Espanya

4B Alexis Garcia SPCAT S. XIX i XX

  • Period: to

    Les plataformes del catalanisme

    El catalanisme es definí al voltant de la defensa de l'existència d'una comunitat, la catalana, on sempre es va expressar una voluntat de reorganització de l'Estat en un sentit descentralitzador. Diversos corrents van nodrir el catalanisme, com Enric Prat de la Riba i Josep Torras i Bages i altres de caràcter progressista com el federal Valentí Almirall. El catalanisme reivindicava la recuperació cultural i política. Es va fundar la Unió Catalanista i es van elaborar les Bases de Manresa.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Va ser el tractat on Espanya deixava travessar a les tropes franceses per aquesta per poder conquerir Portugal.
  • L'esclat de la guerra

    L'esclat de la guerra
    Napoleó presionava a la família reial per que abdiquessin (abdicacions de Baiona) i així que el seu germà Josep Bonaparte accedís al tron. Guerra entre afrancesats i patriotes. Al 1813 amb el tractat de Valençay va acabar la guerra.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Es va promoure una protesta (motí) anomenat motí d'Aranjuez, que va provocar la caiguda del favorit reial i l'abdicació de Carles IV. Posteriorment el rei es va arrepentir de la renúncia al tron.
  • Period: to

    La guerra del Francès

    1- Finals del 1808. Els francesos van assetjar Saragossa i Girona on van ser derrotats a Bailèn.
    2- Fins al 1812. Domini francès des de l'arribada de Napoleó. Al 1810 els francesos van conquerir Andalusia i la Junta Central es va traslladar a Cadjs.
    3- Fins al 1814. Coincideix amb el declivi de Napoleó a Europa. Els espanyols van unir forces amb els anglesos, A l'abril de 1813 es firma la pau malgrat els francesos no va abandonar fins al 1814.
  • Period: to

    Guerra del francès i les Corts de Cadis

    Enfrontament entre Espanya i França on Napoleó ocupa Espanya.
  • Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.

    Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.
    Es va formar una Junta Central Suprema. Aquesta va convocar les Corts, que es van reunir a Cadis. La majoria de diputats eren liberals, malgrat que hi havien servils. Les Corts van elabora la Constitució de 1812, recollia la sobirania nacional, la divisió de poder i establia una declaració de drets. Aquestes Corts van aprobar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l'Antic Règim.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Ferran VII príncep d'Astúries i rei d'Espanya.
  • Period: to

    La restauració de l'absolutisme

    Ferran VII torna a Espanya. Aquest, va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i noblesa. Era un retorn a l'Antic Règim ja que Ferran va governar de manera absoluta durant aquests anys. Van intentar restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments però van fracassar.
  • Period: to

    El Trienni Liberal

    Al 1829 va triomfar un pronunciament dirigit pel coronel Rafael del Riego, el qual va proclamar la Constitució de 1812. Van formar la Milícia Nacional per restaurar les reformes aprovades a Cadis. Al 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut.
  • Period: to

    Dècade ominosa (1823-1833) i la guerra Carlina (1833-1840)

    La crisi del règim absolutista es feia evident.
    A aquesta situació s'hi va afegir el problema dinàstic, com a conseqüència de la Llei Sàlica. Ferran VII va promulgar la norma de la Pragmàtica Sanció perquè així pogúes regnar la seva filla Isabel com a bàndol liberal i Carles Maria Isidre com a bàndol absolutista. Amb aquests dos bàndols es va forma la primera confrontació i va esclatar la primera guerra Carlina, liberals (Isabel) contra carlins (Carles). En el conveni de Bergara es posa fi.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    En aquest període es parlarà com el seu nom indica, el regnat de la jove Isabel II amb el liberalisme.
  • Period: to

    El triomf del liberalisme

    La primera regent va ser Maria Cristina, la mare de Isabel, la qual es va recolzar en els liberals. Aquests es dividien en moderats i progressistes. El punt colminant de la promulgació va ser de la Constitució de 1837. Maria Cristina va dimitir i el general Espartero, que era progressista va ser el regent. Els dos grups, progressistes i moderats van unir-se al pronunciament que va forçar l'exili. Finalment Isabel II va ser proclamada reina amb 13 anys.
  • Period: to

