-
Va ser un compositor alemany, la seva producció s'inclou en l'estil galant i l'estil sensible,
-
a deixar enrere el complicat entramat de les veus i l'ornamentació improvisada i es va centrar en aspectes com la modulació i les transicions.
-
Va constituir un cas especial pel fet d'haver treballat alguns anys a la cort de Parma on se l'encoratjà a aproximar-se a l'òpera al gust francès.[1]
-
-
Al començament el nou estil es va apoderar de les formes barroques – l'ària da capo, la simfonia i el concerto
-
fou un compositor austríac del Classicisme. La seva primera simfonia data del 1759, sense minuet i amb un caràcter molt proper a l'estil galant
Durant la dècada dels 60 va escriure unes 40 simfonies com a Mestre de capella del Príncep Esterházy -
L'opera buffa va sorgir com a resposta a les característiques estilístiques (i excessos maliciosos) de l'estil de l'opera seria. Pretenia transformar l'òpera en un gènere més proper a l'home del poble
-
Fou un compositor de tall clàssic, però amb una mentalitat oberta, com ho demostra el seu Magnificat a set veus.
-
fou una escriptora neerlandesa en llengua francesa.
-
fou mestre de capella de la seu de Barcelona durant molts anys (1774-1815) i un dels últims renovadors de la clàssica tradicional contrapuntística.
-
Stamitz va arribar a dotar a l'orquestra de *Mannheim de quatre flautes, dos oboès, dos fagots, deu violins primers i deu segons, quatre violes, quatre violoncels i dos contrabaixos. A més, comptava amb quatre trompes, dotze trompetistes i dos tamborins. Des de mitjan segle, com a innovació sensacional, va incloure clarinets.
-
fou un compositor d'òperes i d'operetes
-
violoncel·lista i compositor italià.
-
fou un violinista i compositor italià
-
fou un compositor català de l'escola de Montserrat.
-
va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.
-
fou un compositor italià
-
va ser un virtuós del piano i se'l reconeix com el primer compositor que escrigué específicament per a piano
-
compositor valencià famós per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.
-
ou un compositor de música clàssica. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres.
-
) va ser un compositor austríac del període clàssic. Va destacar també com a editor musical i constructor de pianos.
-
Va influir notablement en el desenvolupament de la música per a teclat, especialment a Espanya, Portugal i Anglaterra.
-
va ser un compositor francès, conegut com el «Mozart francès».
-
va se un compositor i maestre de capella
-
fou un compositor italià que passà la majoria de la seva vida musical a França.
-
es van compondre gran quantitat de simfonies i hi havia conjunts instrumentals associats a teatres.
-
fou un pianista i compositor txec, fill de Johann Joseph Dussek.
-
a ser un compositor francès, «el més important compositor d'òpera a França durant la Revolució»
-
fou un organista i compositor anglès de l'època georgiana tardana.
-
fou compositor i organista de la catedral de Barcelona.
-
fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany.
-
-
ou un compositor eslovac, alumne de Mozart, de Haydn i de Salieri, va compondre principalment peces per a piano.
-
va ser una de les primeres compositores i pianistes virtuoses poloneses del segle XIX.
-
-
pianista, compositor i professor de música austríac. Actualment és recordat pels seus estudis per a piano.
-
-
fou un compositor austríac.
