-
Period: to
L'Oposició al Règim
3 grans moviments hi participen: el republicanisme amb UNIÓ PATRIÒTICA (Nicolàs Salmerón), el moviment obrer amb atemptats contra la monarquía i els nacionalismes amb principal actuació del catalanisme. Això va provocar l'inestabilitat política, la creixent activitat sindical i el desastre bèl·lic al Nord del Marroc que portarà al general de Catalunya, Primo de Rivera a donar un cop d'estat a Barcelona com a mitjà legítim de canvi polític. -
Respublicanisme
UNIÓ REPUBLICANA (Salmerón), èxit a eleccions però havien divisions internes, caciquisme i repressió. Apareix LERROUX creant nuclis d'acció agresius, les CASES DEL POBLE. Discurs radicalista, anticlerical i anticatalanista. 1908 crea Partit Republicà Radical: Lerrouxisme. A València lidera Vicente Blasco Ibàñez, dominarà la política. -
Moviment Obrer
Anarcosindicalisme: anarquistes lluita directa, terrorisme contra Martínez Campos: 11/7/1893 2 bombes al Liceu, 7/1896 processió de Corpus a BCN. Produeix PROCÉS DE MONTJUÏC (1897). CÀNOVAS DEL CASTILLO assassinat. 10/1900 reobre FTRE a Madrid actua per vagues: 1902 augment de sou i reducció horaria. 1907 a Catalunya creen SOLIDARITAT OBRERA, fan congrés obert i creen CNT. Vagues i boicots provoca CNT prohibida, deprés legalitzada. Nombren noi del sucre secretari general 199-1923 vaga Canadenca. -
Catalanisme
11/25/1905 assalten redacció de setmanari CU-CUT, van trencar impremta, redactors cridaven ¡Viva Espanya, Viva l'exèrcit espanyol! Protestes catalanistes, radicalitzades. A Madrid, suspenen garanties constitucionals i proposa LLEI DE JURISDICCIONS ESPECIALS (la militar), a BCN Cambó convoca una FESTA DELS HOMENATGE als diputats. Acaba amb manifestació amb lerrouxistes i partits dinàstics. Forma coalició: SOLIDARITAT CATALANA; victòria important però diferències en 3 elements de discòrdia. -
Inestabilitat política
Tras crisi es passa a GOVERN DE CONCENTRACIÓ amb líders dinàstics, catalanistes i presidit per GRACÍA PRIETO. 03/1918 crisi ministerial i 2n govern de concentració presidit per MAURA, va fer que comte de Romanones es fes càrrec del govern a 12/1918, però havia campanya per autonomia de Catalunya dirigida per la Lliga i volia formació govern català, troba oposició a Corts, monarca no dona suport. Nomenà a ANTONIO MAURA. Govern utilitza suspensió garanties constitucionals i clausura el Parlament. -
Creixent Activitat Sindical
Andalusia i Extremadura àmplia mobilització de jornalers: TRIENNI BOXEVIC, ocupació latifundis, vaga general, enfrontaments. Catalunya reivindicava per vagues (LA CANADENCA promoguda per CNT, 5 setmanes, aturada indústria catalana, acaba amb acord augmenta salaris i jornada a 8 hores) conflicte social, empresaris creen SINDICAT LLIURE, sindicats anarquistes fan campanya d'atemptats contra empresaris, etc. Patronal exigeix mesures i governador fa repressió i protecció a pistolers (PISTOLERISME). -
Desastre bèl·lic al Nord del Marroc
Avançades territorials mínimes, 1920 algunes victòries, encoratja a exèrcit que proposa controlar Rif i eliminar resistència. Es fa marxa per Alhucemas controlat per cabiles d'Abd-el-Krim. General Silvestre atacat, produeix retirada desordenada i massacre a Annual. Melilla en perill. Gràcies a tropes de reforç de Sanjurjo es restableix ordre a la zona. Situació política s'intenta solucionar però fracassa. Tras Maura, Garcia Prieto i general Picasso apareix Primo de Rivera i dona cop d'estat. -
El Cop d'Estat
La 1ªGM va generar descrèdit, a Europa havien règims totalitaris. A Espanya, s'arrosegava la crisi de 1917, una marxa de la guerra colonial, un clima de conspiració militar i el rei volia reformes. Va crear el Manifest que posava fi al sistema de la Restauració, una política aranzelària, la resaturació de l'ordre i la lluita de la depreciació. Anuncia el programa de govern que creava un directori militar, un sometent espanyol, solució al problema del Marroc i presecució i càstig als corruptes. -
Period: to
La Dictadura de Primo de Rivera
