4B Anna Compaña Sabrià. B9. La història d'Espanya i Catalunya als segles XIX i XX.
-
Tractat de Fontainebleau
Espanya havia declarat la guerra a la França revolucionària per les seves idees. Exèrcits espanyols van ser mig derrotats. Carles IV va haver de firmar el tractat de Fontainebleau: acord secret entre Espanya i França segons el qual decideixen que les tropes franceses poden travessar Espanya per envair Portugal que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó.
Però Napoleó tenia un altre objectiu: aconseguir el control del regne d'Espanya, aquest tractat no es complí mai. -
Motí d'Aranjuez
Revolta popular dels partidaris el príncep Ferran, fill de Carles IV. La conseqüència d'aquesta va ser la provocació de la caiguda del favorit reial, Godoy, i l'abdicació de Carles IV. Tot i que després el rei es va desdir de la renúncia al tron. -
Period: to
GUERRA DEL FRANCÈS I LES CORTS DE CADIS
Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya. Va ser provocada per la pretensió de que regnés el seu germà, després de les abdicacions de Baiona.
Aquesta guerra va ser d'alliberament nacional.
Ciutats de Saragossa i Girona patiren setges mentre les guerrilles atacaven el poderós exèrcit francès.
La guerra conclogué amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Patriotes = volien el retorn de Ferrant VII
Afrancesats = suport Josep Bonaparte -
Abdicacions de Baiona
Napoleó va pressionar a què la família reial espanyola abdiqués.
Va poder atorgar la corona d'Espanya al seu germà, Josep Bonaparte. -
Period: to
Primera fase: GUERRA DEL FRANCÈS
Començament amb la insurrecció de Madrid. Els francesos van assetjar Saragossa i Girona, que van resistir llargament el setge, i van patir una derrota molt dura a Bailèn. -
Period: to
Segona fase: GUERRA DEL FRANCÈS
Caracteritzat pel domini francès després de l'arribada de Napoleó amb més de 250.000 homes, la majoria amb llarga experiència de combat. -
Junta Central a Cadis
Els francesos conquereixen Andalusia i la Junta Central és traslladada a Cadis, que va resistir els atacs francesos. -
Junta Central Suprema i Corts de Cadis
Després de la guerra del Francès, l'abscència de la família reial va deixar un buit el poder i va ser cobert per juntes locals i provincials que van garantir l'ordre i van organitzar la resistència.
Es va formar una Junta Central Suprema per coordinar l'actuació de les diferents juntes.
Les Corts de Cadis van aprovar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l'Antic Règim. -
Period: to
Tercera fase: GUERRA DEL FRANCÈS
Coincideix amb el declivi de Napoleó a Europa. Les tropes espanyoles i angleses comandades per Wellington derrotaren els francesos a Arapiles.
Abril del 1813 es firmà la pau, però els francesos no van abandonar el país fins al 1814. -
Constitució 1812
Primera constitució de la història d'Espanya.
Recollia els principis del liberalisme polític: reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders i establia una declaració de drets molt completa. Era una constitució molt avançada: per exemple, reconeixia el sufragi universal masculí.
Va ser aprovada el dia de Sant Josep, (19 de març), per això es coneixia amb el nom de la Pepa.
