-
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla entre la França napoleònica i Espanya borbònica contra Gran Bretanya.
Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa. D'altra banda els criollos d'Amèrica inicien el procés d'independència, ajudats pel britànics i així comença l'inici del procés la desaparació de l'Imperi Hispànic.
Finalment la victòria va ser britànica. http://www.batallasdeguerra.com/2011/12/la-batalla-de-trafalgar.html -
Tractat de Fontainebleau
Tractat signat entre Godoy, primer ministre del rei d'Espanya Carles IV de Borbó, i Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos i millor lider milítar i polític del moment,
Godoy autoritza l'entrada de tropes franceses a Espanya. El pas dels francesos per Espanya seria l'antecedent de la posterior invasió francesa de la península Ibèrica i de la Guerra del Francès. Amb l'objectiu de dur a terme la invasió militar de Portugal, aliat amb Gran Bretanya.
L'objectiu real: ocupar el regne d'Espanya. -
Motí d’Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament popular entre el 17 i el 19 de març de 1808 a Aranjuez durant el regnat de Carles IV. L'esclat va ser organitzat per la camarilla del príncep Ferran, enèmic de Godoy, va provocar l'abdicació de Carles IV a favor del seu fill Ferran.
L'Estatut de Baiona: Carles IV es va retractar de l'abdicació, però el seu fill Ferran I no ho va accpetar. Napoléo els va atraura a Baiona perquè renunciesin dels seus drets. Finalment va coronar al seu germà. Nomenat Josep I. -
Capitulacions de Baiona
Carles IV es va retractar de l'abdicació, però el seu fill Ferran I no ho va accpetar. Napoléo els va atraura a Baiona perquè renunciesin dels seus drets i al tro d'espanya. Tot aixó, per tal de cedir-lo al seu germà Josep Bonaparte, que es va converrir en el nou monarca d'Espanya. Nomenat Josep I, el rei "intrus". -
Batalla de Bailén
El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de control francès a Andalusia.
Va serla primera derrota de l'exèrcit napoleònic. Es va dur al costat de la ciutat de Bailèn, a l'actual Jaén.
Protegida per la flota de Gran Bretanya des de Gibraltar, Cádiz es converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central que va ser l'òrgan que va acumular el poder executiu i legislatiu espanyol durant l'ocupació Napoleònica a Espanya, 25 setembre 1808. -
Divisió dels espanyols
La població espanyola es va dividir en:
Primer en Afrancesats, els quals eren liberals fracòfils, ells acceptaven el govern de Josep I, i a la vegada donaven suport a les tropes d'ocupació franceses.
D'altre banda, l'altre divisió s'anomenava patriotes. Un grup de liberals anglòfils i tradicionalistes. Van crear les Juntes provincials de defensa, la Junta Suprema Central,les "Guerrilles" juntament amb el exèrcit dels aliats, es van aliar amb Anglaterra. -
Period: to
Guerra del Francés
La incapacitat de l'exèrcit regular espanyol per sostenir una guerra convecional contra frança va comportar que es desenvolupés la guerra de les guerriles, en la que van participar població civil, militars i bandolers. Era una lluita cruenta i sense treva. Els guerrillers atacaven i afeblien l'actuació dels francesos.Per guanyar la guerra va ser necessària l'ajut militar britànic.
Finalment, Josep I marxa al 1813 i els francesos al maig de 1814. -
Les Corts de Cadiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió a Cadiz de representants de les Juntes provincials de tot el país.
El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal.
La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de conformar una monarquia constitucional a Espanya. Es va aprovar al 1812 i és coneguda vulgarment com la Pepa. -
Period: to
Constitució 1812
El 19 de Març de 1812 es va establir una constitució moderna i liberal que va ser abolida amb l'arribada de la restauració de l'absolutisme per part de Ferran VII. -
Document 9 - Pàg 31 , Constitució del 1812
19/03/1812 Sobirania nacional: Principi que polític vol dir queel poble representat a les corts. té la capacitat de governar-se i ficar-se les seves pròpies lleis. Divisió de poders: el rei tenia un poder limitat ja que es va establir un poder legislatiu (Corts unicamerals), judicial (responsablees d'interpretar la llei) i executiu (rei). Es va aprovar la llei de la llibertat d’expressió que constatava el dret de tot individu a expressar idees i i opinions lliurement i sense censura. -
Tractat de Valençay
Napoleó signa aquest tractat, i axiò permet el retorn de Ferran VII "el deseado". -
Arribada de Ferran VII
En tornar a Espanya el 1814, Ferran VII va abolir la Constitució de 1812 i el restabliment del règim absolutista.