    La recuperació del passat històric

    La defensa del patrimoni documental i la recuperació dels fets i noms propis de la història de Catalunya van ser elements cabdals de la Renaixença.
  • Period: to

    El proteccionisme econòmic

    La defensa de la indústria catalana amb les polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, amb l'objectiu de protegir-ne el desenvolupament, va ser un altre dels trets que va identificar Catalunya i que va servir per bastir el catalanisme.
  • Period: to

    La Dècada Moderada

    Durant els 10 primers anys del regnat d'Isabel els progressisten van estar al marge del govern. Aquesta època va acabar amb un cop d'estat (la Vicalvarada) de O'Donnell.
  • General Narváez

    General Narváez
    Va ser l'home fort del període i la peça clau de la governabilitat va ser la Constitució de 1845.
  • Period: to

    El Bienni Progressista (1854-1856) i la Unión Liberal (1856-1866)

    El poder va recaure als progressistes dirigits per Espartero i l'ajuda d'O'Donnell, la Unión liberal i es va permetre la xarxa ferroviària.
    El Bienni Progressista va ser castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols.
    Entre 1856 i 1866 es van alternar el govern moderats i la Unión Liberal d'O'Donnell. Cisis periòdiques. Però a partir de 1866, el règim isabelí va entrar en una fase de descomposició política.
  • La renaixença

    La renaixença
    És un moviment cultural, que impulsà la recuperació del català com a llengua de cultura al llarg del segle XIX. Paral·lelament al corrent més etilitista i acadèmic, es va desenvolupar un artístic i literari més popular.
  • La crisi final del regne d'Isabel II

    La crisi final del regne d'Isabel II
    Durant els últims anys del regnat d'Isabel II van haber crisis: Es van produir revoltes als camps i fam a les ciutats, excessiu autoritarisme dels governs i la monarquia patia un fort descrèdit.
  • La revolució de 1868

    La revolució de 1868
    Serrano i Prim van liderar el pronunciament contra Isabel II, L'anomenada Revolució de Setembre va triomfar i la reina va abandonar el país. Es va crear un govern presidit per Serrano que va convocar Corts constituent.
  • Period: to

    El sexenni Democràtic (1868-1874)

    És un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
  • Period: to

    L'oposició al sistema

    El sistema canovista restringia la participació politica d'altres forces.
    - Els anarquistes van sorgir després de la revolució de 1868.
    - Els socialistes, liderats per Pablo Iglesias, que el 1879 havia funtat el Partido Socialista Obrero Español (PSOE).
    - Els regionalistes, que van reaccionar contra el model d'estat uniformitzador i centralista.
  • Period: to

    La monarquia d'Amadeu I

    Amadeu I era un monarca jove que sempre va estar en una posició de feblesa política. Tampoc no disposava del suport dels republicans i una part de la població no volia perquè era estranger. Durant el seu regnat van haver diversos conflictes com una insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina. Aquest finalment va decidir abdicar.
  • Amadeu I

    Amadeu I
    Va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya al 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim.
  • Period: to

    La Primera República

    Republicans dividits entre els que volien república federal i d'una d'unitària. Es va produir l'esclat cantonalista. Enfrontaments de tercera guerra Carlina i amb la guerra de Cuba. El general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts el gener de 1874. Després el general Serrano va presidir el govern durant 1 any. El desembre de 1874, cop d'estat, protagonitzat pel general Martínez Campos, va posar fi a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó.
  • Un sistema nou

    Un sistema nou
    Va començar el règim de la Restauració quan Alfons XII va ser proclamat rei, fill d'Isabel. Ell, partidari de la monarquia constitucional, va nomenar president del govern Cánovas del Castillo.Per organitzar-lo va impulsar la redacció d'una nova Constitució u dissenyà l'alternança pacífica en el poder dels dos partits que donaven suport a la dinastia.
  • Period: to

