-
Inici de les obres
Inici de la construccó de la presó La Model a Barcelona -
Exposició universal de Barcelona
-
Inauguració oficial
-
Motí en contra del règim cel·lular
Un dels presos pateix un atac d’epilèpsia i és maltractat pels agents carceraris. Posteriorment, és internat en una cel·la de càstig situada al soterrani. Davant aquest fet, la resta de presos es revolten a les galeries i es neguen a recollir el pa que se’ls repartia. Com a represàlia, són trets de les seves cel·les, apallissats i portats durant seixanta dies a cel·les de càstig. S’aconsegueix demostrar que el règim d’aïllament cel·lular provocava casos de demència i intents de suïcidi. -
Primera execució, Ramon Rull és executat al pati
-
Ús de la sala d’actes de la Model com a sala de judici improvisada.
-
Period: to
Inici de vagues
El seguit de vagues provoca un augment de l’internament de presos -
Fi de les vagues. Última vaga de La Canadenca. Motí i vaga de fam
Arran de les vagues de La Canadenca, les condicions de vida a l’interior de La Model empitjoren, fet que desemboca en un motí l’1 d’agost d’aquell mateix any, acompanyat d’una vaga de fam. Els interns reclamen millores en les condicions alimentàries i higièniques de les cel·les, entre altres demandes. Finalment, la majoria d’aquestes són ateses, com ara el reemplaçament de les banyeres d’ingrés per la instal·lació de dutxes. -
Canvi de govern civil a Barcelona; general Martínez Anido, mà dreta de Primo de Rivera, pren el control.
-
Aplicació de la “Ley de Fugas”
S’utilitza la coneguda “Ley de Fugas”, que consistia en l’extracció de presos sindicalistes de la presó amb el pretext de traslladar-los, per després ser assassinats durant el trajecte. -
La Model passa a dependre del Ministeri de Gràcia i Justícia.
-
Fuga de presos anarquistes pel clavegueram.
Fuga de presos anarquistes a través del clavegueram de la ciutat. Més de 58 interns aconsegueixen escapar, però només 26 són finalment retornats a La Model. -
Cop d’estat de Francisco Franco en contra la Segona Republicà.
-
S’alliberen tots els reclusos; aquella nit la presó queda buida
Amb el canvi polític que viu Espanya, el 19 de juliol es decideix alliberar tots els presos de La Model. Aquest fet constitueix un moment històric: una presó activa queda completament buida aquella mateixa nit. Molts dels presos alliberats tornaran a ingressar dies després, reincidint en delictes. -
Entrada de les tropes franquistes i inici d’un període llarg de repressió
-
La Model pateix canvis: excarceracions, fugues i represàlies; el perfil dels reclusos canvia.
Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya i, el 26 de gener, a la ciutat de Barcelona, La Model experimenta un canvi radical en la seva població reclusa. Es produeixen excarceracions, fugues i represàlies, enmig del caos del moment. -
Period: to
Presó mixta
A causa del tancament de la presó de dones de Reina Amàlia, La Model acull recluses en un pavelló habilitat. El que havia de ser una mesura temporal de pocs mesos s’allarga durant nou anys. -
Última execució, per garrot vil: Salvador Puig Antich, a la sala de paqueteria de La Model
El 2 de març es du a terme l’última execució per garrot vil del règim franquista. Salvador Puig Antich és executat a la sala de paqueteria de La Model. Aquesta va ser una de les darreres execucions a l’Estat espanyol i l’última feta amb aquest mètode arcaic i brutal. L’esdeveniment impacta profundament, no només dins La Model, sinó en tota la societat, convertint-se en un símbol de la repressió franquista i un punt d’inflexió polític i social a escala estatal. -
Creació de la COPEL. El Pla General Metropolita del 1976 marca un canvi d’ús de l’espai.
Neix la COPEL (Coordinadora de Presos en Lucha), una organització impulsada pels presos comuns —no polítics— per reivindicar els seus drets i denunciar les condicions de vida a les presons espanyoles. -
Motí COPEL per la inclusió a la llei d’amnistia.
S’aprova la Llei d’Amnistia. Tot i això, els presos comuns —no polítics— no hi són inclosos, de manera que no es beneficien dels alliberaments que tenen lloc després de la mort de Franco. Aquest fet provoca el primer motí liderat per la COPEL (Coordinadora de Presos en Lucha), el 19 de juliol. -
Motí COPEL, per la millora de les condicions carceràries
Dirigit per la COPEL, els presos reivindiquen la millora de les condicions de vida, alimentació, higiene i atenció mèdica, el fi de les tortures i l’impuls d’una reinserció real, més enllà del càstig. Hi participen centenars de reclusos. Aquest motí marca un punt d’inflexió en la visibilització del moviment COPEL i de la realitat penitenciària espanyola del moment.
Tot i que no s’aconsegueix l’amnistia total sí que s’inicien reformes progressives en el sistema penitenciari espanyol. -
Manifestacions a l'exterior de La Model per part dels familiars.
Es produeixen manifestacions a l’exterior per part de familiars dels interns. La sobrepoblació de la presó, els maltractaments, l’ús excessiu de la força, les cel·les d’aïllament i els càstigs constants van mobilitzar les famílies i organitzacions de drets humans, que es manifestaren als voltants del centre penitenciari. Els canvis polítics d’aquell moment van afavorir que aquestes denúncies arribessin als mitjans de comunicació i s'impulsar una política de humanització del sistema penitenciari. -
Period: to
Manifestacions veïnals pel tancament de la presó: marxes, pancartes, casserolades i trobades.
Es van organitzar nombroses manifestacions veïnals reclamant el tancament de la presó i la recuperació de l’espai per a nous usos comunitaris. Associacions com la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’Observatori del Sistema Penal, SOS Racisme i Amnistia Internacional en foren algunes de les impulsores més actives. -
20 d’abril Ple del Parlament sobre les noves presons. 6 d’octubre, plenari d’Ajuntament i creació de la comissió de treball
-
El Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic atorga protecció de categoria C.
-
Modificacions del Pla General Metropolità
-
Assassinat entre presos: intensifica les demandes pel tancament i enderroc de La Model
L’assassinat d’un intern per part del seu company de cel·la torna a posar en debat la problemàtica de la massificació i la possible manca de control dins de la presó. Aquest fet serveix també com a recordatori de la promesa incomplerta de tancar el centre. -
S’aprova el Pla Director de la Model
-
L’Ajuntament comença a convertir-se en el propietari de la presó
-
Comencen els enderrocs de petites edificacions
-
Tancament definitiu de La Model
10 de gener es firma l’acord de tancar el centre.
8 de juny, un dia abans del 113è aniversari de la presó, clausura total del centre. Manifestació festiva-reivindicativa per celebrar el tancament -
Procés participatiu per els nous usos de La Model
-
Nou Pla Director i convocatòria de concurs per als nous usos de l’espai
-
Resultats del concurs: La Model, Batega!
-
Period: to
Inici dels canvis d’ús de la Model
-
Inici de la recuperació i restauració de la “Capella Gitana”
Un dels fets més recents és l’inici del projecte de restauració de la "Capella Gitana", pintada per Hèlios Gómez, sindicalista antifranquista, pintor i poeta gitano, que va se empresonat a La Model el 1950. Durant la seva estada, va pintar uns frescos dedicats a la Mare de Déu de la Mercè a l’oratori de la cel·la número 1 del primer pis de la galeria 4.