-
Establiment de la segona republica
14 d'abril: després de les eleccions municipals es proclama a Espanya la Segona República Diverses, Francesc Macià proclama l'Estat català i convida a les altres regions a organitzar un Estat federal, si bé poc després col·laborés amb Madrid prioritzant l'estabilitat de el nou regimen. El món financer va acollir malament el canvi de règim. -
Period: to
Cronologia del primer bienii
El primer bienni de la Segona República Espanyola o bienni social-azañista, constitueix l'etapa de la Segona República en la qual el govern de coalició de republicans d'esquerra i de socialistes presidit per Manuel Azaña, després de rebutjar el Partit Republicà Radical la seva participació en el mateix per estar en desacord amb la continuïtat en el govern dels socialistes, aprofundeix les reformes per modernitzar la realitat econòmica, social, política i cultural espanyoles. -
Primer decret del govern provisional
El Govern Provisional dicta el seu primer decret d'importància destinat a combatre l'atur agrícola. Les reformes, impulsades per Francisco Largo Caballero, continuarien en els mesos següents amb l'oposició de la majoria d'alcaldes i terratinents, afectes a la monarquia. -
Questió religiosa a la segona Republica Espanyola
El clergat es mostra dividit en l'acatament a el règim republicà entre aquells que recomanen obediència a les autoritats i els obertament hostils, com el cardenal Segura, cardenal primat de Toledo, que llança una diatriba antilaicista en la seva pastoral de l'1 de maig del 1931. -
Ajustaments de l'educacio religiosa
L'ensenyament religiós a l'escola pública deixa de ser obligatòria, passa a ser voluntària. -
Eleccions generals a corts constituyents
Les eleccions generals a Corts
Constituents van donar el triomf als socialistes (Partit Socialista
Obrer Espanyol, PSOE) amb 116 diputats i a petits partits
republicans (radicalsocialistas, Acció Republicana), encarregats
de formar un nou gabinet presidit per Niceto Alcalá Zamora. -
Fundacio Juntes d'Ofensiva nacionalsindicalista (JONS)
Es funden les Juntes d'Ofensiva nacionalsindicalista (JONS), moviment polític d'extrema dreta
fundat per Ramiro Ledesma Ramos i per Onésimo Redondo.
Aspirava a la formació d'un estat nacionalsindicalista de
orientació feixista. Nacionalistes i totalitàries, antimarxistas i
antiliberals, les JONS van adoptar com a emblemes el jou i les
fletxes, que van prendre dels Reis Católi -
Llei de defensa de la republica
El govern provisional de la II Republica Republica Espanyola, va aprovar en breu espai de temps la seva Llei de Defensa de la Republica per dotar el Govern Provisional -
Espanya - Republica de treballadors
El govern inicia una politica reformista La Constitucio de 1931 definia Espanya com una Republica de Treballadors de tota classe i feia una encesa defensa de la va acabar per ser una greu equivocacio politica, i va servir de pedra -
Vaga dels Pagesos
La Federació de Treballadors de la Terra
convoca una manifestació pacífica per demanar feina. al
petit poble extremeny de Castilblanco, la Guàrdia Civil impedeix
la manifestació sense disparar contra la multitud com de
costum. La Federació, en resposta, convoca una vaga
general de dos dies. -
Mitin Carlista
Té lloc un míting carlista. A la sortida de l'
mateix, alguns afiliats s'encaren amb joves socialistes que
havien acudit a fer una contramanifestació i obren foc,
matant a tres persones i ferint a un nombre indeterminat,
a més d'un guàrdia civil. La investigació va descobrir que
alguns trets havien provingut de l'convent de les Mares
Reparadores, per la qual cosa es va procedir a la seva clausura. -
Guàrdia d'Assalt
Per substituir els cossos urbans de
policia es crea la Guàrdia d'Assalt. En mesos successius se li anirà
dotant de personal i mitjans per fer front a les vagues
esporàdiques i als enfrontaments entre bandes de carrer. -
Llei del Divorci
S'aprova la Llei de Divorci. Si bé la
mesura no va suposar una allau de divorcis, si van córrer rius de tinta
amb els divorcis d'algunes persones destacades, com Constància
de la Mora Maura, néta de l'conservador Antonio Maura. la
influent Església Catòlica va considerar les mesures preses pel
Govern d'Azaña com a actes il·legals i ofensius. -
Efrontament entre socialistes i carlistes
Un enfrontament entre socialistes i carlins en
Pamplona se salda amb dos morts i vuit ferits per arma de
foc. La violència política esporàdica i les vagues o conats d'
vaga, però, no posaven en perill l'estabilitat de l'
govern. -
Es crea el cos auxiliar subaltern del exercit
És va crea el cos auxiliar subaltern de l '
Exèrcit (GAIREBÉ) amb la intencio de regularitzar la situaciò dels
Empleats civils de l'Exèrcit com ara conserges, mecanògrafs,
mecànics o delineants. -
Incident de Carabanchel.