La majoria dels diputats de les Corts eren liberals, tot i que hi havia una minoria de servils, conservadors. -
Tractat de Valençay
Va posar fi a la guerra i va retornar la corona a Ferran VII. Aquesta va ser la conseqüència de què Napoleó va retirar algunes tropes perquè les necessitava per a la campanya de Rússia i els espanyols aliats amb anglesos, van iniciar una contraofensiva. -
Period: to
Restauració de l'absolutisme
Ferran VII va governar de manera absoluta durant sis anys (1814-1820), durant aquells anys va ser aconsellat per una camilla d'amics. Els liberals eren perseguits i alguns intentaren restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments que van fracassar. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
-
Retorn Ferran VII
El rei amb el suport dels servils va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa. Era el retorn de l'Antic Règim. -
Milícia Nacional
Entre el 1820 i el 1823, formaren la Milícia Nacional per defensar el règim liberal per les armes, si calia. -
Pronunciament liberal
Va triomfar una pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). Va jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les Corts. -
Period: to
Trienni LIberal
-
Cent Mil Fills de Sant Lluís
La Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut. -
Consell de ministres
Davant la situació que la tornada al poder de Ferran VII va coincidir amb una greu crisi interna (la Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l'Imperi americà), el rei va intentar modernitzar el govern amb la creació d'un consell de ministres, per substituir la camarilla que li havia donat suport, però va disgustar els nobles del seu entorn. -
Period: to
Dècada ominosa
Tornada al poder coincidir amb greu crisi interna. Es va crear un consell de ministres per substituir la camarilla. Liberals van fer diversos pronunciaments. -
Pragmàtica Sanció
A la crisi del règim absolutista s'hi va afegir el problema dinàstic. A Espanya no podien regnar-hi dones a causa de la Llei Sàlica. Aquesta norma la va promulgar perquè podés regnar la seva filla Isabel. Els absolutistes van donar suport al germà del rei, Carles Maria Isidre -
Orígens del catalanisme
Durant tot aquest segle s'anirà originant el catalanisme, Catalunya.
Arran de l’organització dels Jocs Florals a mitjan segle XIX que el catalanisme va començar a agafar una veritable embranzida. Aquest període s’ha definit com a ‘Renaixença’ i va ser un moment en el qual es va viure un destacat auge cultural i també econòmic que només es va estroncar amb el cop d’estat militar de l’any 1936 i la Guerra Civil. -
Period: to
El triomf del liberalisme
-
Period: to
Primera guerra Carlina
Ferran VII va morir i la seva vídua Maria Cristina es va fer càrrec del govern, era la regent d'Isabel, però Carles es va proclamar rei d'Espanya, i així va esclatar la primera guerra Carlina.
Aquesta guerra no només va ser un conflicte dinàstic, sinó també un enfrontament ideològic entre dos bàndols: els liberals donaven suport a Isabel, i els carlins, defensors de l'absolutisme i el model de societat tradicional.
Va acabar amb la derrota carlina. -
Period: to
Regnat Maria Cristina
Maria Cristina va ser la primera regent d'Isabel. Va recolza els liberals per assegurar el tron a la seva filla. Hi havia dos grups de liberals: moderats, partidaris de reforçar la posició del rei i d'aplicar unes reformes limitades, i els progressistes, que defensaven una política de reformes més àmplia. Ella va concedir el poder als moderats. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
-
Aixecament militar de La Granja
Davant les protestes populars es va veure obligada a lliurar el govern als progressistes, que van adoptar mesures liberalitzadores per millorar la situació de la Hisenda -
Constitució 1837
El punt culminant d'aquesta etapa va ser la promulgació de la Consittució de 1837, era més restrictiva que la de 1812 -
Conveni de Bergara
Va posar fi a la primera guerra Carlina, malgrat que el conflicte es va reproduir diverses vegades al llarg del segle XIX. -
Period: to
General Espartero
Maria Cristina dimití desgastada pel suport que donava als moderats i el general Espartero, que era progressista, va assumir el càrrec de regent. -
Proclamació de la reina Isabel II
Els moderats i els progressistes es van acabar unint en un pronunciament que va forçar l'exili del general el 1843. Per solucionar la inestabilitat de les regències Isabel II va ser proclamada reina amb tan sols 13 anys. -
Period: to
La Dècada Moderada
-
Constitució de 1845
Aquesta constitució era un text conservador que limitava molt els drets dels ciutadans. Va ser la peça clau de la governabilitat pel general Narváez, moderat. -
Llei de ferrocarrils
Va permetre la construcció de la xarxa ferroviària els anys següents. -
Cop d'estat O'Donnell (Vicalvarada)
Amb el cop d'estat dirigit pel general O'Donnell (la Vicalvarada), acabà amb la Dècada Moderada, el 1854. -
Period: to
Bienni Progressista
Va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. Enfrontaments den el si del govern van donar pas a un nou cop de força d'O'Donnell, que va posar fi al Bienni Progressista. -
Period: to
Alternació de governs
Entre els anys 1856 i 1866 es van alternar en el govern els moderats i la Unión Liberal d'O'Donnell. En aquesta època, el creixement econòmic es va alternar amb crisis periòdiques.
