-
El 12 d'abril de 1931 se celebraren eleccions municipals que donaren el triomf a les candidatures republicanes en quasi totes les capitals de província. Conegut el resultat, AlfonsXIII s'exilià i es formà un govern provisional que va proclamar la segona república espanyola el 14 d'abril de 1931. -
La constitució no consegueix el consens que espereven, els republicans més moderats van deixar el govern degut alsarticles referents a la religio. Manuel Azaña fue nombrado presidente de la República. -
Es va a iniciar una reforma,que pretende aumentar laa producció i millorar la vida dels caperols.
La reforma va decepcionar a molts camperols i va resorgir la conflictivitat social. -
Se li va concedir la autonomia amb la aprobació dels estatuts catalans i la creacióde la generalitat. -
Es va reducir la duración del servicio militar, es va exigir als caps del exercit jurar llealtat de la república. -
es vn construir 10000 escoles d'enssenyament primari i el presupost de educació aumentà un 50% -
setembre de 1933, Manuel Azaña dimiteix i es convoquen noves eleccions. Guanya la dreta es van unir amb la CEDA liderada per Jose María Gil Roble, amb el partit radical de alejandro Leroux, es van fer càrrec del govern. Al final van suspendre les reformes. -
Els partits d'esquerres convocaren una vaga revolucionaria per a contrarrestar el perill que suposava la CEDA per a la república. Trionfa Astúries però va ser reprimida durament per l'excèrcit (2.000 morts y 30.000 detinguts).
A Catalunya, el govern autonom es va sumar a la insurreció i es proclamá l'estat catalá. -
Els grups politics de esquerres es van unir en el anomenat front popular.
El front popular va guanyar els eleccions de una manera molt ajustada. Van reprendre les reformes i alliberaren els presos de la revolució d'octubre. -
la conflictivitat social augmentá i va haver vagues,incendis, etc.
el 12 de juliol de 1936 els pistolers de dreta assasinaren al tinent Castillo (militar d'esquerres). Un dia després van assasinar a calvo sotelo en venjança (lider de la dreta). -
precipitá la insurreció de les tropes espanyoles al nord d'Africa el 17 de juliol de 1936 dirigit per el general Franciso Franco -
el colp va rebre suport de gran part de l'exercit aixi com de el carlins monarquics, aixi com elsconsevadors, falangistes i gran part de l'esglessia. -
La zona dominada pels revoltats s'anomenaren nacionals (nord de castella, galícia, en nordoest d'Extremadura el i algunes ciutats d'andalusia occidental, navarra, balears i canaries).
Les zones controlades pels republicants eren: Part d'Aragó, Catalunya, Llevant, Madrid i quasi tota andalusia. -
L'autoritat del govern republicá practicament desaparegué, es va realitzar una revolució social i s'organitzaren milicies populars (per a defensar la república). Mesos després, es crea l'exércit popular. A la zona revolotada s'unifica el comandament creant a Burgos la junta de defensa nacional on es va anomenar a Franco generalísim i cap del govern i es van unificar totes les forces politiques que donaren suport a la insurreció. -
El Regne Unit i França van signar un acord de no intervenció per a que la guerra no s'estenguera a altres països.
L'acord es va trencar en els dos bándols:
-Els revels van rebre armes i 200k soldats d'Alemania i Italia.
-Els republicans van rebre material bèl·lic de L'URSS a més de voluntaris internacionals -
la guerra va ser un temps de fam a la zona republicana van tindre problemes de suministrament d'aliments i així va apareixer el mercat negre. Es va imposar un racionament d'aliments la població civil saliventaven d'amoniatos i llentilles. -
els habitants de les zones republicanes vivien amb por de resultar ferits o morts en un bombardeig.
Madrid i Barcelona van ser les ciutats més afectades. -
Les represalies es reprengueren en ambos bandols, la forma mes comuna van ser els "passejos" (un grup armat traia de la seua casa a algú, s'anyunaven de la localitat i l'assasinaven). Les victimes van ser principalment liders sindicals a la zona revoltada. Als empresaris i membres del clerigat a la zona republicana.
Els fusilats solien ser enterrats en foses comunes -
Va suposar una gran pérdua cultural a Espanya encara que alguns suportaren al bándol reportat com Salvador Dalí, la majoria manifestá la fidelitat a la república -
nombroses infraestructures i mitjans de tranport van ser destruits. La guerra ocasiona l'esfondrament d'uns 250k habitatges a més, la producció agricola va disminuir un 25% -
les perdues humanes van ser enormes, van morir uns 145k persones al front, a més 130k victimes de la represió y entre 35k i 50k persones executades en la postguerra inmediata.
Moltes persones s'exiliaren, l'eixida masiva tingué lloc després de la caiguda de Catalunya en 1939, 450k republicans van creuar la frontera francesa. També molts van ser acollits en països de Amèrica Llatina (uns 22k) -
Estava tractat que Franco recolzaria a Hitler en la Segona guerra mundial, però Franco li demanà que financiara tot l'equipament de l'exércit espanyol. Hitler es va negar doncs es va crear la divisió blava, que va estar formada pero voluntaris per a participar en la guerra (Participaren en el front rús) -
Amb el nou sistema polític implantat es va anular la legislació republicana i a més es van prohibir els demés partits polítics, açó suposá el fí de la democrácia. -
Es va inculcar una ideologia molt conservadora amb ultranacionalisme i el catolicisme molt present suportats per institucions com l'església, l'exércit, etc. -
Com hem dit abans, al acabar la guerra civil la situació econòmica era molt roïna però durant els anys 60-70 va haver un creiximent i prosperitat degut a l'industrialització, la modernització agricola i l'emigració -
Durant els anys 40 i 50 l'opocició va ser principalment per guerrilles en canvi a partir dels anys 60 van ser manifestacions il·legals de grups d'esquerres i atemptats terroristes d'extrema esquerra com ETA, FRAP, GRAPO -
El 20 de novembre de 1975, el generalísim Francisco Franco va morir a Madrid de mort natural i va ser enterrat en el "Valle de los caídos" -
El 22 de novembre de 1975, Juan Carlos de Borbón portant el traje de capitá general es proclamat rei de Espanya amb el nom de Juan Carlos I.
Poc després va restaurar la democràcia.