-
al segle XVIII algunes institucions i personalitats comencen a interessar-se per la història i per la llengua de Catalunya. Així podríem parlar de la “Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (instituïda el 1752) que es proposa d'investigar el passat històric de Catalunya i de confeccionar un diccionari d'autoritats de la llengua catalana; de la “Junta de Comerç”, que va obtenir el seu reconeixement oficial el 1760 i que es proposà de redreçar el comerç català; de la Universitat de Cervera -
-
Al segle XVIII es produeix a Catalunya una expansió demogràfica –la població augmenta més del doble entre 1718 i 1787. -
Josep Pau Ballot escriu la Gramatica y apología de la llengua cathalana entre 1810 i 1813. Aquesta obra és realitzada amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l'ús del català -
Josep Pau Ballot escriu la Gramatica y apología de la llengua cathalana entre 1810 i 1813. Aquesta obra és realitzada amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l'ús del català
-
Antoni Puig i Blanch escriu Les Comunitats de Castella el 1823. -
1830: trobem el poema En los dies del nostre Rey Fernando, aparegut el 30 de maig al Diario de Valencia, obra d'un Antoni M. Peyrolon. -
-
-
1831: el liberal Vicent Salvà escriu el poema Lo somni. -
Finalment, cal esmentar que ajuda Josep Melcior a realitzar la traducció del Nou Testament el 1832. -
Trobem L'Oda "La Pàtria", publicat per Bonaventura Carles Aribau en la revista "El Vapor". Aquest poema data simbòlicament l'inici de la renaixença. -
Veuen la llum pública els dos primers poemes de Tomàs Villarroya Cançó. Per el Álbum de la Senyora Antonia de Montenegro i Cançó. A la mort del pintor valencià D. Antoni Cabana. -
-
Pasqual Pérez i Rodríguez publica el poema dedicat a A Sa Majestat la Reina Donya Maria Cristina, i Josep Joaquim Agulló publica El Fènix.
-
Josep Maria Bonilla publica un poema extraordinari, atés que hi fa servir un model de llengua equilibrat entre el “llemosí” cultista i la llengua castellanitzada dels popularistes. -
Amb motiu del quart aniversari de la canonització de sant Vicent Ferrer els poetes valenciana acorden formar una Corona poètica on el català té una presència rellevant. -
veuen la llum pública les primeres poesies llemosines de Llorente.
-
Llorente participa en dos actes poètics amb obra seua en català.
-
Seguint Vicent Simbor el 1859 se ceoètic i el primer èxit de Llorente, tothom coincideix a establir aqueslebra el primer certamen pta data com a inici de l'etapa de plenitud de la Renaixença valenciana. -
-
En aquest sentit l'any 1865 Teodor Llorente publica al Calendari Català el poema «Als poetes de Catalunya»
-
el 1874 Llombart trau al carrer la revista «Lo Rat-Penat: Calendari llemosí», la primera revista valenciana cultural escrita en català.
-
L'única excepció a la regla fou Querol, que titulà de «Rimes catalanes» un recull de poemes que publica el 1877. -
-
la História gramatical de la llengua llemosino-valenciana de Puig i Torralva el 1883.
-
La publicació per part de Llombart i Ramon Andrés Cabrelles de l'edició augmentada del diccionari d'Escrig el 1887.
-
Així hom estableix el 1893, mort de Constantí Llombart.
-
El 1902, any en què el Vicepresident de Lo Rat Penat pronuncia el discurs titulat De Regionalisme i Valentinicultura que incita, per fi, a la implicació política dels renaixencistes.
-
el 1904, fundació de l'entitat política València Nova que es proposa forjar una Solidaritat Valenciana a l'estil de la catalana.
-
el 1909 any de l'exposició regional i en què Llorente és coronat com a poeta oficial de València i vitorejat als crits de “Visca la llengua valenciana!”, “Visca València Lliure!” que foren contestats per la comitiva oficial al crit de “Viva Valencia española!”.