A partir de 1866, el règim isabelí va entrar en una fase de descomposició política -
Period: to
La Unión LIberal
El poder va recaure en mans dels progressistes, liderats per Espartero. Es tractava d'un partit integrat per moderats dissidents i progressistes temperats. -
Pacte d'Oostende
Els progressistes i els demòcrates van firmar el pacte d'Oostende, en què van acordar l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. La Unión LIberal s'hi va sumar una mica més tard. -
Revolució Setembre
La conseqüència d'aquest triomf de la Revolució de Setembre va ser que la reina hagués d'abandonar el país.
Abans per això s'havien creat juntes revolucionàries a les províncies i les ciutats.
Els pronunciaments eren liderats pels generals Serrano i Prim contra Isabel II.
Després d'aquesta revolució es va constituir un govern provisional presidit per Serrano que va convocar Cort constituents, constitució monàrquica però democràtica, 1869. -
Period: to
Guerra de Cuba o Guerra dels deu anys
La primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles. Començà amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868, a la finca La Demajagua, que pertanyia a Carlos Manuel de Céspedes. Va acabar deu anys més tard, sense que s'hagués assolit la independència de Cuba.
Aquesta guerra va tenir un caràcter anticolonialista, antiesclavista i d'alliberament nacional. A més des del punt de vista cultural va ajudar que el sentiment de nacionalisme s'afermés. -
Period: to
El Sexenni democràtic
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Anarquistes
Sorgiren després de la Revolució de 1868 i sobretot tenien una presència important a Catalunya i Andalusia. durant un temps van ser perseguits durament com a conseqüència dels atemptat que cometien alguns grups d'aquesta ideologia. Aquest partit en restaven al marge. -
Monarquia d'Amadeu I
Amadeu I, príncep italià que va acceptar la corona d'Espanya. Va ser respectuós amb la legalitat parlamentària, tot i que sempre va estar en una posició de feblesa política. Estaven en contra els monàrquics que s'estimaven més el Borbó, l'Esglèsia que el trobava massa progressista, tampoc tenia de banda els republicans i una part de la població pel fet de ser estranger.
Durant el seu regnat, el país va haver de fer front a dos conflictes armats: una insurreció a Cuba i una nova guerra carlina. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.
Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714). -
Period: to
La Primera República
Amadeu I va abdicar cansat de l'oposició a la seva persona i incapaç de superar la greu situació política. Per això, les Corts van proclamar la Primera República davant del fracàs de la monarquia democràtica.
La República es va haver d'enfrontar amb la continuació de la tercera guerra Carlina i amb la guerra de Cuba. -
Moviment cantonalista
La majoria dels grups polítics eren monàrquics i els republicans mateixos estaven dividits entre els que volien una república federal i els que en preferien una d'unitària. Com a reflex d'aquesta divisió es va produir l'esclat del moviment cantonalista, que va conduir a la creació de cantons independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena. Aquest moviment va ser reprimit durament. -
Martínez Campos
El desembre del 1874 un cop d'estat, protagonitzada pel General Martínez va posar si a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó. -
General Pavía va fer un cop d'estat
Els militars més conservadors consideraven que s'havia de fer front a la situació de la tercera guerra Carlina i la guerra de Cuba amb autoritarisme. Així, doncs, el general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts el gener de 1874. La Primera República va durar onze mesos. -
Period: to
Restauració canovista
El general Arsenio Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII,fill d'Isabel II, el 1874. D'aquesta manera començava el règim de la Restauració. Aquest alcalde era partidari de la monarquia constitucional.