Els generals
Villegas, Caballero i Goded mobilitzen cap a Carabanchel a tres
regiments d'infanteria de la guarnició de Madrid en el marc de
unes pràctiques militars amb cadets. -
Golpe de estado fracasado del general Sanjurjo (La Sanjurjada)
Alarmada per la política reformista
republicana, la dreta va a contraatacar i és el general Sanjurgo
el que dóna el primer cop d'Estat (la Sanjurjada), que va ser
desbaratat. Sanjurjo és detingut a Huelva, quan intentava
fugir a Portugal. Jutjat i condemnat a mort, el President de la
República li commuta la pena per cadena perpètua. el següent
govern dretà s'encarregaria després de amnistiarlo. -
Aprovació de l'Estatut català al Parlament.
Després del Cop d'Estat fallit del mes anterior, la
majoria dels intervinents coincideixen que embrancar-se en lluites
intestines per qüestions menors posa en perill l'estabilitat de
la República. -
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA)
Liderada per José María Gil Robles amb el
objectiu d'aconseguir un canvi de rumb en l'orientació política
republicana. Els partits de dretes s'havien presentat
dividits a les eleccions de 1931. Ara veuen la necessitat de
unir-se. -
Llei de Congregacions
Converteix en
propietats públiques tots els béns de l'Església, no només els
temples, sinó també els béns mobles. -
Pastoral del Papa Pío XI
El Papa aconseja a los
católicos españoles acatar a los poderes civiles, sin renunciar a
enviar a sus hijos a escuelas de tradición católica. -
Llei de Defensa de la República de 1931 és derogada
Poc temps després, el Govern d'Azaña cauria i
Alcalá-Zamora li encarregaria formar govern a Alejandro Lerroux. -
Es dissolen les Corts i es convoquen noves eleccions.
