-
Continuïtat de l'Antic Règim
Carles IV declara la guerra a la França revolucionària. França ocupa una part del nord peninsular, el monarca llavors firma un tractat d'aliança. Al 1807 es firma un altre tractat, el de Fontainebleau, on s'acorda que les tropes franceses poden travessar Espanya per envair Portugal però l'Emperador vol el control del regne d'Espanya, i va ocupa moltes places militars a més entra en la capital. Els partidaris del príncep Ferran creen el motí d'Aranjuez que provoca l'abdicació de Carles IV. -
L'esclat de la guerra
Napoleó aprofita el conflicte de la familia reial espanyola i atreu tots els seus membres a Baionar per pressionar-los per a que abdiquin (abdicacions de Baiona). D'aquesta manera pot atorgar la corona d'Espanya al seu germà, Josep Bonaparte. El enfrontaments entre els francesos i la població empitjora, fins que el 2 de maig de 1808 es produeix una gran insurrecció a Madrid, seguida d'aixecaments en altres llocs. Això és el principi de la guerra del Francès. -
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
Espanya té un buit de poder que és cobert per juntes locals i provincials. Més tard es forma una Junta Central Suprema per coordinar l'acció de les diferents juntes.
En plena guerra aquesta junta convoca les Corts a Cadis, la única ciutat no ocupada per francesos.
Les Corts creen la Constitució de 1812, la primera constitució de la història d'Espanya.
A més les Corts de Cadis aproven moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l'Antic Règim. -
Period: to
La restauració de l'absolutisme
El mes de març de 1814, Ferran VII torna a Espanya i fa un retorn a l'Antic Règim, governa de manera absoluta durant sis anys.
El liberals són perseguits i molts marxen a l'exili per evitar la presó, però també hi ha liberals, alguns dels quals són militars, que intenten restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments, que al final fracassen. -
Period: to
El Trienni Liberal
El 1820 triomfa un pronunciament liberal gràcies a Rafael del Riego que proclama la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan. El rei llavors jura la Constitució, allibera els presos polítics i convoca eleccions per reunir les Corts.
Entre el 1820-1823 els liberals restauren les reformes que s'havien aprovat a Cadis i formen la Milícia Nacional.
El 1823 la Santa Aliança envia tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant Luís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut. -
Period: to
La Dècada Ominosa (1823-1833) i la primera guerra Carlina (1833-1840)
La crisi del règim absolutista es fa evident amb la tornada de Ferran VII.
Gràcies a la Llei Sàlica les dones no poden regnar així que Ferran promulga la Pragmàtica Sanció per a que la seva filla Isabel pogués regnar però els absolutistes no estan d'acord i donen el seu suport a Carles Maria Isidre.
El 1833 mor Ferran VII i la seva vídua es fa càrrec al mateix temps Carles es proclama rei d'Espanya i així és com esclata la primera guerra Carlina.
El conveni de Bergara posa fi a la guerra. -
Period: to
El triomf del liberalisme (1833-1844)
La Maria Cristina es recolza en els liberals aquests estan dividits en dos grups, els moderats i els progressistes.
Al principi Maria Cristina concedeix el poder als moderats però es veu obligada a lliurar el govern als progressistes.
El 1840 Maria Cristina dimiteix i el general Espartero llavors és regent. Governa de manera autoritària. Els progressistes i els moderats no estan contents amb això i s'uneixen per forçar l'exili del general al 1843. Isabel II llavors és proclamada reina. -
Period: to
La Dècada Moderada (1844-1854)
Durant els deu primers anys del regnat d'Isabel, els progressistes van estan al marge del govern i només governen els moderats. El general Narváez és l'home fort del període i la peça clau de la governabilitat és la Constitució de 1845, que limita molt els drets dels ciutadans. La Dècada Moderada acaba al 1854 amb un cop dirigit pel general O'Donnell (la Vicalvarada), amb el suport dels progressistes i alguns moderats, i també alguns membres del partit demòcrata fundat el 1849. -
Period: to
El Bienni Progressista i la Unió Liberal
Després del cop d'estat el poder recau en mans dels progressistes que continuen liderats per Espartero i que disposen del suport d'un partit de centre patrocinat per O'Donnell.