Cánovas va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana. Va posar una nova Constitució i dissenyà una alternança pacífica en el poder dels dos partits que donaven suport a la dinastia. -
Period: to
Sistema de torns
Eren dos partits que es van alternar en el govern de manera pacífica. El conservador liderat per Cánovas i el liberal liderat per Sagasta. El monopoli del govern va ser possible per la corrupció electoral. Primer el rei decidia quiin partit formaria govern i després es convocaven eleccions, es falsejaven perquè les guanyés el partit escollit. Cacics, gran propietaris de camp, ajudaven a guanyar les eleccions amb coaccions i compra de vots. També feien topinada, manipulaven els resultats. -
Period: to
Regnat d'Alfons XII
-
Constitució 1876
Aquesta constitució tenia caràcter integrador, perquè incorporava principis moderats i progressistes, encara que es tractava d'un text fonamentalment conservador. -
Regionalistes
Reaccionaven contra el model d'estat uniformitzador i centralista. Van tenir una rellevància especial a Catalunya, les províncies basques i Galícia. -
Socialistes
Liderat per Pablo Iglesias Posse,que havia fundat el Partido Socialista Obrero Español (PSOE). El 1888, a Barcelona van crear la unió General de Treballadors (UGT), sindicat que es va vincular estretament al PSOE. -
Desastre del 1898
Va ser una guerra entre Espanya i Estats Units, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 (evidenciava una profunda crisi nacional) o Guerra de Cuba. Va ser durant la regència de Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol. Molta gent tenia clar que era necessària una regeneració del país. -
Alfons XIII
Va accedir al tron el jove Alfons XIII. La constitució de 1876 va continuar vigent i es va mantenir el torn pacífic, tot i que els líders dels partits polítics van canviar. En el partit conservador, Cánovas va ser assessinat i fou substiuït per Antonio maura, i en el liberal, Sagasta per José Canalejas. Marua va voler posar fi al caciquisme però no ho aconseguí.
Canalejas va voler una política de descentralització però per la ley del candado, no la va poder dur a terme -
Period: to
Regnat d'Alfons XIII
-
Setmana Tràgica
El 26 de juliol de 1909 s'inicià a Barcelona una vaga general de protesta contra la guerra del Marroc. La vaga s'estengué a altres localitats de Catalunya i desembocà en una insurrecció popular, amb l'epicentre a la capital catalana, i va ser coneguda amb el nom de Setmana Tràgica. El detonant de la vaga general va ser l'enviament de soldats reservistes a la guerra. La irritació popular va desembocar en protestes antimilitaristes i en un desfermat esclat de violència anticlerical. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
Es va crear el 1914 una institució administrativa que va assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes, va ser el resultat d'un llarg procés reivindicatiu del catalanisme polític.
La Mancomunitat estava constituÏda per tres òrgans de govern: la Presidència, el Consell Permanent i l'Assemblea General.
Va impulsar una política cultural adreçada al desenvolupament i la consolidació de la cultura catalana, una política de construcció, sanitat i agricultura. -
Crisi de 1917
El sistema de la Restaruació es va estar a punt d'esfondrar-se per la crisi de tres focus diferents:
La protesta militar tenia un caràcter professional i corporatiu, però assolí una dimensió política inesperada perquè va posar de manifest la feblesa del govern.
El malestar polític, Catalunya volia una nova constitució on recollís les reivindicacions d'una autonomia però les autoritats la prohibiren.
