Descarga

Catalunya i Espanya al s. XIX

  • Motí d'Arajuez

    Motí d'Arajuez
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
  • Period: to

    Guerra i cosntitució

  • 2 de maig de 1808

    2 de maig de 1808
    L'Aixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez.
  • Contitució de Cadis de 1812

    Contitució de Cadis de 1812
    La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep
  • Period: to

    Reganat de Ferran VII

    El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
  • Period: to

    Període absolutista

  • Ferran torna a Espanya i derrogació de la constitució

    Ferran torna a Espanya i derrogació de la constitució
    Ferran VII tornà a Espanya el 22 de març de 1814.[2] Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en què li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812.
  • Pronunciament de Rafel de Riego i Ferran VII jura la constitució

    Pronunciament de Rafel de Riego i Ferran VII jura la constitució
    Riego va obtenir el comandament del 2n batalló asturià. Però, quan va arribar a Las Cabezas de San Juan (Sevilla) va aprofitar l'ocasió, d'acord amb altres oficials a les ordres de Félix María Calleja, per amotinar les tropes, l'1 de gener de 1820, i proclamar el retorn a la Constitució de 1812. Aquest pronunciament militar iniciava l'anomenada Revolució Liberal
  • Period: to

    Trienni Liberal

  • Ferran VII recupera el poder absolut

    Ferran VII recupera el poder absolut
  • Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

    Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis
  • Period: to

    Segon període absolutista

  • Firma de la Pragmàtica Sanció i Isable II és nomenada hereva del tron

    Firma de la Pragmàtica Sanció i Isable II és nomenada hereva del tron
    La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar.
  • mort de Ferran VII i Primera Guerra Carlina

    mort de Ferran VII i Primera Guerra Carlina
    La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
  • Period: to

    Període de regències

  • aixecament militar de La Granja i Desamortització de Mendizábal

    aixecament militar de La Granja i Desamortització de Mendizábal
    El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836.
  • nova constitució

  • Regència d'Espastero

    Regència d'Espastero
    La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys d'edat.
  • Exili d’Espartero i Isabel II és proclamada major d’edat

    Acaba en 1843 quan un moviment militar i cívic, encapçalat per una part del Partit Progressista i del Partit Moderat, que comptava amb els generals afins Ramón María Narváez, Francisco Serrano i Leopoldo O'Donnell, va obligar Espartero a marxar a l'exili. Isabel II al ser nombredad major de edat passar a ser la reina.
  • Els moderats al poder. Suspensió de la desamortització

    recurriendo a pronunciamientos militares cuando fue necesario, a cargo de su principal espadón, Narváez. Desde el gobierno tuvieron oportunidad de desarrollar los principios programáticos del moderantismo, identificados con la Constitución de 1845, que mantenía un equilibrio de poderes entre rey y parlamento mucho más favorable al monarca que en la Constitución de 1812 e incluso que la constitución de 1837
  • Period: to

    Dècada Moderada

  • Nova Constitució

  • Pronunciament de Vicávaro

    Pronunciament de Vicávaro
    La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolució espanyola del 1854 per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny de 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854–1856).
  • Els progressites al poder i la creació de la Unió liberal

    Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
  • Period: to

    Bienni progrerssista

    és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856,[1] durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. El 1854 es va anomenar Espartero com a primer ministre, i aquest va formar el govern en coalició amb Leopoldo O'Donnell. van fer La Constitució del 56. Era una constitució molt democràtica:
  • Desamortització de Madoz

    Durant el segon govern del progressista Baldomero Espartero, el seu ministre d'Hisenda, Pascual Madoz, realitza una nova desamortització (1855), que va ser executada amb major control que la de Mendizábal. Es declaraven en venda totes les propietats de l'estat, del clergat, dels ordes militars, confraries, obres pies, santuaris, de propis i comuns dels pobles, de la beneficència i de la instrucció pública, amb algunes excepcions.
  • Period: to

    Aixecaments populars

  • Serrano presideix el goven

  • Period: to

    Govern Provisional

  • S’aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent.