-
Period: to
II República
-
Pacte de San Sebastià
Es va signar un acord entre diferents partits polítics i organitzacions obreres que buscaven enderrocar a la monarquia d'Alfons XIII i establir una república democràtica. -
La proclamació de la República
Les eleccions municipals d'abril de 1931 van mostrar el desig de canvi polític i el rebuig a la monarquia a través del triomf de la coalició republicano-socialista a les grans ciutats i regions industrials. Després de la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931, el rei Alfons XIII va abandonar el país cap a l'exili. -
El govern provisional
Després de la proclamació de la República, es va formar un govern provisional que va durar des d'abril fins a juny de 1931. Aquest govern va prendre accions importants com l'amnistia política, lleis socials per millorar la situació dels jornalers, l'establiment d'una Generalitat provisional a Catalunya i la convocatòria d'eleccions a les Corts Constituents. -
L'obra de la Generalitat
Durant l'etapa de la Generalitat es va promoure el desenvolupament de Catalunya, especialment en l'agricultura, protecció social, educació i la llengua catalana. Es van establir institucions catalanes, d'escolaritzar i millorar les condicions dels mestres i es va fer progressos en la normalització del català, incloent-hi la publicació del diccionari de Pompeu Fabra. -
Period: to
BIENNI PROGRESSISTA/REFORMISTA 1931/1933
-
Les reformes republicanes
El govern republicà espanyol va implementar reformes per modernitzar el país en una direcció democràtica, laica i descentralitzada. Això va incloure reformes en l'exèrcit, educació, territori i agricultura, amb l'objectiu de sotmetre l'exèrcit al poder civil, disminuir la influència de l'Església, descentralitzar l'Estat i solucionar el problema del latifundisme i l'atur dels jornalers. Aquestes reformes van tenir un gran impacte en la societat i la política de l'època. -
L'oposició a les reformes
Les reformes republicanes a Espanya van enfrontar-se a l'oposició dels grans propietaris agraris, la jerarquia catòlica, l'exèrcit i les classes altes i mitjanes. La dreta es va reagrupar en la Confederación Española de Derechas Autónomas i van sorgir grups feixistes com la Falange Española. L'obrerisme es va radicalitzar i van tenir lloc aixecaments com el de Casas Viejas el 1933. Les reformes no van satisfer gairebé ningú. -
La Generalitat provisional
Després de les eleccions del 1931, Esquerra Republicana de Catalunya va guanyar les eleccions a Catalunya. Francesc Macià, líder del partit, va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica i va assumir la sobirania de Catalunya. Es va negociar amb el govern de la República Espanyola la creació de la Generalitat i es va aprovar l'Estatut d'Autonomia el 1932. Les primeres eleccions al Parlament van ser celebrades i Macià va ser nomenat president. -
L'Estatut d'Autonomia del 1932
S'elabora l'Estatut de Núria el 1931, que va ser aprovat en referèndum. El setembre de 1932 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l'Estat espanyol, amb institucions pròpies com el Parlament, el Consell Executiu o govern de la Generalitat i el president. La Justícia continuava en mans del govern central, tot i que es va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya, i es reconeixia el català i el castellà com a llengües oficials. -
La Constitució del 1931
La nova Constitució de la República Espanyola va establir la consolidació de la democràcia amb el sufragi universal masculí i femení, la divisió de poders i el reconeixement de governs autònoms en algunes regions. També es va proclamar la separació de l'Església i l'Estat i la protecció dels drets individuals i llibertats públiques i privades. Després de la seva aprovació, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República. -
Les forces polítiques
Durant la República, hi va haver una remodelació dels partits a Catalunya, amb l'hegemonia d'Esquerra Republicana liderada per Macià i Companys. La Lliga Regionalista es va transformar en Lliga Catalana, Acció Catalana Republicana i Unió Democràtica de Catalunya estaven al centre, mentre que la CNT era la força majoritària entre l'obrerisme i hi havia també partits marxistes com el POUM i el PSUC. Les eleccions al Parlament del 1932 van ser guanyades per Esquerra Republicana. -
Period: to
BIENNI NEGRE/CONSERVADOR 1933/1936
-
Els governs conservadors
Després de la crisi del govern reformista per la repressió de Casas Viejas, es van convocar noves eleccions que van ser guanyades pels partits de dreta i Alejandro Lerroux va ser elegit president. El nou govern va desmantellar les reformes del bienni anterior i això va provocar una major radicalització de les esquerres. -
Les revoltes del 1934
El 1934, després que tres ministres de la CEDA entrin al govern, es van produir diversos aldarulls a tot el país, especialment a Astúries i Catalunya, que van ser reprimits amb ferocitat. A Astúries, la revolta va tenir un caràcter més social, mentre que a Catalunya, el mateix president Lluís Companys va liderar la insurrecció, proclamant l'Estat Català dins la República Espanyola. Malauradament, la rebel·lió va ser esmorteïda. -
La internacionalització del conflicte
La Guerra Civil espanyola es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes. El sector sublevat va rebre el suport d’Alemanya i Itàlia, mentre que la República va comptar amb el suport de la URSS i les Brigades Internacionals. França i Gran Bretanya van impulsar una política de neutralitat en la guerra espanyola per no agreujar la tensió europea, la qual cosa va perjudicar la República al no rebre ajuda de les democràcies europees. -
El Front Popular (1936)
Les tensions entre els partits del govern (Partit Radical i CEDA) i els casos de corrupció van portar a la convocatòria de noves eleccions el febrer de 1936. Els partits de centreesquerra es van unir al Front Popular.
