictablanda" del general Berenguer (1930-1931) va ser un intent de suavitzar el règim autoritari després de la dimissió de Primo de Rivera, amb reformes polítiques i una repressió més moderada. No obstant això, la situació política va seguir inestable, i les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van resultar en una victòria republicana, que va conduir a la proclamació de la Segona República i al final de la monarquia espanyola. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià, signat el 17 d'agost de 1930, va ser un acord entre partits republicans i nacionalistes bascos i catalans per lluitar contra la monarquia d'Alfons XIII i establir una república a Espanya. Va ser un pas clau cap a la proclamació de la Segona República, que es va produir després de les eleccions municipals de 1931, i va marcar la unificació de forces polítiques que buscaven un canvi radical en el sistema polític espanyol. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el context de la proclamació de la Segona República. Creat per republicans catalans com Lluís Companys i Francesc Macià, el partit defensava l'autonomia de Catalunya i promovia una república federal. ERC va jugar un paper fonamental en la política catalana i espanyola durant els anys 30, defensant els drets nacionals i socials de Catalunya, i la seva fundació va ser un moment clau en la història del nacionalisme català. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
El Bienni Reformista (1931-1933) va ser un període del govern de Manuel Azaña, centrat en la implementació de reformes socials, agràries i educatives per modernitzar Espanya. Azaña va promoure la separació de l'Església i l'Estat, així com la reforma agrària per millorar les condicions dels pagesos. Aquestes iniciatives van generar tant suport com oposició, reflectint les tensions socials i polítiques de l'època. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser decisives per al final de la monarquia d'Alfons XIII i el començament de la Segona República. Els partits republicans i d'esquerra van guanyar la majoria dels ajuntaments, incloent Barcelona. Aquesta victòria va provocar la dimissió d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril, reflectint el descontentament social i polític de l'època. -
Proclamació de la República
La proclamació de la Segona República Espanyola va tenir lloc el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals que van resultar en una victòria dels partits republicans. Davant la pressió popular, Alfons XIII va abandonar el país. Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, marcant un nou inici polític a Espanya amb l'objectiu de promoure reformes democràtiques i socials. Aquest esdeveniment va ser un moment històric en la política espanyola. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
La proclamació de la República Catalana va tenir lloc el 14 d'abril de 1931, quan Francesc Macià va declarar la independència de Catalunya des del Palau de la Generalitat. Això va donar lloc a la creació d'un govern provisional català, reconegut com a Generalitat provisional. L'objectiu era gestionar l'autogovern de Catalunya i implementar reformes en el nou context republicà. Aquest esdeveniment va ser clau en la història del nacionalisme català. -
Eleccions a Corts Constituents
Les eleccions a Corts Constituents es van celebrar el 28 de juny de 1931, amb l'objectiu de redactar una nova constitució per a la Segona República Espanyola. Els partits republicans i d'esquerra van obtenir una victòria significativa, reflectint el suport popular a les reformes democràtiques. Aquestes eleccions van ser fonamentals per establir les bases del nou sistema polític espanyol. -
Constitució de 1931
La Constitució de 1931, aprovada el 9 de desembre, va establir Espanya com una república democràtica i laica, garantint drets fonamentals com la llibertat d'expressió i d'associació. Va promoure la igualtat de gènere i va reconèixer l'autonomia de les regions, incloent Catalunya. Aquesta constitució va ser un pas important cap a la modernització i democratització del país. -
Aprovació de la Llei del Divorci
La Llei del Divorci va ser aprovada a Espanya el 2 de març de 1932 durant el govern de Manuel Azaña, permetent la dissolució del matrimoni per primera vegada. Aquesta llei va ser un pas important cap a la modernització de les relacions familiars i la igualtat de gènere, tot i generar controvèrsia entre sectors conservadors i religiosos. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
L'Estatut de Núria va ser aprovat en referèndum el 2 d'agost de 1931, establint l'autonomia de Catalunya dins de la Segona República Espanyola. Reconegia la Generalitat com a institució d'autogovern i garantitzava drets com la llengua catalana. La seva aprovació va ser un moment clau per al nacionalisme català. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