Després del Tractat de Valençay a 1813, Ferran VII pretén governar a un país on els principis polítics són completament contraris a les seves conviccions absolutistes. Eś perseguien els liberals, que s’organitzaven en societats secretes per conspirar a través de l'exèrcit. -
Period: to
Restauració de l'Absolutisme
Des de el retorn de Ferran VII fins al pronunciamiento de Riego. -
"Pronunciamiento" de Riego
El pronunciament de Riego va ser un "cop d'estat" militar, portat a terme pel comandant Rafael de Riego el dia 1 de gener de 1820. Pronunciamiento: Cop d’Estat militar que al s.XIX intentava provocar un canvi d’orientació política del govern. Els “pronunciamientos” eren d’orientació liberal o absolutista. Pretorianisme: Situació en que degut a la influència de l’exèrcit.. A Espanya deurant el s.XIX, les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militar -
Period: to
El Trienni liberal
El triomf del pronunciament de Riego al 1820 va inagurar un curt pèriode liberal de tres anys. Durant aquest periode es liberals van aplicarel seu programa de reformes polítiques. També, es va establir la Constitució del 1812.Al març de 1820, Ferran VII jura la Constitució de 1812. L'Abril 1823 un l'exèrcit francès dels " Cent Mil Fills de Sant Lluís", va entrar i, sense trobar resistència popular, va conquistar fàcilment Espanya. A l'octubre es va acabar el govern liberal i Ferran VII torna. -
Intervenció de la Santa Aliança
Intervenció de la Santa Aliança a demanda de Ferran VII. Invasió dels cent mil fills de Sant Lluís (1823) -
Period: to
Dècada Ominosa
El 1823, per mitjà de l'enviament de tropes, la Santa Aliança va ajudar a Ferran VII a recuperar tots els poders absoluts. El període es caracteritza per la repressió i el retorn de l'absolutisme i el corrent procarlí a favoe de Carles Mª Isidre, germa del rei.
Va ser una època de decadència i ineficàcia governamental. L'única manera de canviar de govern era a partir dels Pronunciamentos.
Els militars esdevenen els actors de la política.
Acaba amb a la mort de Ferran VII. -
Naixament Isabel II - Pràgmatica sanció
Dictada per Ferran VII el 1830, abolia la Llei sàlica i
establia com a principal línia hereditària la
descendència directa del rei davant dels parents
laterals. -
Period: to
Les regències
Les regències fan referència a un període de deu anys en els quals es va posaar en marxa de manera definitiva i conitnuada la construcció de l'estat liberal espanyol. Durant aquesta etapa es desenvoupà la primera guerra calrina i els disturbis urbans. -
Conflicte dinàstic de 1833
A l'octubre 1830, va néixer Isabel de Borbó. Finalment el rei havia aconseguit tenir descendència amb Maria Cristina de Borbó.
Uns mesos abans del part, en previsió que el nadó no fos home, el rei va aprovar la Pragmàtica Sanció per la qual abolia la Llei Sàlica de 1713 que excloïa del tron a les dones. Carlos M. Isidre, germà del rei i fins a aquest moment el seu successor, va veure tancat el seu camí al tron. Carles no va acceptar els drets de la seva neboda al tron. -
Carlins vs Isabelins
Els Carlins donen suport a les demandes de Carles Mª Isidre per esdevenir rei.Mentre que, els Isabelins donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel. El conflicte polític entre absolutistes i liberals es superposa al
conflicte dinàstic. Els sectors més conservadors i partidaris de mantenir l’Antic
Règim, s’ajunten al bàndol carlí. Els liberals formaran el bàndol isabelí. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Els carlins controlen les àrees rurals del nord (País Basc, Navarra i les comarques pirinenques de Catalunya).
Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant
(Barcelona, Bilbao...),a les capitals de província i a Andalusia.
Els carlins es divideixen:
Transaccionistes:Partidaris de negociar una rendició honrosa amb els liberals (Maroto)
Intansigents:Partidaris de defensar Carles Mª Isidre i els
idearis carlins fins al límit.(Cabrera:líder guerriler, "Lo tigre del Maestrat") -
Pacte de Vergara
Un pacte signat després complicades negociacions. Entre Espartero, qui representava al bàndol isabelí o liberal, partidari d'Isabel II, i Maroto al bàndol carlista, partidari del pretendent don Carlos, Els liberals es comprometien amantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra.
Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol. -
Conseqüències de la 1ª Carlinada
- Increment del pes militar en la política.
- Es manté un exèrcit amb un nombre important d’oficials conservadors.
- Els liberals moderats controlen el poder i estableixen les reformes econòmiques que consoliden l’Estat liberal a Espanya. En canvi les reformes polítiques són molt limitades i es manté un to conservador.
-
Sociologia del carlisme
La base social del carlisme la formaven els sectors socials que es veurien perjudicats per les reformes liberals i el nou sistema econòmic capitalista.
Es tractava de classes baixes d’àmbits rurals pròpies de l’estructura
social de l’Antic Règim.
Baixa Noblesa
Baix clergat
Pagesos emfiteutes
En canvi les reformes liberals afavorien l’Alta Noblesa latifundista i a les classes socials emergents (Burgesia, menestrals i proletariat urbà) -
Geografia del carlisme
El carlisme va triunfar a les zones rurals, especialment al nord de la Península: País Basc, Navarra, Catalunya i zones de valència. Entre les principas causes de l'arrelament en aquestes zones és per temes com com la defensa dels furs, la qual era un conjunts de privilegis per a la població basca i de Navarra i una promesa de recuperar les antigues llibertats pels catalans, aragonesos i valencians. -
Ideologia del Carlisme
"Dios, Pàtria, Rey y Fueros"
Déu: Els carlins eren ultracatòlics i tradicionalistes. Estaven en contra de la llibertat religiosa, la separació Església-Estat i el laïcisme social que volien introduir els liberals.
Pàtria: rebutjaven qualsevol idea vinguda de l’estranger (eren nocives) i deien que ens havíem de protegir d'elles.
Rei:Un monarca amb poder era la millor garantia dels “drets” dels seus súbdits.
Furs:Volien restablir les lleis de l'Antic Règim. -
Period: to
Regència d'Espartero
La regència d'Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó i va assumir la regència al seu lloc.
El seu estil de govern era autoritari i dictatorial.Tenia enemistat amb els liberals per les seves autoritàries maneres.
Al 1842 va bombardejar la ciutat de BCN que estava en contra pactes comercials amb GB. -
Period: to
Règim moderantista
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
arran de la Revolució “La Gloriosa”.
És una etapa de fort creixement econòmic que consolida el
poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van
millorar el seu nivell de vida.
Govern dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això crea separació en: moderats i progressistes.
La corrupció, el tràfic d’influències i
el conservadurisme són la tònica del
regnat d’Isabel II. -
Period: to
El Bienni Progressita
El pronunciament moderat protagonitzat pel general Leopoldo O'Donnell, que compta amb els progressistes, va significar el final de la Dècada Moderada i l'inici de dos anys de Bienni Progressita.
El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país.Van realitzar una nova Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856).Però la reina i el propi O’Donnell fan un pronunciamiento i restauren el règim moderantista perquè era un govern massa progressista i liberal. -
Llei general del ferrocarril
-
Desamortització de Madoz
-
Projecte de Constitució democràtica (la “Nonata”)
-
Period: to
Sexxeni revolucionari
És un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya, i la Restauració de la dinastia borbònica, el gener del 1875. On s’intentà implantar a Espanya un sistema plenament democràtic. -
Period: to
Govern provisional i corts constituents
-
La “Gloriosa"
És l’única Revolució del segle XIX a Espanya.