Els sindicats van convocar una vaga general, al 13 d'agost, per la pèrdua de poder adquisitiu. -
Projecte Bases per a l'autonomia de Catalunya
La Mancomunitat va promoure una campanya de suport dels ajuntaments catalans a un projecte de Bases per a l'autonomia de Catalunya. Aleshores, la Mancomunitat va encarregar la redacció d'un projecte d'Estat d'Autonomia de Catalunya, que va presentar a les Corts a principis de 1919. Però el context polític i social espanyol no era gens favorable a una iniciativa com a aquesta i el projecte no prosperà. -
Derrota d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual. -
Cop d'estat Primo de Rivera
El general Primo de Rivera que menyspreava la classe política, va fer un cop d'estat que el rei va assumir ràpidament. El dictador va suspendre la Consittució, va dissoldre les Corts i va prohibir partits i sindicats. El seu objectiu era formar un govern fort i posar fi a la inestabilitat.
Va formar un govern integrat exclusivament per militars. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
-
Dictadura a Catalunya
Es va publicar un reial decret contra la propaganda separatista i es va prohibir l'ús del català en els actes públics. -
Dissolució Mancomunitat de Catalunya
Amb la dictadura de Primo de Rivera, Josep Puig i Cadafalch va ser substituït pel líder de la Unión Monárquica Nacional, Alfons Sala i Argemí. La dictadura era totalment contrària a la Mancomunitat i durant el mandat d'Alfons Sala va ser desmantellada i suprimida definitivament el 1925. -
Desembarcament d'Alhucemas
Aquest desembarcament va significar el principi de la derrota d'Abd el -Krim i la fi del conflicte. -
El Directori civil
El desembre de 1925, va formar un govern de civils, amb polítics conservadors i tècnics.
El règim va començar a ser criticat per intel·lectuals, estudiants, col·lectius obrers i grups nacionalistes, a partir del 1927. -
Intent d'invasió armada
Francesc Macià va organitzar un intent d'invasió armada des de Prats de Molló (França) amb l'objectiu de posar fi a la Dictadura, però va fracassar -
Fi de la Dictadura
El rei va retirar el suport a Primo de Rivera, que va dimitir el gener de 1930. -
Pacte de Sant Sebastià
Polítics republicans, socialistes, catalanistes, i fins i tot alguns antic monàrquics, l'agost de 1930 van signar el pacte de Sant Sebastià amb l'objectiu d'anar junts a els eleccions per derrocar la monarquia i instaurar la república. -
Insurreccio militar a Jaca
Les forces d'oposició a la corona es van reunir a Sant Sebastià l'agost de 1930 per posar en marxa un moviment revolucionari que acabés amb la monarquia. Els sector més radicalistes, però, es van avançar i van intentar una insurrecció militar a Jaca, dirigida pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, que va fracassar. -
Consitució del 1931
Es convocaren eleccions al juny a les Corts constituents, i les va guanyar la conjunció republicanosocialista.