El dictador va obtenir ràpidament el suport de les clases altes de la burgesia i part del govern gràcies al Manifest del 13/09/1923 amb el programa de govern. Els períodes dividits del govern de Primo de Rivera eren: el Directori Militar i el Civil. Aquest últim el va portar a una crisi de dictadura que el portarà a la seva dimisió i dona lloc a la DICTABLANDA de Belenguer. Va intentar resoldre els problemes anteriors a ell però va provocar la dimisió del rei i la proclamació de la 2ª República. -
Directori Militar
Van suprimir la Constitució de 1876, van prohibir els partits polítics, hi havia un: UNIÓ PATRIÒTICA. Van subsituir els governadors civils per militars, van crear l'Estatut Municipal(03/8/1924) i Provincial i van intervenir i solucionar el conflicte del Marroc al desembarcament d'Alhucemas i la derrota d'Abd-el-Krim el 9/11/1925. La seva política era anticatalanista: prohivició del català i signes reivindicatius, imposició d'un president de la Mancomunitat i clausura moltes insitucions. -
Directori Civil
Intent d'institucionalitzar i tornar a la normalitat en el règim amb mauristes i membres de la UNIÓ. Tras la constitució de 1926 van convocar una ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA format per membres afins al règim per redactar una constitució. No es portarà a terme, no té suport de corona.
Augmenta comerç exterior amb establiments, subvencions, inversions i exposicions però augmentà el dèficit estatal. Van crear la Corporativa del Trabajo com sindicat per regular les condicions salarials i laborals. -
La Crisi de la Dictadura
Els estudiants i claustre de la Universitat de Madrid protagonitzen mobilització per equiparació de títols públics amb les dels Jesuïtes i Agustins.
Al 1926 van canviar criteris d'ascens al cos d'Artilleria.
La dictadura coincideix amb crack del 29 i augmenta dèficit: descens de nivell de vida i acabament de pau social.
Complot del Garraf: intent d'atentar contra rei, el fets de Prats de Molló, conspiracions: Sanjuanada i Pronunciament Republicà (ALIANÇA REPUBLICANA).
Primo de Rivera dimiteix. -
Govern de Berenguer i fi del regnat
Accions per desvincular-se de dictadura: substitueix regidors, dissol L'Assemblea i decretà l'amnistia. Escassos suports polítics, augment atur, vagues generals: Pacte antomonàrquic de Sant Sebastià 8/17/1930 per aconseguir República. Insurreccions militars a favor de República (Jaca 12/12, Cuatro Vientos 12/15). Van fracassar. Proclamen estat de guerra. 1/14/1931 Berenguer dimití i Alfons XIII nombrà Juan Bautista Aznar. 4/13 manifestacions repúblicanes. Alfons XIII abdica i s'exilia a París. -
Govern provisional
Un govern de concentració i republicà presidit per Alcalà Zamora. Van realitzar eleccions generals per formar Corts, van fer una reforma militar per posar fi a macrocefàlia i reformes laborals per donar seguretat per els treballadors. En contraposició a les actuacions d'aquest govern, van pressenciar una revolta anticlerical motivada per declaracions del cardenal Segura a favor d'Alfons XIII. A Catalunya, Francesc Macià proclama la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Internes. -
Period: to
La II República
Les eleccions del 12/04 van provocar la proclamació de la República nacional juntament amb la creació d'un govern constitucional: Alcalà Zamora i començava el primer període: el Bienni Reformista fins les eleccions de 11/1933 quan es va passar al Bienni Negre, a causa de l'indecisió del govern es va crear una revolució obrera que portarà la fi de les dretes i a unes eleccions en febrer de 1936 amb victòria d'esquerres, fet que va provocar un aixecament militar per l'assassinat de Calvo Sotelo. -
La II República a Catalunya
El 14/05/1931 es va declarar la República i a Catalunya la va proclamar Macià. La seva obra el protagonitza l'Estatut de Núria(preàmbul i 52 articles) creat per 46 membres d'una assemblea de representants dels ajuntaments. Els articles deixaven en autonomia a Catalunya, va ser presentat a Corts espanyoles, es va quedar a 18 articles i una disposició transitòria.