El govern d'Espartero engega un nou procés de desamortització i aprova la Llei de ferrocarrils.
El Bienni Progressista és un període de crisi econòmica i de protestes. Els enfrontaments en el si del govern donen pas a un nou cop de força d'O'Donnel que posa fi a aquest període. A partir 1866 el règim isabelí té problemes. -
La crisi final del regnat d'Isabel II
Durant els últims anys del regnat d'Isabel II es viu una profunda crisi política, social i econòmica:
- Es produeixen revoltes al camp i a les ciutats.
- Amplis sectors socials es distancien del règim gràcies a l'excessiu autoritarisme dels governs,
- La monarquia pateix un fort descrèdit.
El 1866 els progressistes i els demòcrates firmen el pacte d'Oostende, on acorden l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. La Unió Liberal s'uneix una mica més tard. -
La Revolució de 1868 i la monarquia d'Amadeu I
El 1868, els generals Serrano i Prim lideren un pronunciament contra Isabel II. La Revolució de Setembre triomfa ràpidament i la reina no té més remei que abandonar el país.
Ràpidament es constitueix un govern provisional presidit per Serrano que convoca Corts constiutents.
Després el príncep italià Amadeu de Savoia accepta la corona d'Espanya. Durant el seu regnat el país va haver de fer front a dos conflictes armats, una insurrecció a Cuba i un nova guerra carlina. El monarca al final abdica. -
Period: to
L'oposició al sistema
El sistema canovista restringia la participació política d'altres forces.
- El anarquistes sorgeixen després de la Revolució de 1868 i sobretot tenen una presència important a Catalunya i Andalusia. Durant un temps són perseguits durament.
-Els socialistes són liderats per Pablo Iglesias, que el 1879 funda el PSOE. El 1888 es crea a Barcelona l'UGT.
-En aquesta època sorgeixen els moviments i les formacions regionalistes. -
La Primera República
Les Corts proclamen la Primera República. Llavors es produeix l'esclat del moviment cantonalista que és reprimit.
A més la República s'enfronta amb la continuació de la tercera guerra Carlina i amb la guerra de Cuba. El general Pavía fa un cop d'estat i dissol les Corts al 1874.
Després el general Serrano presideix el govern durant un any mantenint la República.
El general Martínez Campos fa un altre cop d'estat posant fi a la República, restaurant la monarquia i la dinastia dels Borbó. -
Un sistema nou
El general Arsenio Martínez Campos proclama rei Alfons XII, el 1874. D'aquesta manera comença el règim de la Restauració. El nou monarca partidari de la monarquia constitucional nomena president del govern Cánovas del Castillo.
Cánovas acaba amb el conflicte carlí i la guerra cubana i posa les bases d'un nou sistema polític. Per organitzar-lo impulsa la redacció d'una nova Constitució i dissenya una alternança pacífica en el poder. -
Period: to
El torn pacífic
L'exercici del poder queda restringit a dos partits polítics que s'alternen en el govern de manera pacífica (sistema de torns).
Els dos partits són el conservador liderat per Cánovas i ell liberal, liderat per Sagasta.
Hi ha molta corrupció electoral. Al camp els grans propietaris, els cacics ajuden a guanyar les eleccions amb coaccions i compra de vots; i a les capitals de província, els governadors civils manipulen els resultats si aquests no són esperats. Tot això s'anomena topinada. -
La Constitució de 1876
La Constitució de 1876 té caràcter integrador, perquè incorpora principis moderats i progressistes, encara que es tracta d'un text fonamentalment conservador. Estableix la sobirania compartida entre les Corts i el rei, al qual concedeix molt poder, i proclama la confessionalitat de l'estat, tot reconeixent la pràctica privada d'altres cultes. -
Cánovas és assassinat
-
Period: to
Els intents de regeneració de la política espanyola
La derrota militar de 1898 enfront dels Estats Untis es transforma en el desastre.
El 1902 accedeix al tron Alfons XIII. Encara hi ha la Constitució de 1876 i el torn pacífic.
En el partit conservador, Cánovas és substituït per Antonio Maura, i en el liberal, Sagasta per José Canalejas.