Aquesta establia un règim republicà i democràtic. Les novetats principals del text constitucional eren les següents:
Llibertat individuals (llibertat d'expressió, de reunió o associació), sufragi universal sense distinció de sexes, l'estat laic (sense religió oficial), l'organització territorial descentralitzada (regions autònomes) i el benestar social. -
Period: to
El bienni reformista
Entre 1931 i 1933 Manuel Azaña va abordar grans problemes estructurals que afectaven el conjunt de l'Estat. Es va fer una reforma agrària per millorar la producció agrària i la vida de la pagesia. Es va donar una estructura legal a l'autonomia a Catalunya. Es va fer una reforma militar i s'exigí als comandaments que juressin lleialtat a la República. Es van abordar reformes laborals, establiren salaris mínims i assegurances d'accidents. I la prioritat de la reforma educativa. -
Period: to
II República Espanyola
-
Eleccions del 12 d'abril
A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van guanyar els partits monàrquics gràcies a l'actuació dels cacics. Però la victòria de les candidatures republicanes eren en gairebé totes les capital de província i això no els hi va resultar tan fàcil. -
Proclamació República Eibar
A les grans ciutats, els bons resultats dels republicans van provocar una onada d'eufòria popular difícil d'aturar. La decisió d'un petit municipi guipuscoà va desencadenar els fets. A les sis de la matinada del dia 14, els regidors electes d'Eibar van proclamar la República. Aquest acte era inicialment anecdòtic. -
Proclamació de la República Catalana
L'acte d'Eibar era inicialment anecdòtic però va anar agafant força. A primera hora de la tarda un dels líders d'Esquerra Republicana de Catalunya, Lluís Companys, feia el mateix des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona; una mica més tard, un altre dels líders d'Esquerra, Francesc Macià, proclamava la República Catalana com a estat integrant de la federació de repúbliques ibèriques. -
Proclamació de la República a Madrid
A Madrid, la situació es va fer insostenible i el rei va decidir marxar a l'exili. Davant del buit de poder qeu s'hi va crear, NIceto Alacalá XAmora, president del comitè revolucionari sorgit del pacte de Sant Sebastià, va proclamar la República. -
Intent de cop d'estat monàrquic
L'agost de 1932 va tenir lloc un intent de cop d'estat monàrquic, dirigit pel general José Sanjurjo a Sevilla, que va fracassar. -
Fets de Cases Viejas
A la localitat de Casas Viejas (Cadis) hi va haver un alçament camperol el gener de 1933, que es va saldar amb la mort de nombrosos civils, dos membres de la Benemèrita i un guàrdia d'assalt. -
Dimissió Azaña
Davant l'agreujament de la crisi econòmica i la creixent impopularitat del govern, Azaña va presentar la dimissió i es van convocar noves eleccions. -
Els governs conservadors
Les eleccions generals de novembre de 1933 la llei afaboria les grans coalicions. Les dretes es presentaven més unides que les esquerres, i la CNT va fer campanya a favor de l'abstenció, això perjudicà les formacions esquerranes. La conseqüència de tot va ser la victòria electoral del centredreta. -
Cop militar de El Director
-
Exèrcit popular
Es van organitzar milícies populars per defensar la República, però no estaven coordinades i sovint s'enfrontaven entre si. Mesos després es va crear l'exèrcit popular, es van englobar les milícies, però el caràcter partidista i l'escassa formació militar no les feia gaire fiables. -
Period: to
La Guerra Civil
-
El Front Popular
Els partits d'esquerres es van presentar a les eleccions generals del febrer del 1936 units en el Front Popular. El Front Popular va guanyar les eleccions de manera justada, però va tenir majoria d'escons gràcies a les característiques de la llei electroal. Va alliberar els presos de la revolució d'octubre va restablir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. -
Acord de no-intervenció
Aquest acord es va signar en una conferència a Londres amb el Regne Unit i França. Pretenien evitar que el conflicte enterbolís les fràgils relacions internacionals entre els països europeus. Aviat l'acord va ser paper mullat i tots dos bàndols van obtenir ajuda. -
Ofensiva sobre Madrid
Començà a la tardor i durà tot l'hivern. -
Front del nord
Les tropes de Franco es van dirigir al front del nord amb la intenció de prendre les zones industrials del Cantàbric. Van fer atacs aeris a Durango i Guernica. El juny queia el País Basc i l'agost ho feien Santander i Astúries. -
Batalla del Jarama
La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals. -
Batalla de Guadalajara
La batalla de Guadalajara (8 de març – 23 de març de 1937) va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord. -
Period: to
La dictadura franquista
-
Final de la guerra civil
Els nacionals van avançar sobre Catalunya gairebé sense oposició i van prendre Barcelona el 26 de gener del 1939. El març d'aquell any, les tropes franquistes van entrar a Madrid. La guerra es va donar per acabada el primer d'abril de 1939. -
Batalla de l'Ebre
Va durar més de tres mesos i en la qual l'exèrcit republicà va quedar pràcticament destruït.
