-
la mort d'Alexandre, el seu imperi es va disgregar i el territori ocupat per l'antic imperi Aquemènida fou substituït per l'imperi Selèucida, que era dirigit pels antics governants d'aquest territori, anomenats diàdocs (que van dirigir les diverses segregacions de l'imperi d'Alexandre quan es va desmembrar). Un d'ells era Seleuc I Nicàtor, el fundador de l'imperi i de la dinastia d'on ve el nom. https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Persa
-
Els parts eren un poble originari del sud del Mar Caspi inicialment anomenats parnis. No va ser fins que no van envair als selèucides la regió persa de Pàrtia que no van rebre el nom de parts. Aquí s'explicarà únicament la història des de la conquesta dels territoris perses de l'imperi Selèucida (inclosa Pàrtia) per part d'Arsaces I cap a l'any 249 aC, fundador de la dinastia arsàcida (la primera i l'única dinastia regnant de l'imperi Part)
-
La dinastia Aquemènida va ser la primera dinastia persa que governà l'imperi. Fou fundada suposadament per Aquemenes i els membres de la dinastia van ser els reis dels perses, primer sota l'Imperi Mede i després com a Imperi Persa.
-
Ciros II el Gran (559-529 a.C.) va fer d'un petit regne del sud-oest de l'altipla iranià .Les seves conquestes van ser consolidades i ampliades pels seus successors, la dinastia dels Aquemènides, que va regnar durant dos-cents anys fins que Alexandre el Gran va apoderar-se de tot el seu territori (333-326 a.C.).http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/historie/persia.htm
-
Tolerància religiosa i dels costums locals.
Manteniment d'estructures administratives locals.
Divisió del territori en satrapies que eren auditades cada any sent castigat el Sàtrapa si la població no estava contenta amb la seva gestió.
Desgravament impositiu del comerç i baixa general de tots els impostos.
Facilitament del comerç mitjançant la construcció de camins i de canals navegables a més de la unificació territorial que feia menys perillosos els viatges. -
L'Imperi persa, que aplegava una gran diversitat de pobles, va respectar en general les peculiaritats locals: cada poble mantenia la seva cultura, llengua i religió, així com una part més o menys gran de les seves estructures polítiques i econòmiques. Ara bé, estava obligat a fornir de tropes per complementar l'exèrcit persa i a pagar un tribut per al tresor reial . Amb els materials de allà van construir palaus a les capitals Susa i Persèpolis.
-
Els reis i els nobles anaben per vies reials que eran camins segurs que els vigilaben el cavallers de el imperi persa
-
A el Immperi Persa es parlava pers . Desde la conquesta islamica el persa forma part del alfabet arab
-
El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran. Actualment la segueixen encara els anomenats parsis.
-
Les zones que més van rebutjar als perses van ser Jònia, Egipte, Mesopotàmia i Mèdia. Els jonis tenien una idiosincràsia diferent, basats en el model de ciutat estat grec (Polis), en els primers anys es van revoltar constantment contra els perses però després amb l'auge econòmic es van transformar en súbdits lleials de l'imperi.
-
L'exèrcit persa es caracteritzava per dues coses: destresa i punteria. L'exèrcit personal es componia de soldats entrenats per a la batalla anomenats els "Immortals". Era un exèrcit de 10.000 homes;
-
El rei Darios I (cap al 500 aC) fou probablement el primer a adoptar l'ensenyament de Zoroastre com a religió oficial. Sota els seus descendents, però, el zoroastrisme es barrejà amb les antigues creences politeistes, com ho reflecteixen els texts sagrats inclosos en aquella època anomenats Yasht. Aquest texts són lloances dirigides a deïtats menors. Durant el regne d'Artaxerxes II (vers el 400 aC) es van construir els primers temples on es veneraven Ahura Mazda, Mitra i Anahita.
-
L'imperi Mede va ser fundat vers l'any 700 aC per Deioces de Mèdia i enderrocat per la dinastia aquemènida encapçalada pel nét del llavors rei Astíages de Mèdia, Cir II el Gran l'any 550 aC. Els dominis de l'imperi foren estenent-se fins a assolir els territoris de l'Orient Mitjà antic, agrupant els principals centres culturals de l'antiguitat. En l'època de màxima esplendor, vers l'any 450 aC, englobà Grècia, Mesopotàmia, Canaan, Àsia Menor, Egipte, Armènia i les ribes dels riu Indus i l'Oxus.
-
La moneda es deia Darica
-
La dinastia sassànida fou la segona dinastia pròpiament persa que governà l'imperi. Recuperaren moltes tradicions i costums del període aquemènida i igualment intentaren (amb èxit) aconseguir l'esplendor d'aquest període. La dinastia fou fundada per Sassan, sacerdot dels temple d'Anahita.