L'intent de cop d'estat del general Sanjurjo va ocórrer el 10 d'agost de 1932, amb l'objectiu de derrocar el govern de Manuel Azaña. Malgrat el suport de sectors conservadors i militars, l'operació va fracassar ràpidament. Aquest esdeveniment va reflectir les tensions polítiques de l'època i la fragilitat de la Segona República, resultant en la detenció i exili de Sanjurjo. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
L'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya a les Corts de Madrid va tenir lloc el 9 de setembre de 1932, reconeixent la Generalitat com a institució d'autogovern i establint competències en educació, cultura i administració local. Va ser un moment clau per al nacionalisme català i un avanç significatiu en la seva autonomia. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el 20 de novembre de 1932, sent les primeres eleccions autonòmiques després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Aquestes eleccions van permetre la formació del primer Parlament català, amb una majoria d'esquerres i la presència destacada de partits nacionalistes. Van ser un moment important per a l'autogovern i la política catalana dins de la Segona República Espanyola. -
Period: to
Bienni conservador
El Bienni Conservador (1933-1935) va ser un període de govern de les forces conservadores a Espanya, després de les eleccions de novembre de 1933, amb la CEDA com a majoria. Es van implementar polítiques per revertir les reformes socials del govern anterior d'esquerres, provocant tensions socials i conflictes laborals. Aquest període va culminar amb una crisi política que va conduir a les eleccions de 1936 i a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
El triomf de les dretes en les eleccions generals espanyoles de novembre de 1933 va suposar un canvi significatiu en el panorama polític. Les forces conservadores, incloent la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), van obtenir una majoria a les Corts, desplaçant els governs d'esquerres que havien dominat anteriorment. Aquest resultat va generar tensions polítiques i socials, i va marcar l'inici d'un període de polarització que va contribuir a la crisi de la Segona República. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià, líder del nacionalisme català i president de la Generalitat de Catalunya, va morir. La seva mort va suposar una gran pèrdua per al moviment independentista català i va marcar el final d'una etapa important en la política catalana. Macià havia estat una figura clau en la proclamació de la República Catalana el 1931 i en la defensa de l'autogovern de Catalunya durant la Segona República Espanyola. La seva figura continua sent un símbol del nacionalisme català. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República espanyola el 6 d'octubre de 1934, en resposta a la situació política del moment i al triomf de les dretes. Aquesta proclamació va ser un acte de desafiament al govern espanyol, però va ser ràpidament sufocada per les autoritats, que van enviar tropes a Catalunya. L'esdeveniment va intensificar les tensions entre Catalunya i l'Estat espanyol. -
Insurrecció obrera a Astúries
L'insurrecció obrera a Astúries va començar el 5 d'octubre de 1934 com a reacció a la inclusió de la CEDA en el govern espanyol. Els miners i altres treballadors van organitzar una vaga general i van ocupar mines i ciutats. La revolta va ser brutalment reprimida pel govern, amb l'enviament de tropes militars, resultant en milers de morts i ferits, i deixant una empremta duradora en la història del moviment obrer espanyol. -
Period: to
Govern del Front Popular
El govern del Front Popular, que va assumir el poder a Espanya després de les eleccions de febrer de 1936, va implementar reformes socials i polítiques, com millores laborals i la reforma agrària. No obstant això, va enfrontar una forta oposició de les dretes i tensions internes entre les diverses faccions d'esquerra. La seva gestió va ser complicada per la polarització política, i va culminar en l'esclat de la Guerra Civil Espanyola al juliol de 1936. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Les eleccions generals espanyoles de febrer de 1936 van culminar amb la victòria del Front Popular, una coalició d'esquerres que incloïa socialistes, comunistes i republicans. Aquesta victòria va ser vista com una resposta a la repressió i les tensions socials dels anys anteriors, i va generar esperances de reformes socials i polítiques. No obstant això, la seva arribada al poder va intensificar les divisions polítiques i socials, contribuint a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola poc després.