Participen per primer cop en l’aixecament les masses populars.
El programa bàsic de la Revolució de setembre del 68:
Sufragi universal i lliure.
Convocatòria d’eleccions constituents.
Drets civils democràtics i llibertat de culte.
Lliure comerç i proporcionalitat dels impostos.
Causes:
Primera gran crisi econòmica del capitalisme, la “Double Bubble”.
Inoperància, corrupció i desprestigi dels governs d’Isabel II.
Aparició activa del moviment obrer. -
“Pronunciamiento” del brigadier Topete a Cádiz
Topete va fer un "pronunciamento", cop d'estat, a càdiz el 19 de septembre de 1868. Aquest cop d'estat es l'antecedent a l'inici de la Revolució del 1868, La Gloriosa. Els organitzadors principals del cop d'estat van ser: Serrano, Topete i Prim. Els 3 eren de la mateixa ideologia progressita i els tres van acabar formant part del govern provisional revolucionar de "La Gloriosa". "Viva España con honra". Es comença la formació de Juntes Revolucionàries a les principals ciutats. -
Batalla d’Alcolea(Córdova)
Derrota de les tropes fidels a la reina Isabel II. -
Exili d'Isabell II a França
Isabel II s'exilia davant de la victoria de "La Gloriosa".
A causa d'aixó, es crea un Govern provisional revolucionari amb
militars liberals moderats i progressistes com Serrano, Prim, .. -
Eleccions a Corts constituents 1869
Es van convocar el 15 de gener de 1869 sota sugragi universal masculí per majors de 25 anys.
Es van convocar després de la Revolució de Setembre. En total es van escolllir 352 diputats, a part dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. Prim encapçalà una coalició monàrquica formada pel Partit Progressista, la Unió Liberal i el Partit Democràtic, que guanyà les eleccions. Els republicans del Partit Democràtic van formar el Partit Republicà Democràtic, encapçalat per Pi i Margall, Salmerón i Castelar. -
Constitució de 1869
La Constitució del 1869 va ser la primera de caràcter democràtic del liberalisme del país. -
El nou monarca, Amadeu I
El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència
liberal democràtica, va ser elegit per les Cortes el
desembre de 1870. -
Period: to
Regnat d’Amadeu I
-
Period: to
El regnat curt d’Amadeu I (1870 – 1873)
Es va trobar amb una pila de problemes greus:
Aixecaments carlins, revoltes federalistes, insurrecció a Cuba...
Amadeu I, davant d'això, va abdicar el febrer de 1873. -
Abdicació d'Amadeu I
Abdicació d'Amadeu I i la proclamació de a Primera República, l'any 1873. -
Republicans
Els republicans, dividits entre Unitaris i Federals, van ser incapaços d’aprovar una Constitució Republicana.
Republicans Unitaris: Partidaris d’un Estat centralitzat
a l’estil de la República Francesa i moderat en els seus aspectes socials.
Republicans Federals: Partidaris d’un Estat federal a l’estil dels EE.UU. i molt progressista en els aspectes socials.
El govern republicà va haver de reprimir dues insurreccions de forma autoritària enviant les tropes. -
Period: to
I República
-
Period: to
La I República
Davant l’abdicació del rei les Corts va proclamar la República l’11 de febrer de 1873. Aquesta República però naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció.
La República heretava els greus problemes econòmics i polítics del regnat d’Amadeu I. Es van succeir quatre presidents de la República i els governs dimitien a les poques setmanes per les insurreccions obreristes, aixecaments carlins i, sobretot, la manca de suport majoritari a les Corts. -
Fi de la I República
“La Paviada”. El 3 de gener de 1874, el General Pavía ocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel General Serrano.
De fet la dictadura de Serrano no és més que una transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos. (31 de desembre de 1874) -
Period: to
Restauració Alfonsina
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. El pronunciament de Martínez Campos al desembre de l'any 1874 a la ciutat de Sagunt restablí la Monarquia Espanyola i la dinastia borbònica en el fill d'Isabel II, el rei Alfons XII d'Espanya.