Ante la imposibilidad de Lerroux de
alcanzar una mayoría que garantice la gobernabilidad. -
Eleccions Generals
En las que la
conservadora Confederación Española de Derechas Autónomas
(CEDA), liderada por José María Gil-Robles, gana gracias al voto
masivo de las mujeres, de los agrarios y de los sectores de la clase
media urbana apolíticos pero católicos, además de por la
abstención de los anarquistas. -
Period: to
Cronologia del segon bienii de la segona republica espanyola
El segon bienni de la Segona República Espanyola, també anomenat bienni negre, o bienni rectificador, o bienni conservador, constitueix el període comprès entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 durant el qual van governar els partits de centredreta republicana encapçalats pel Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, aliats amb la dreta catòlica de la CEDA i de el Partit Agrari, primer des del parlament i després participant en el govern. -
Falange Española de las JONS
-
Revolució d'Octubre (1934)
-
Estat Català
-
Gil Robles, líder de la coalició dretana CEDA, va ser nomenat ministre de la Guerra
-
Escàndol financer
-
Partit Radical d'Lerruox
-
Front Popular Guanya les eleccions
Al febrer de 1936, l'agrupació antifeixista Front Popular guanya
les eleccions i Manuel Azaña torna a dirigir el govern. -
Les Corts sorgides de l'triomf electoral de Front popular
-
Front Popular guanya les eleccions
-
Guerra Civil
-
Francisco Largo Caballero presideix el gobiern
-
Defensa de Madrid
-
Front Popular
-
Period: to
El Frente Popular (1936-1939) El camino hacia la guerra civil
La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. La guerra s'explica perquè el cop d'estat no va triomfar arreu. La guerra civil espanyola, però, no fou només una guerra local. Així, els tres grans models polítics de l'època tingueren protagonisme en la guerra espanyola. -
Va ser assassinat José Calvo Sotelo
-
Francisco Franco I els caps de l'exèrcit de Melilla s'aixequen contra el govern de Front Popular
-
Dimiteix Francisco Largo Caballero
-
Cop militar encapçalat pel coronel Segismundo Casado
-
Ofensiva cap a Barcelona
-
Les tropes nacionals intenten doblegar els últims nuclis de resistència republicana
-
Period: to
La primera etapa franquista
La primera etapa franquista es coneix com el període de l'autarquia i l'aïllament. Es va caracteritzar per donar-se un règim totalitari després de la fi de la Guerra Civil i la victòria de el bàndol revoltat enfront de la República, la compenetració amb les potències de l'eix i l'aïllament després de la Segona Guerra Mundia -
Franco declara la victòria de les tropes nacionals.
-
Obligació d'inscriure els matrimonis canònics
-
Es deroga el divorci civil de el temps de la República
-
La Llei d'Organització Sindical fa desaparèixer els sindicats de classe i uneix en un mateix sindicat a patrons, térnicos i obrers.
-
La Llei de Repressió de la Maçoneria i el comunisme
-
Es crea l'Institut Nacional d'Indústria (INI)
-
Llei de Seguretat de l'Estat, derogada
-
Llei Constitutiva de les Corts Espanyoles
-
Es creen les Corts Espanyoles
-
Es va deixar de parlar de Falange
-
Creen la Unió Nacional Espanyola per organitzar la lluita armada contra el franquisme
-
Franco envia una carta a don Joan de Borbó per aclarir-li que no se sentia compromès amb la corona
-
Franco es distancia de la política nacionasocialista alemanya
-
Fur dels Espanyols pretenia ser una carta magna dels drets individuals dels espanyols,
-
El príncep Joan Carles va assumir interinament la prefectura de l’Estat durant la Dictadura franquista
-
Period: to
Regnat de Joan Carles I (1975-2014)
El rei Joan Carles I va fer una intervencio televisada que desautoritzava el cop dEstat i a partir de la qual es va acabar lintent dinsurreccio, que pensava comptar amb el suport de la Corona. El juliol de 2007 van comencar una serie consecutiva desdeveniments que van trencar amb la calma habitual que envoltava la figura del rei Joan Carles i la seva familia. -
en un acte celebrat al Saló del Tinell, el rei Joan Carles pronuncià bona part del discurs en català.
-
Havia iniciat contactes amb el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas
-
Es va aprovar la Constitució espanyola
-
intent de cop d’Estat
-
Joan Carles Borbo guanya el Premi Internacional Carlemany
-
Joan Carles Borbo va obtenir el Premi de la Pau de la UNESCO
-
L’entrega del Premi Cervantes
-
incident diplomàtic internacional en el marc del Cimera Iberoamericana
-
Mentre la població espanyola patia els estralls de la crisi econòmica, Joan Carles es trobava de cacera d’elefants a Botswana
-
Mariano Rajoy, va anunciar que el rei Joan Carles I li havia manifestat la seva voluntat d’abdicar la Corona d’Espanya en favor del seu fill Felip de Borbó
-
Joan Carles I va deixar de ser rei d’Espanya, moment en què el seu fill passà a ser el titular de la Corona
