-
Bonaventura Carles Aribau publica “La Pàtria”, poema escrit en català que expressa l’enyorança de la terra natal i l’amor per la llengua. Es considera l’inici simbòlic de la Renaixença, moviment que impulsa la recuperació cultural i literària de Catalunya després del centralisme borbònic. -
Moviment sorgit al segle XIX que defensava la recuperació i promoció de la llengua, la literatura, la història i les tradicions catalanes. Va néixer com a reacció al centralisme espanyol i com a part de la Renaixença, amb l’objectiu de reafirmar la identitat catalana a través de la cultura, abans que aparegués el catalanisme polític.
-
Període marcat per inestabilitat política i alternança entre liberals i conservadors. Durant el seu regnat es produeix la Primera Guerra Carlina, es consolida l’estat liberal i s’inicia la industrialització a Catalunya. També apareixen els primers moviments obrers i el catalanisme cultural comença a prendre força amb la Renaixença.
-
Restauració dels Jocs Florals: acte celebrat a Barcelona que recupera els antics certàmens poètics medievals i simbolitza el renaixement de la literatura catalana. Es converteix en el principal espai de difusió del catalanisme cultural i de la Renaixença, premiant obres escrites en català i impulsant autors com Verdaguer, Guimerà o Maragall. -
Corrent polític del segle XIX que defensava una organització federal de l’Estat espanyol, amb autonomia per a cada regió o nacionalitat dins d’una república. A Catalunya van tenir un paper clau en el naixement del catalanisme polític, especialment amb figures com Francesc Pi i Margall, que defensava que Catalunya fos una nacionalitat amb dret a autogovern dins d’Espanya.
-
Període de grans canvis polítics iniciat amb la Revolució de 1868 que va enderrocar Isabel II. Es proclama la Monarquia democràtica d’Amadeu I i, després, la Primera República (1873-1874). És una etapa de llibertats polítiques, expansió del moviment obrer i naixement del catalanisme polític, tot i la seva inestabilitat i conflictes socials.
-
Acord signat per representants republicans federals del País Valencià, Aragó, Balears i Catalunya per defensar conjuntament la creació d’una República Federal Espanyola. Representa un pas important en l’organització del catalanisme polític inicial, ja que proposava una federació de pobles ibèrics amb autonomia per a Catalunya dins d’un estat democràtic. -
Moviment sorgit a finals del segle XIX que reivindica el reconeixement polític i l’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Evoluciona a partir del catalanisme cultural de la Renaixença, passant de la defensa de la llengua i la cultura a la reivindicació d’institucions pròpies. Es consolida amb figures com Valentí Almirall i amb la creació de partits i entitats catalanistes, com el Centre Català, que expressen la voluntat de participar en la política per defensar els interessos de Catalunya.
-
Període de restauració monàrquica després del Sexenni Democràtic. Es caracteritza per la Constitució de 1876, l’estabilitat política relativa gràcies al sistema de torn pacífic entre conservadors i liberals, i la recuperació del centralisme estatal. A Catalunya, tot i la modernització econòmica i industrial, es manté la repressió del catalanisme polític, que comença a organitzar-se més formalment en partits i entitats.
-
Obra escrita durant la Primera República, on Pi i Margall defensa la idea d’una Espanya federal, formada per nacionalitats amb autonomia pròpia (com Catalunya, el País Basc o Galícia). Inspirada en el pensament republicà i federalista, proposa una unitat basada en la llibertat i la igualtat entre pobles, i és una de les primeres formulacions teòriques del catalanisme polític. -
Grup polític del segle XIX a Espanya que defensava reformes liberals i modernització de l’Estat, incloent llibertats individuals, educació i drets civils. A Catalunya van donar suport a polítiques de desenvolupament econòmic i industrial i, en alguns casos, col·laboraren amb els federalistes i catalanistes, tot i que el seu objectiu principal era el progrés polític i social dins d’un marc liberal centralitzat.
-
Primera entitat política i cultural catalana que reunia intel·lectuals, burgesos i professionals amb l’objectiu de promoure els interessos de Catalunya. Defensava la llengua, la cultura i l’autonomia política dins d’Espanya i és considerada el primer pas organitzat del catalanisme polític, inspirant la creació de partits i associacions catalanistes posteriors. -
Document redactat pel Centre Català que recollia les queixes i reivindicacions polítiques, econòmiques i culturals de Catalunya davant del govern espanyol. Demanava respecte per la llengua, les institucions pròpies i els interessos econòmics del país, marcant un primer pas formal del catalanisme polític en la defensa dels drets de Catalunya. -
Període marcat per la transició entre la regència i el regnat propi d’Alfons XIII. Durant la regència de Maria Cristina, es consolidà la Restauració borbònica, amb alternança de liberals i conservadors, però també apareixien tensions socials, moviment obrer i catalanisme polític més organitzat. La regència preparà el terreny perquè Alfons XIII pogués assumir el tron amb un Estat aparentment estable però amb problemes latents.
-
Iniciativa del Centre Català per organitzar políticament el catalanisme moderat. Era un moviment polític regionalista que buscava reivindicar l’autonomia i els interessos de Catalunya dins d’Espanya, combinant la defensa de la cultura i la llengua catalana amb una postura moderada i pactista davant de la monarquia. Aquesta Lliga és un precursor de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó del 1901. -
Plataforma política i cultural que reunia intel·lectuals, burgesos i polítics catalans per defensar els interessos de Catalunya. Reivindicava autonomia administrativa i política, protecció de la llengua i cultura catalanes i promou documents com el Manifest de l’Unió Catalanista (1892), que recollia de manera sistemàtica les queixes i demandes del país, consolidant el catalanisme polític moderat abans de la Lliga Regionalista. -
Partit polític del segle XIX a Espanya que defensava l’ordre establert, el poder monàrquic i les tradicions. A Catalunya, els conservadors s’oposaven a les reformes radicals i al federalisme, buscant mantenir la unitat central de l’Estat i control sobre les institucions. Tot i això, alguns sectors acceptaren certs canvis econòmics i culturals que beneficiaven la burgesia catalana.
-
Document polític elaborat per l’Unió Catalanista que establia les principis per a l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya. -
Fundada el 1901 per Francesc Cambó, unificava el catalanisme moderat i defensava autonomia política i administrativa, llengua i cultura catalanes i els interessos de la burgesia, convertint-se en la principal força del catalanisme durant la Restauració.