La dreta va concórrer dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i Falange Española, amb un programa conservador per modificar la Constitució.
•El Front Popular va guanyar les eleccions i Manuel Azaña va ser elegit president de la República. -
La preparació del cop d'Estat
La polarització política a Espanya es va reflectir en les tensions i la violència social que va culminar amb un cop d'Estat per part de les forces conservadores que van veure la República i el seu procés de reformes com una amenaça. Aquest cop va donar lloc a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, en la qual es van enfrontar les forces republicanes i les del general Franco, amb conseqüències devastadores per al país. -
Period: to
Guerra Civíl Espanyola
-
Insurrecció
La Insurrecció de 1936 va ser un cop d'estat fallit de militars conservadors contra el govern republicà democràticament elegit d'Espanya que va desencadenar una guerra civil entre les forces republicanes i les franquistes liderades per Franco. -
La zona republicana: guerra i revolució
Durant la Guerra Civil Espanyola, el bàndol republicà es va dividir en dues posicions: els que prioritzaven organitzar l'Estat per guanyar la guerra i els partidaris de la revolució i les col·lectivitzacions. El setembre de 1936 es va formar un govern de coalició, però els fets de Maig de 1937 van portar a la divisió dins de les forces republicanes i a un enfrontament armat a Barcelona. Com a resultat, Negrín va formar un nou govern sense presència anarquista i amb influència comunista. -
Bombardeig de Gernika per la Legió Còndor
La Legió Còndor de l'Alemanya nazi, en suport de les forces franquistes, va bombardejar la ciutat basca de Guernica amb un total d'1,300 kg de bombes que van llençar amb avions, causant la mort de centenars de civils i destruint gran part de la ciutat. -
Les conseqüències de la guerra
Les conseqüències de la Guerra Civil espanyola van ser a llarg termini i van incloure la mort de més de mig milió d'espanyols, a la qual s'hi han d'afegir les 470.000 persones que es van exiliar davant de la repressió franquista. Moltes d'aquestes persones van participar en la resistència contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i alguns van ser confinats en camps de concentració. La guerra també va donar lloc al trencament de la convivència entre vencedors i vençuts. -
La Batalla de l'Ebre
La Batalla de l'Ebre va ser una de les batalles més importants de la Guerra Civil espanyola que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938. Va ser una ofensiva de les tropes republicanes per intentar aturar l'avanç de les tropes sublevades que s'havien apoderat de la major part de l'Estat espanyol. La batalla va acabar amb una derrota de les tropes republicanes, deixant Catalunya aïllada dels altres territoris republicans i va marcar un punt d'inflexió en la guerra. -
La zona sublevada: una dictadura militar
Després de la Guerra Civil, Franco va establir un Estat inspirat en el feixisme, amb un partit únic, obediència cega i ultraconservadorisme. Es va desmantellar la legalitat republicana i es va reprimir tota oposició, inclosos els partidaris del Front Popular. -
El desenvolupament del conflicte
A finals de 1936, la República mantenia les ciutats industrials, però la guerra civil va tenir diferents episodis. Els sublevats van intentar avançar cap a Madrid des del sud, però van fracassar i van canviar de front. La Batalla del Nord va veure als alemanys bombardejar Guernica i l'exèrcit franquista ocupar Bilbao i altres zones del nord. El desembre del 38, les tropes sublevades van arribar per la zona de Castelló. Després de l'ocupació de Catalunya, només quedaven Madrid i la zona centre. -
La vida a la rereguarda
Durant la guerra civil, les rereguardes van patir les conseqüències de la derrota. Això va provocar una sèrie d'alteracions a la vida quotidiana, com ara fam, desnutrició i mercat negre, el bloqueig de l'activitat econòmica, la destrucció i morts causades pels bombardeigs, la construcció de refugis, l'augment de la mortalitat i la disminució de la natalitat, els moviments de població com refugiats i exiliats, i la repressió político-social, incloent assassinats, persecució i venjances personals. -
Fi de la Guerra Civil Espayola
La Guerra Civil espanyola va acabar el 1 d'abril de 1939 amb la victòria de les forces franquistes, liderades pel general Francisco Franco, sobre les forces republicanes. El govern republicà va capitular i Franco va proclamar la victòria a la ciutat de Burgos l'1 d'abril de 1939, iniciant una època de dictadura que va durar fins a la mort del dictador el 1975. -
Arribada de les tropes Nacionals a Vic
El 1 de febrer de 1939, les tropes nacionals van arribar a Vic després de la victòria a la Batalla dels Pirineus, marcant el final de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya i l'enfortiment del règim franquista a tot Espanya. A partir d'aquest moment, les forces franquistes van anar ocupant les poblacions del centre de Catalunya fins a arribar a Barcelona el 1939, i es va iniciar una època de repressió i dictadura franquista que va durar fins a la mort Francisco Franco el 1975.