-
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills -
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen. Declara els comtats catalans independents del regna franc.
-
Tot i els esforços dels comtes, els territoris catalans pateixen els atacs del cabdill musulmà Almanzor. El 985, assalta i saqueja Barcelona després de derrotar Borrell II a la batalla de Rovirans. -
Aquesta nova situació va portar Borrell II a proclamar-se el 988 “Duc ibèric i marquès per la Gràcia de Déu”, i en un altre document, “apud ens autem imperant Iesu Christo; tempore Borrelli ducis Gothicae” ia trencar per sempre les relacions formals de subordinació política cap als reis francs. -
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona.
-
Va ser comte de Barcelona, de Girona, d'Osona, de Carcassona i de Rasez entre 1076 i 1082.
-
Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d’Occitània. -
La conquesta de la ciutat andalusina per part del comte d'Urgell, l'any 1105, va significar la ruïna del nucli urbà i l'emigració de la població andalusina. La capital no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l'entrada de la Casa de Barcelona al capdavant del comtat d'Urgell. -
Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença -
Durant 2 segles més va continuar sent una de les 3 principals ciutats del regne de valència fins que el segle XIII la corona d'Aragó va reconquerir Tarragona per als cristians. -
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
Després de set mesos de setge, el 24 d'octubre del 1149 la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV el Sant i d'Ermengol VI d'Urgell. Es va atorgar la Carta de Població a la ciutat el 1150, i es va establir el "Marquesat de Lleida", que comprenia la ciutat i les zones del seu voltant recentment conquerides. -
Ramon Berenguer IV i Peronella d'Arago es casen i uneixen els dos territoris Comtat de Barcelona i Aragó -
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d'Occitània
-
La batalla de Muret fue la batalla decisiva de la llamada cruzada albigense. Se libró el 12 de septiembre de 1213 en una llanura de la localidad fortificada occitana de Muret, unos doce kilómetros al sur de Toulouse -
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València. Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris d’Occitània.
-
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa va caure el desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més -
Jaume I va ocupar Valencia amb l'ajut de nobles i ordres religioses militars -
Tractat entre Jaume I i Lluís IX de França. El monarca català renuncia als seus drets sobre els territoris occitans a canvi de la renúncia del rei francès a reclamar els comtats catalans com a successor de Carlemany. Aquest tractat suposa la independència d'iure -
Conquesta de Sicília.
-
Pere el Gran va emprendre aquesta conquesta de Sicilia amb una flota comandada per Roger de Lluria -
Conquesta de Menorca.
-
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria.
-
Jaume II va expulsar els paisans i els genovesos -
Sicilia
-
Conquista Menorca
-
Joan I d'Aragó, anomenat Caçador o Amador de Tota Gentilesa, rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya. Fill i successor de Pere IV i de Leonor de Sicília.
-
Mor sense descendència.
-
El Compromís de Casp va ser un pacte establert el 1412 per representants dels regnes d'Aragó, València i del principat de Catalunya per triar un nou rei davant la mort el 1410 de Martí I d'Aragó (l'Humà) sense descendència i sense anomenar-ne un successor acceptat. -
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412).
-
Conquesta de Nàpols.
-
El 26 de febrer de 1443 va entrar Alfons V, rei d'Aragó, a la conquerida Nàpols, amb pompa de triomfador romà: coronat de llorer, amb el ceptre a la mà dreta i el globus auri a la sinistra, en carro tirat per quatre cavalls blancs, mostrant als peus encadenat el Món. -
Guanya la Guerra Civil Catalana.
-
La guerra civil catalana va ser el conflicte que es va produir al principat de Catalunya entre els partidaris del rei Joan II d'Aragó, comte de Barcelona, i els de les institucions catalanes rebels al rei encapçalades per la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat. -
La Capitulació de Pedralbes signada el 24 d'octubre del 1472 va posar fi a la guerra civil catalana