-
Aplicació del Pla Schlieffen
El Pla Schlieffen era el pla estratègic global dels estats majors alemanys de final del segle xix i començament del xx per a un possible enfrontament contra França a l'oest i contra Rússia a l'est, que aprofitava les esperades diferències en la capacitat de mobilització d'ambdós països. Dissenyat per Alfred Graf von Schlieffen l'any 1905, -
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària). S'inicià el 8 d'octubre de 1912 i acabà parcialment el 30 de maig de 1913, amb la batalla d'Adrianòpolis i el Tractat de Londres,[1] que concedí considerables guanys territorials als països de la Lliga. Entre el tractat i la pau definitiva -
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.[1] La guerra va portar a un nou tractat de pau, el Tractat de Bucarest (1913),[1] que va modificar el repartiment territorial acordat en el Tractat de Londres del mateix any i que havia posat fi a la Primera Guerra Balcànica en què la Lliga havia derrotat els otomans -
Assassinat arxiduc Francesc Ferran
L' atemptat de Sarajevo és el terme amb què es coneix una sèrie d'atacs que van incloure l'assassinat, el 28 de juny de 1914, de l'hereu de la corona de l' Imperi austrohongarès , l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria , i de la seva esposa entre els quals es trobava Gavrilo Princip , autor material de l'assassinat -
Batalla de Tannenberg
La batalla de Tannenberg, també coneguda com la segona batalla de Tannenberg, la qual es va donar en 1914, va enfrontar als imperis rus ( 1r i 2n exèrcits) i alemany ( 8è Exèrcit ) al començament de la Primera Guerra Mundial (el primer mes de la guerra), prop de la localitat d' Allenstein a Pru . Aquest enfrontament va ser de considerable importància a la Gran Guerra, i va tenir lloc del 23 al 30 d'agost de 1914. -
Batalla de Marne
La batalla del Marneva ser un enfrontament decisiu a la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc el setembre de 1914. Es considera un punt d'inflexió a la guerra i al pas de la guerra tradicional a la industrial. -
Batalla de Gal·lípoli
La batalla es va iniciar el febrer de 1915 amb un bombardeig massiu des de vaixells de guerra britànics i francesos contra els forts otomans que defensaven l'estret, i que va fracassar principalment a causa de la presència de mines al mar, col·locades pels militars turcs. Aquest fracàs va promoure entre comandaments i governs -
Enfonsament del transatlàntic Lusitània
El Lusitania fou enfonsat el dia 7 de maig de 1915. El vapor Lusitana apareix aquí partint de Nova York en 1915 per a emprendre el seu últim viatge. La nau va ser torpedejada per un submarí alemany enfront de les costes d'Irlanda i es va enfonsar en 20 minuts; van morir les 1.198 persones que es trobaven a bord -
Batalla de Verdun
La batalla de Verdunva ser un enfrontament entre els exèrcits alemany i francès que va tenir lloc el 1916, al nord-est de França. Va ser la batalla més llarga i sagnant de la Primera Guerra Mundial al front occidental. -
Acords de Sykes-Picot
Els acords de Sykes-Picot de 1916, oficialment coneguts com l'acord d'Àsia Menor, fou un acord secret entre els governs de França i la Gran Bretanya[1] amb el consentiment de l'Imperi Rus, que definí les seves esferes d'influència i control en l'Orient Mitjà si la Triple Entesa tenia èxit derrotant l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial. La negociació del tractat -
Revolució russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. La segona, la Revolució d'Octubre -
14 punts de Wilson
Els catorze punts de Wilson són el nom donat al programa del President dels Estats Units Woodrow Wilson per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa en un discurs ressonant el 8 de gener de 1918 davant el congrés dels Estats Units. -
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918[1] a Brest-Litovsk, (ara Biérastse) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial. -
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles de 1919[1] va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats -
Tractat de Saint-Germain
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima,[1] propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès -
Tractat de Neuilly
El Tractat de Neuilly-sur-Seine fou firmat a la ciutat de Neuilly-sur-Seine, als afores de París, el dia 27 de novembre de 1919 entre els representants de Bulgària i de les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial. -
Creació de la Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919. Es proposà establir les bases per a la pau i la reorganització de les relacions internacionals un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial. Encara que no va poder resoldre els problemes dels anys vint i trenta, és important perquè va ser la primera organització d'aquest tipus en la història, antecedent de l'Organització de les Nacions Unides -
El Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir l'status d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial. -
Tractat de Sèvres
El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial. El tractat mai va entrar en vigor perquè no va ser ratificat pels signants.[1]
Es va signar a Sèvres (França) el 10 d'agost de 1920. El Tractat deixava l'Imperi Otomà sense la major part de les seves antigues possessions, -
Fundació de la República de Turquia
La República de Turquia va ser fundada el 29 d'octubre de 1923, després de la fi de l'Imperi Otomà i la Guerra d'Independència Turca Mustafa Kemal Atatürk va ser nomenat primer president i es va iniciar un procés de modernització i transformació social i política del país.
El 29 d'octubre és celebrat com el Dia de la República a Turquia