Canalejas és assassinat el 1912.
La burgesia catalana i la basca donen suport als partits nacionalistes i una part de les classes mitjanes i els obrers voten els republicans, els sindicats adquereixen força. -
La Setmana Tràgica
Al juliol de 1909 s'inicia a Barcelona una vaga general de protesta contra la guerra del Marroc. La vaga s'estén a altres localitats de Catalunya i desemboca en una insurrecció popular, amb l'epicentre a la capital catalana, i és conegut amb el nom de Setmana Tràgica. El detonant de la vaga general és l'enviament de soldats reservistes a la guerra.
La irritació popular es desemboca en protestes antimilitaristes i en un desfermat esclat de violència anticlerical. -
La Mancomunitat de Catalunya
Institució administrativa que va assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes.
Estava constituïda per tres òrgans de govern: la Presidència, el Consell Permanent i l'Assemblea General. -
La crisi 1917
L'any 1917, el sistema de la Restauració està a punt d'esfondrar-se gràcies a:
La protesta militar. Les Juntes de Defensa de l'Arma d'Infanteria protesten per la forma discriminatòria en què es produeixen els ascensos.
El malestar polític. Els parlaments opositors reclamen la reobertura de les Corts i la redacció d'una nova constitució.
La vaga general. Els sindicats convoquen una vaga general.Les Juntes de Defensa no donen suport a la vaga i l'exèrcit es manté fidel al govern. -
Period: to
La dictadura de Primo de Rivera
El setembre de 1923 el general Primo de Rivera fa un cop d'estat, el rei ho assumeix ràpidament. Es forma un govern integrat exclusivament per militars. Es crea el partit de la Unió Patriòtica. Primo de Rivera forma un govern de civils, amb polítics conservadors i tècnics. A partir del 1927, comença a ser criticat. La política de la Dictadura és totalment contrària al catalanisme. El 1929, davant d'una oposició creixent, el rei retira el suport a Primo de Rivera. -
La Constitució del 1931
La Constitució del 1931 estableix un règim republicà i democràtic.
Novetats:
-Llibertats individuals, sufragi universal, estat laic, organització territorial descentralitzada i benestar social.
Una part de la societat no es sent identificada amb el nou règim.
Al desembre els repúblicans més moderats deixen el govern. Alcalá Zamora passa a presidir la República i Azaña és designat president del govern. -
Period: to
El bienni reformista
Entre el 1931 i el 1933, Manuel Azaña és president del govern i continua la tasca reformista iniciada pel govern provisional. En aquests dos anys aborda els grans problemes estructurals que afecten el conjunt de l'Estat.
Reformes agràries, militars, laborals, educatives...
El setembre de 1933 davant l'agreujament de la crisi econòmica i la creixent impopularitat del govern, Azaña presenta la dimissió i convoquen noves eleccions. -
Les eleccions del 12 d'abril i el govern provisional
Les forces d'oposició a la corona intenten una insurrecció militar a Jaca dirigida,que fracassa.
Es celebren comicis el 1931, guanyen els partits monàrquics.
Les candidatures republicanes obtenen la victòria en gairebé totes les capitals de provínica.
La República és estat integrant de la federació de repúbliques ibèriques.
El nou govern de caràcter provisional convoca les eleccions a les Corts constituents, les guanyen la conjunció republicanosocialista. -
Period: to
El bienni radical-cedista
Hi han eleccions al 1933.
Al final el centredreta aconsegueix la victòria electoral.
El nou govern posa en marxa la revisió de la tasca legislativa del bienni anterior.
Al 1934 uns ministres de CEDA no són ben rebuts i per això decideixen prendre el poder amb un procés revolucionar que provoca tota una crisi, que al final fracassa. Finalment però les disssensions internes del Partit Radical i els escàndols de corrupció posen fi a la coalició governant. Es convoquen noves eleccions per al 1936. -
El Front Popular
Els partits d'esquerres es presenten a les eleccions de 1936 units en el Front Popular.
El Front Popular guanya les eleccions de manera ajustada.
El nou govern reprèn la política de reformes, allibera els presos de la revolució d'octubre, restableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i reobreix el procés autonòmic al País Basc i a Galícia.
