-
Period: 1814 BCE to 1833 BCE
Regnat de de Ferran VII
En un primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820), Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme.Comença llavors el segon període, el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823).
Ferran VII es veu obligat a jurar la Constitució de 1812 i la política espanyola torna a pintar-se de liberal. Però aquesta situació no va durar massa. El tercer període és la Dècada Ominosa (1823-1833). -
1808 BCE
Motí d'Aranjuez
Va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII -
1808 BCE
Aixecament de Madrid
és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid, acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez -
Period: to
Guerra i revolució
-
Constitució de Cadis
La norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep -
Ferran VII torna a Espanya
Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en què li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812 -
Derogació de la Constitució de Cadis
La norma fonamental de la Monarquia Espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep -
Period: to
Període absolutista
-
Pronuncionament de Rafael del Riego
Va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. -
Ferran VII jura la Consitució
Com a conseqüència de la repressió contra els liberals i, especialment, per l’existència d’un important nucli liberal en el si de l’exèrcit espanyol, a més de la ineficàcia mostrada pels successius ministres de Ferran VII davant la crisi econòmica i d’Hisenda que patia el país, l’1 de gener de 1820. -
Period: to
Trienni Liberal
-
Arribada dels Cents Mil Fills de Sant Lluís
Va un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança, com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. -
Ferran VII recupera el poder absolut
Un cop derrotat Napoleó, a Espanya es plantejava el problema de la integració de Ferran VII en el nou ordre constitucional nascut a les Corts de Cadis. El monarca havia abandonat el país com a rei absolut i hi retornava, després del Tractat de Valençay, en el marc d’una monarquia constitucional, fet que feia desconfiar els liberals que acceptés el nou ordre. -
Period: to
Segon periode absolutista
-
Firma de la Pragmàtica Sanció
Una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar[1][2] la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV. -
Isabel II és nomenada hereva del tron
-
Mort de Ferran VII
Va morir el 29 de setembre i li va deixar el trono a Isabel. -
Primera Guerra Carlina
El conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La guerra va durar 7 anys. -
Period: to
Període de regències
-
Aixecament militar de la Granja
-
Desamortització de Mendizàbal.
Va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle XX. -
Nova Constitució
Va ser un text consitucional que va sustituir a la Constitució Espanyola 1812. -
Regència d'Espartero
Va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la Revolució de 1840 que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó -
Exili d'Espartero. Isabel II es proclamada major d'edat
-
Els moderats al poder. Suspensió de la desamortització
Els moderats ho van tenir més bé, en tenir, des del principi, el recolzament de la Corona, a qui agradava molt més un tipus de liberalisme que no li fes perdre massa poder. Concordat signat el 16 de març de 1851, entre la reina Isabel II i el papa Pius IX, que liquidà els problemes derivats de la desamortització de Mendizábal. El concordat amb la Santa Seu pretenia la reconciliació amb l'Església mitjançant la suspensió de la venda dels béns desamortitzats, -
Period: to
Dècada moderna
Va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, -
Nova Constitució
Va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 a norma suprema durant la seva minoria d'edat. -
Pronuncionament de Vicálvaro
Va ser un militar seguit d'una insurrecció popular, que es va produir entre el 28 de juny i el 28 de juliol de 1854 durant el regnat d'Isabel II. -
Els progressites al poder. Creació de la Unió liberal.
Va ser un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833 -
Period: to
Bienni progrerssista
-
Desamortització de Madoz
Durant el segon govern del progressista Baldomero Espartero, el seu ministre d'Hisenda, Pascual Madoz, realitza una nova desamortització al 1855, que va ser executada amb major control que la de Mendizábal. El 3 de maig del 1855 es publicava a la Gaceta de Madrid, i el 3 de juny la instrucció per realitzar-la. -
Aixecaments populars
Va ser en terres castellanes i a l’extensió dels motins populars a moltes ciutats del país, amb assalts i crema de finques i fàbriques. -
Serrano presideix el govern
Va ser el president de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, que travessava greus problemes que solament una subvenció de l'Estat podria solucionar -
Period: to
Govern Provisional
-
S’aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent.
Després, però, es va girar contra l'excessiu poder del regent, tot i cooperant amb Joan Prim per enderrocar-lo (1843). Cap a 1846-1848 va ser amant de la reina Isabel II, sobre la qual va exercir una gran influència política -
Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons
Isabel es va exiliar a França i allà va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870. Amb el suport de diversos grups en el govern, Amadeu de Savoia, membre de la família reial italiana, va ser triat el seu successor com el rei Amadeu I d'Espanya. -
Amadeu de Savoia, rei d’Espanya.
Va ser el escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó -
Period: to
Regnat d’Amadeu I
-
Abdicació d’Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República
Va abdicar per iniciativa pròpia l'11 de febrer de 1873, tornant a Itàlia on va assumir el títol de duc d'Aosta. A la seva marxa es va proclamar la Primera República Espanyola. -
Figueras presideix la Primera república (febrer)
va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. -
Moviment cantonalista (juliol)
Va ser un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del País Valencià, Andalusia i Cartagena que va passar a Murcia l'any 1873. -
Es proclama la República federal (juny)
República Federal proclamada en juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària sota la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional. El període va estar marcat per tres conflictes armats simultanis: la tercera guerra carlina, l'aixecament cantonal i la Guerra dels Deu Anys a Cuba -
Period: to
Primera República
-
Pronunciament de Martínez Campos
Va ser un pronunciament fet pel General Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la restauració borbònica, la fi al Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola -
Va ser proclamat rei Alfons XII
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Pronunciament de Pavía
Va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció incloïa Madrid. Va consistir en l'ocupació de l'edifici de Congrés dels Diputats -
Period: to
Restauració
-
Constitució de 1876
Va ser un promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat.
