-
Period: 1000 to
L'Antic Règim
L'Antic Règim és un sistema polític, econòmic i social que va des del feudalisme al s.XVII. Es caracteritzava per: l'economia, la societat estamental i l'estat absolutista.
Es van desenvolpar 3 factors que van qüestionar aquest sistema:
- El desenvolupament derl comerç colonial
- El desenolupament de la burgesia
- L'aparició de la il·lustració -
Period: to
La Revolució Anglesa
Els Stuart, al s.XVII, van intentar governar sense el Parlament. El 1649 va ser executat Carles I es va proclamar una República.
Oliver Cromwell la va transformar en una dictadura. Quan va morir, el Parlament va restablir la monarquia.
Carles II, el nou rei, va acceptar el control del Parlament.
El 1689 una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta. El Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange,
. Aquesta monarquia va ser l’exemple a seguir pels filòsofs francesos. -
Period: to
La Il·lustració
La il·lustració es refereix específicament a un moviment històric. Des del Regne de França, es va estendre per tot Europa i Amèrica. Aquest corrent va ser com una forma d'establir un sistema ètic.
En aquesta època, els pensadors il·lustrats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire van ser els més rellevants -
Period: to
Guerra de successió
La Corona d’Aragó es va posar del costat de l’Arxiduc Carles d’Àustria, el qual es va comprometre a respectar-ne lleis i institucions. Aquest va desembarcar a Barcelona on va ser aclamat com a Carles III. València i Aragó van ser recuperades per les tropes borbòniques després de la batalla d’Almansa. Felip V va anul·lar les lleis i institucions de València i Aragó mitjançant els Decrets de Nova Planta. -
Montesquieu
Montesquieu va ser un folisof molt important, va fer un llibre que es deia “L’esperit de les
lleis”, al 1748. -
Despotisme il·lustrat
Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del poble, tot i mantenint el seu poder intacte. “Tot per al poble, però sense el poble”.
La seva política reformista es caracteritzava per:
1. La racionalització de l’administració de l’Estat
2. La reforma de l’ensenyament
3. La modernització de l’agricultura
4. El desenvolupament de les manufactures
5. La liberalització parcial de la producció i el comerç -
Rousseau
Ruseau era un polític il·lustrat que creia en el contacte social, creia que l'home era llirue en la natura i era esclau en la societat. El contracte social va ser la seva obra més famosa i important a l'any 1762. -
Period: to
La Revolució Americana
A partir de la revolució americana va començar el cicle revolucionari burgès.
Les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord van protagonitzar la primera revolta colonial i van constituir el primer exemple de govern liberal basat sobre les idees d'igualtat i de llibertat. L'exemple americà va inspirar la lluita revolucionària de la burgesia a Europa. La revolució francesa, en serà el primer exponent. -
La Constitució Americana
La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional i va ser acceptada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats. La Constitució dels Estats Units és la constitució més antiga del món. -
Period: to
DDHC i DDDC
La Declaració dels drets del home i el ciutadà defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. La Declaració dels drets de la dona i la ciutadana enumera drets aplicant-se només als homes; les dones no tenien el dret de vot, de l'accés a les institucions públiques,.. Així es veia denunciat que la revolució oblidava les dones en el seu projecte de llibertat i d'igualtat. -
Period: to
La Revolució Francesa
La revolució francesa va esclatar el 1789 a França, d’aquí i es va
estendre una onada revolucionària per tot Europa al llarg de
la 1ª meitat segle XIX.
Es coneix com a “revolucions liberals”, que buscaven posar fi
a l’absolutisme i l’Antic Règim, i a aconseguir la participació
política dels ciutadans, drets i igualtat.
Les etapes de la revolució francesa són:
- Monarquia constitucional (1789-1792).
-República social (1792-1794)
- República conservadora (1794-1799): Directori. -
Period: to
L'època del temor
El Regne del Terror va ser un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que va prendre un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. La fi del Terror va venir amb el cop del 9 de termidor de l'Any II, en què Robespierre, Saint-Just i d'altres dirigents del Terror acabaren condemnats a mort i executats. -
Period: to
L'imperi Napoleònic
Els Objectius de Napoleó eren:
➔ Pacificar França políticament.