El president Alcalá Zamora és substituït per Azaña i Santiago Casares Quiroga és nomenat president del consell de ministres. -
Period: to
L'esclat de la Guerra Civil
El cop militar compta amb la participació dels generals Sanjurjo, Goded i Franco, entre altres.
La insurrecció comença a les guarnicions del nord de l'Àfrica el dia 17. El 18 es dona a conèixer una crida contra el govern del Front Popular, signada per Franco. El moviment s'estèn per la resta de la Península al llarg dels dies 18 i 19.
L'aixecament fracassa però la incapacitat del govern de la República per neutralitzar-lo totalment i la dels sollevats per imposar-se desemboca la guerra civil. -
Period: to
L'evolució del conflicte
Les tropes més ben preparades de l'exèrcit espanyol es queden a les portes de Madrid. L'ofensiva sobre Madrid comença al 1936.
Els sollevats no poden prendre la capital. A més les tropes franquistes són derrotades a la batalla del Jarama i de Guadalajara.
Les tropes de Franco es dirigeixen al front del nord. El nord cau, cop dur per als republicans.
Al final les tropes franquistes entren a Madrid i la guerra es dona per acabada al 1939. -
Period: to
Dictadura de Franco
Franco és proclamat Claudillo de España i Generalísimo de los Ejércitos. Emmiralla els dictadors feixistes d'Itàlia i Alemanya. És alhora cap de l'Estat i del Govern i fiscalitza el poder judicial i legislatiu.
La Falange és l'únic partit legal sobre el qual es construeix el règim. L'estat emergent s'organitar sobre un model centralitzat que impedeix la descentralització política i l'única llengua oficial és el castellà i s'imposa en l'ensenyament. -
Period: to
L'autarquia
Quan s'acaba la Guerra Civil el país està enfonsat. Internacionalment també va malament ja que al 1939 havia començat la 2na Guerra Mundial que restringeix l'intercanvi comercial. El règim adopta el model econòmic feixista, l'autarquia.
La repressió sobre els vençuts es deriva en judicis, presó i condemnes a mort.
Franco s'intenta al·liar amb Hitler, que fa que les victòries aliades de 1943 fassin que Franco torni les tropes de Rússia. -
Period: to
Consolidació del règim
Franco té que eliminar els trets i símbols que el vinculen al feixisme. La Falange perd influència en favor de polítics catòlics i monàrquics, s'aprova el Fuero de los españoles que regula drets i deures dels espanyola i el 1947 es crea la Llei de successió.
A partir del 1952 Espanya és reconeguda com l'ONU. Però al 1957 Espanya no és acceptat com a membre de la Comunitat Ecoòmica Europea, perquè no és democràtica -
Period: to
El desenvolupisme
La política dels tecnòcrates porta el desenvolupisme basat en l'obertura del mercat espanyol al capital estranger.
Es potencien les indústries lleugeres i la construcció d'infraestructures. Per obtenir recursos es potencia el turisme aprofitant les condicions naturals del propi territori.
Es produeix un creixement demogràfic conegut com a baby-boom.
S'elimina la censura prèvia amb la nova Llei de premsa de 1966 i la Llei orgànica de l'Estat. -
Period: to
La crisi final de la dictadura
El 1969 el general Franco nomena successor a Joan Carles de Borbó. El 1873 el dictador anomena cap del govern l'almirall Luis Carrero Blanco, però és assassinat per ETA. El successor, Carlos Arias Navarro, malgrat que fa declaracions a favor de l'oberturisme.
El 20 de novembre de 1975 el dictador mor. Dos dies després el nou rei Joan Carles I, jura el càrrec davant les Corts franquistes, en una situació d'incertesa sobre el futur del règim. -
Period: to
La democràcia actual
Les primeres eleccions democràtiques des de 1936 són les del 1977.
A les eleccions d'octubre de 1982, el PSOE obté la majoria absoluta.
El mandat de Rajoy que retalla els pressupostos d'educació i de sanitat.
S'aprova la Llei de normalització lingüística que dona el triomf al Partit Socialista de Catalunya. Una part important del catalanisme comença a demanar el dret a decidir.
Els governs socialistes segueixen una política de reconversió industrial.