L'esquerra destaca ERC, al centre el Partit Catalanista Republicà i a la dreta la Lliga Catalana. La CNT era el sindicat més popular. -
Bienni Reformista
Goevrn d'esquerres constitucional capitanejat per Azaña i presidint la república Alcalá Zamora. Van fer la Constitució de 1931, van realitzar reformes militars, autonòmiques, agràries. Van fer una política religiosa i una llei de Defensa de la República. Van augmentar el nº d'escoles públiques, instituts i professors. Van fer congregacions religioses i van rebre hostilitat de l'exèrcit, una divisió de forces i un problema agrari a Casas Viejas. A Catalunya van rebre suport a la república. -
Bienni Negre
Gràcies a les eleccions, amb victòria del govern de centre-dretes governat per Lerroux i presidint la república Alcalá Zamora. Van aprobar la Llei d'Ordre Públic, van paralitzar les reformes del Bienni Reformista i una revolució a Octubre de 1934. Van rebre un enfrontament d'esquerres. Com a problemes van veure l'ascens de CEDA, corrupció, les eleccions de febrer de 1936 i la dissolució del Parlament. A Catalunya va tenir lloc una revolta popular i Companys era el president de la Generalitat. -
Fi de la República, victòria del front popular
En un govern d'esquerres governat per Casares Quiroga i presidit per Azaña van fer una amnistía de presos polítics, un reinici de reformes del bienni d'esquerres, enfrontaments i desordres en el camp i les ciutats i una radicalització política i clima de violència social. Al contrari, grups feixistes van preparar el cop d'estat militar amb l'assassinat de Calvo Sotelo el 06/13/1936. A Catalunya, hi havia un triomf esquerrà apoteòsic amb una Llei d'amnistía per delictes polítics. -
Period: to
La Guerra Civil
L'assassinat de Calvo Sotelo va incentivar la participació de complots en l'aixecament amb el propòsit de fer un cop militar ràpid i fort seguit d'una repressió als partits d'esquerra i sindicats. El 17 s'inicia a Melilla i els dies 18 i 19 es van estendre per la Península sota el mandament de Mola. La seva extensió es va paralitzar deixant el pais dividit. Es veien obligats a demanar reforços a paisos amb ideologies feixistes com Portugal, Mèxic, Alemania. Van rebre des de soldats fins avions. -
Aixecament Militar
Repressió als partits d'esquerra i sindicats. Govern pensava que era Sanjurjada. 7/13 Sotelo assassinat, precipita l'aixecament. S'inicia a Melilla i a Canàries amb Franco (ALZAMIENTO MILITAR). Es trasllada en vol privat a Marroc per controlar tot. Tropes africanes passen A Península per aixecar guarnicions peninsulars. Sobre un govern de Martínez Barrios per intentar arribar a acord amb general Mola. No ho aconsegueix i José Giral és nomenat nou cap de govern fins 09/04. -
Extensió aixecament per Peninsula
Queipo de Llamo pren Sevilla, resta Andalusia a favor del cop. La Rioja, Castellà i Lleó sotmeses per tropes de general Mola. Galicia a favor, Aragó dividit, País Basc republicans. País Valencià i Múrcia fidels a República. Canàries controlades per Franco i Orgaz. Mallorca i Eivissa controlades per Goded. Catalunya amb resistència de la Guàrdia Civil, d'assalt i forces obreres. A Goded se li fa consell de guerra, sublevats derrotats. Madrid milicians fan consell de guerra amb afussellament. -
Balanç insurrecció
Idea de Mola: cos ràpid i generalitzat. Va fracassar i país dividit. Govern legítim controlava ciutats industrials, províncies mes poblades, litoral mediterrani, cantàbric, aviació, oficials de terra, flota marina per mariners conservadors. Insurrectes es van fer forts a Espanya agrària, tenien al seu costat majoria exercit de terra amb exèrcit colonial -
Internacionalització del conflicte
Els insurrectes van trobar suport d'Alemanya, Itàlia i Portugal, la URSS i Mèxic. Alemanya dona avions de tot tipus i cànons antiaeris. Itàlia soldats, vaixells i tancs. Portugal facilita 20000 soldats voluntaris i repatrien republicans. Van facilitar a canvi d'or del Banc d'Espanya, Mèxic i URSS, armament i queviures. A novembre arriben Brigades Internacionals formades per voluntaris comunistes i antifeixistes del món. Avions alemanys i italians tenen base a Mallorca contra Costa mediterránea.
