-
El descobriment de la radioactivitat natural va permetre, durant la primera meitat del segle XX, establir i perfeccionar un mètode de datació fiable per conèixer l’edat dels minerals i les roques (inclosos els fragments de meteorit). Els resultats d'aquest mètode ens permeten saber l'any de formació de la terra
-
L’eó hadeà va començar fa 4.550 milions d’anys, amb la forma
ció de la Terra. La Terra primigènia era una esfera de materials
fosos, sotmesa a un bombardeig constant d’asteroides, amb una
atmosfera formada per diòxid de carboni, hidrogen i vapor d’aigua. Al llarg de l’Hadeà, la intensitat del bombardeig meteorític va disminuir i el planeta es va anar refredant. -
L’inici de l’Arqueà el marca un esdeveniment clau en la història del planeta: l’aparició de la vida. La vida va sorgir probablement al voltant de les xemeneies volcàniques submarines, on es va donar la formació espontània de molècules orgàniques. Algunes d’aquestes molècules s’haurien organitzat en protocèl·lules, éssers molt simples capaços d’intercanviar matèria i energia amb l’entorn i de reproduir-se. A partir d’elles van sorgir les primeres cèl·lules, que eren procariotes.
-
En el Proterozoic van proliferar els cianobacteris, bacteris fotosintetitzadors que van produir enormes quantitats d’oxigen. Després d’oxidar els minerals de la superfície, l’oxigen es va acumular a l’atmosfera i va acabar causant l’extinció de molts procariotes. A partir de bacteris tolerants a aquest gas va evolucionar un grup de bacteris que utilitzaven
l’oxigen per a la respiració cel·lular. -
Va ser causa del fruit de la simbiosi entre cèl·lules procariotes. Amb el temps, aquest tipus de cèl·lules van evolucionar cap a éssers pluricel·lulars complexos cap al final de l’eó proterozoic
-
El Fanerozoic és l’eó actual, i abraça uns 542 Ma. El seu nom deriva del grec i fa referència a l’abundància de formes de vida macroscòpiques. Aquest eó es divideix en tres eres.
-
En aquesta era apareixen al mar tots els fílums animals i la vida colonitza el medi terrestre, en un context climàtic molt canviant. Pannotia es divideix i els seus fragments s’uneixen i formen Pangea.
-
El Permià posa fi a l’era paleozoica. El període acaba amb l’extinció més important de la història terrestre, per a la qual s’han proposat diverses causes impacte d’un asteroide, vulcanisme massiu, alliberació de grans quantitats de gas metà o canvi climàtic, entre d’altres.
-
El Mesozoic, l’era dels rèptils, comença amb el Triàsic. En aquest període de clima àrid i càlid, amb grans deserts, la biosfera es va tornar a diversificar després de la gran extinció que havia tancat el Paleozoic. La vegetació va passar a ser dominada per coníferes
-
El Mesozoic. En aquesta era té lloc una gran diversificació de
la fauna i la flora, en un clima generalment càlid. Es produeix a
la fragmentació de Pangea. -
Durant el Juràssic, el clima global era càlid i cada cop més humit. Els deserts del Triàsic van donar lloc a boscos tropicals de coníferes
i falgueres. L’extinció amb què va acabar el Triàsic va donar pas al domini dels dinosaures, que es van diversificar i van ocupar tots els
ecosistemes terrestres, així com a la proliferació de grans rèptils voladors (pterosaures) i marins -
En el Cretaci van aparèixer i es van diversificar les primeres angiospermes, plantes amb flor i fruit. L’evolució de les seves flors
va anar associada amb la dels insectes pol·linitzadors. També van proliferar petits mamífers i ocells, però encara sota el domini dels grans rèptils. -
Durant aquests períodes, els mamífers supervivents de la gran extinció amb què acaba el Mesozoic es van diversificar i van ocupar els ecosistemes que abans havien correspost als grans rèptils. També els ocells, les angios-permes i els peixos ossis van començar una gran diversificació. Durant el Neogen va evolucionar els primers homínids, i al final del període, els australopitecs, entre els quals trobem els nostres avantpassats directes.
-
Durant aquesta era —l’actual— la Terra passa per diversos períodes glacials, i els ocells i els mamífers es di versifiquen. Els continents se situen en la seva posició actual i s’eleven les cadenes muntanyoses principals que marquen el relleu actual del planeta.
-
El Quaternari és el període actual, durant el qual el planeta ha experimentat diverses gla-ciacions. Els éssers humans moderns (Homo sapiens) van aparèixer a l’Àfrica fa tan sols uns 300.000 anys —si bé les primeres espèciesdel gènere Homo daten del principi del Qua-ternari— i al llarg dels últims 100.000 anys
van colonitzar el planeta i es van convertir en l’espècie dominant. -
Durant el Carbonífer, la terra ferma va quedar coberta per boscos de falgueres arborescents. Gràcies al clima càlid i humit imperant, aquests boscos van produir enormes quantitats de matèria orgànica que van donar lloc als principals jaciments de carbó del planeta i d’oxigen; i es va assolir la màxima concentració atmosfèrica d’aquest gas.
-
En els mars del Devonià, els peixos mandibulats es van diversificar i, entre ells, van aparèixer els primers taurons i els peixos cuirassats. Els peixos cuirassats van desaparèixer, juntament amb el 20% de les famílies d’animals marins, en una extinció massiva que es va produir cap al final del període, les causes de la qual no es coneixen amb certesa.
-
Després de l’extinció amb la qual es va acabar l’Ordovicià, en el Silurià van proliferar, entre molts d’altres invertebrats, els esculls
coral·lins. També van seguir proliferant els peixos sense mandíbula, i van aparèixer els primers peixos amb mandíbula. -
Durant l’Ordovicià, la vida aquàtica va seguir diversificant-se en els mars poc profunds. És notable l’aparició de grans artròpodes depredadors, així com la diversificació dels equinoderms o dels cefalòpodes amb closca, que van dominar els mars.
-
El Cambrià és el primer període del Paleozoic i s’hi va produir la diversificació més gran de la vida macroscòpica de tota la història de la Terra.