    Restauració canovista

    El general Arsenio Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII,fill d'Isabel II, el 1874. D'aquesta manera començava el règim de la Restauració. Aquest alcalde era partidari de la monarquia constitucional.
    Cánovas va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana. Va posar una nova Constitució i dissenyà una alternança pacífica en el poder dels dos partits que donaven suport a la dinastia.
  • Period: to

    Sistema de torns

    Eren dos partits que es van alternar en el govern de manera pacífica. El conservador liderat per Cánovas i el liberal liderat per Sagasta. El monopoli del govern va ser possible per la corrupció electoral. Primer el rei decidia quiin partit formaria govern i després es convocaven eleccions, es falsejaven perquè les guanyés el partit escollit. Cacics, gran propietaris de camp, ajudaven a guanyar les eleccions amb coaccions i compra de vots. També feien topinada, manipulaven els resultats.
  • La Constitució de 1876

    La Constitució de 1876
    Tenia caràcter integrador, perquè incorporava principis moderats i progressistes i establia la sobirania compartida entre les corts i el rei.
  • El torn pacífic

    El torn pacífic
    L'exercici del poder va quedar restringit a dos partits polítics que es van alternar en el govern de manera pacífica (sistema de torns).
    -El conservador, liderat per Cánovas, defensor de l'església i l'ordre social
    -El liberal, liderat per Sagasta, reformes socials importants i va aprovar el sufragi universal masculí (1890).
    El monopoli va ser possible degut a la corrupció electoral.
    Al camp, els cacics, ajudaven a guanyar les eleccions amb compra de vots i coaccions. Això s'anomenava topinada.
  • Period: to

    La Crisi de la Restauració

    La derrota militar provocà una crisi internacional, i sorgeix necessitat d'una regeneració del país.
    Els nous líders reformaren la vida política. Maura volia posar fi al caciquisme reformant la llei electoral i l’administració local.. Canalejas va dur a terme una política de descentralització, l’aprovació de la ley del candado. La burgesia basca i catalana donaven suport als nacionalistes; part de les classes mitjanes i obreres als republicans; els sindicats protagonustes de la vida pública.
  • Period: to

    La dictadura de Primo de Rivera

    La crisi provocada i les tensions van ser els motius del cop d’estat del 1923.
    Donaren lloc a la dictadura de Primo de Rivera ue eliminà la Constitució, dissolgué les Corts i va prohibir els partits i els sindicats.
    Es va formar un govern per militars. Va formar un govern que s’ocupava de mantenir l’ordre, directori militar, per altre part un govern que s’encarregava de dur a terme millores polítiques, socials i econòmiques , directori civil.
  • Period: to

    II República Espanyola

    Etapa de la història d’Espanya la qual ha estat una segona vegada en la història d'Espanya en els ciutadans que han estat capaços d'exercir-se amb dret a elegir amb el secret de votar amb els mandataris del país.
  • Period: to

    La Guerra Civil

    La insurreció va començar a les guarnicions del nord de l’Àfrica el dia 17.
    Els dos bàndols eren:
    - La zona dominada pels insurrectes, que s'autoanomenaren nacionals abraçava la major part de les dues Castelles, Galícia etc..
    - El bàndol republicà controlava la part oriental d’Aragó, el nord d’Espanya, excepte Navarra, Catalunya, la zona de Llevant, Madrid i una part d’Andalusia.
  • Period: to

    El Franquisme

    La dictadura franquista va sorgir durant la guerra Civil i va durar gairebé quaranta anys (1939-1975). Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit.
  • Period: to

    El desenvolupisme

    Durant aquests anys es van iniciar les grans transformacions econòmiques i polítiques del franquisme. El fracàs de l'autarquia i el reconeixement internacional del règim van suposar un canvi important en l'orientació econòmica de l'Estat. Es van introduir mesures liberalitzadores de l'economia, i el capital estranger, atret per l'estabilitat política i la mà d'obra abundant i barata, va començar a invertir.