➔ Consolidar el poder de França a Europa.
➔ Consolidar els principis de la Revolució Francesa.
Les característiques del consola eren la política, l'economia,l'organització del erritori, l'educació i la religió.
Finalment Napoleó es va proclemar emperador i aixó va donar lloc a noves colonitzacions militars europees per lluitar contra
Napoleó i varies victories i derrotes fins acabar amb els seu imperi. -
Period: to
Guerra del Francès
La Guerra del Francès va ser un conflicte entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va acabar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Period: to
Emacipació de l'Amèrica Hispànica
Dins del procés de revolucions liberals, al continent americà va produir-se la independència dels Estats Units. Aquest fet va tenir repercussions notables a la resta del continent: la població havia vist com era possible aconseguir la independència respecte la metròpoli. Així, al llarg del primer terç del segle XIX, les colònies espanyoles van emancipar-se creant nombrosos Estats independents. Finalitzat aquest procés només restarien sota domini espanyol Cuba i Puerto Rico. -
La Constitució Espanyola
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual va ser aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Ferran VII va començar a regnar amb una alta popularitat, ell va iniciar el seu regnat en un país ocupat per les tropes franceses.
Durant la Guerra del Francès, el Consell de Regència, va reunir les Corts de Cadis i es va declarar únic monarca de la nació espanyola a Ferran de Borbó. Les derrotes de les tropes franceses van motivar el Tractat de Valença pel qual la Corona espanyola tornava a Ferran, que el 1814 ja va ser autoritzat a tornar a Espanya. -
La Revolucó de 1830
El centre d'aquesta revolució va ser França. El rei absolut
Carles X de Borbó va intentar establir la Carta atorgada que
havia concedit Lluís XVIII. Com a resposta, el juliol es va
produir una revolució que el va expulsar del país i va
entronitzar Lluís Felip d'Orleans, -
Period: to
La restauració absolutista
Com a conseqüència de la política absolutista de Ferran VII i de la crisi econòmica que va afectar Espanya en la postguerra, l’oposició liberal es va anar enfortint. Així, a les ciutats van créixer les societats secretes, la integració dels caps a l’exèrcit va originar un sector liberal, partidari de reformes, que protagonitzaria un gran nombre de pronunciaments militars, mètode que en el futur jugaria un paper fonamental a l’hora de forçar canvis de governs a Espanya. -
Period: to
El regnat d'Isabel II
Amb la mort de Ferran VII Isabel arriba al tro espanyol sent menor d'edat, per tant, la seva mare,Maria Cristina de Borbó, ocpa el seu lloc. -
Period: to
Les guerres carlines
Les gueres carlines van ser tres guerres que van tindre lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX van sostenir els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya. -
Revolució 1848
La Revolució de 1848 va ser una onada revolucionària que va sorgir a Sicília, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes van tenir lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i Aquestes revolucions eren conseqüències violentes d'una varietat tan àmplia de causes que, per aquest motiu, és difícil de veure-les com a resultat de qualsevol tipus de moviment o fenomen social -
Unificació d'Italia
La unificació italiana va ser, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, van ser unificats els diversos estats d'Italia i peninsules del voltant per tal de crear l'actual Estat italià, dirigit per la regió del Piemont. La capital va ser Roma i el líder militar va ser Garibaldi. -
Unificació d'Alemanya
Alemanya estava fragmentada en 36 estats. La unificació la va iniciar el regne més ric i poderós, Prússia, de mà del seu conceller Otto von Bismarck. Al finalº del 1871,Alemanya estava sota la corona de Guillem I,emperador del II Imperialemany (Reich). -
Restauració borbònica
La Restauració borbònica va ser el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 i que posa fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.El període es va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. -
Period: to
Sexenni Democràtic
El Sexenni Democràtic és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que va suposar la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet diferent a la primavera dels pobles que van viure les nacions europees. -
Les bases de Manresa
Les Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba.
