-
-
-
Guifré el Pelós (840-897), comte de Barcelona, fundador de la dinastia comtal catalana i mite fundacional de Catalunya.
-
-
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol. En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).
-
A la mort de Guifré els seus fills eren joves, segons Abadal Guifré II tenia uns 23 anys, de fet, ja casat amb la seva muller Garsenda. Ell va heretar els seus honors i estats de Barcelona-Osona, no obstant això, els territoris barcelonins havien quedat trasbalsats a la mort del comte, de fet la mateixa Barcelona havia estat evacuada a causa de l'amenaça sarraïna, i Guifré II sembla residir durant aquests anys a Girona
-
A partir del segle XI, amb el desenvolupament del feudalisme, la noblesa feudal va començar a dominar territoris importants, a la vegada que disposava d’exèrcits. els nobles es van revoltar moltes vegades contra el rei per aconseguir més privilegis dels que ja tenien.
Per la seva banda, el monarca era la màxima autoritat militar de la Catalunya medieval, i basava el seu poder tant en l’exèrcit com en el suport que li donaven l’estament nobiliari i l’Església. -
-
Durant el cogovern amb el seu nét Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu nét, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària.
-
Amb l’arribada de Sanç II al tron de Castella, el 1065, el Cid va convertir-se en el seu alferes reial. La relació amb el monarca és tensa, però els uneix un objectiu comú: la política de pillatge sobre les ciutats musulmanes. Sanç II tindrà en Rodrigo al fervorós cavaller que rivalitza amb tots els seus enemics per complaure el monarca i facilitar la seva política.
-
A partir de la mort de Sanç II, la trajectòria política del Cid oscil·la entre la seva vinculació al rei de Castella.
Amb l’arribada al tron d’Alfons VI, Rodrigo Díaz va perdre el seu càrrec d’alferes. Tanmateix va continuar al servei de la corona indicant al rei el camí a seguir, lleialtat al rei..Alfons VI va afavorir la carrera del Cid possibilitant el matrimoni d’aquest amb Ximena Díaz, filla del comte d’Oviedo i neboda del rei Alfons. -
El rei de Saragossa estava enfrontat amb el seu germà al-Munḏir, rei de Lleida, Tortosa i Dénia, el qual va cercar el suport del comte de Barcelona i del rei d’Aragó. El Cid va derrotar les tropes de Berenguer Ramon II a Morella, a mitjans de 1082. Berenguer Ramon II i el Cid van topar diverses ocasions, però la més important va produir-se al pinar de Tévar, a Morella, el 1090.
-
En realitat, l’etapa final de la vida del Cid és una constant d’aventures cavalleresques sense cap altre objectiu que l’obtenció del botí derivat de la guerra. Així, el 1094, Rodrigo Díaz va conquerir València i va permetre’s portar des de Castella a la seva muller i els seus fills Diego, Cristina i María. Oficialment, aquesta conquesta es va realitzar en nom del monarca castellà, però en realitat Rodrigo havia actuat amb total independència respecte d’Alfons VI.
-
El seu matrimoni amb Maria Rodrigo de Vivar li hauria pogut donar el domini de tota la zona llevantina, si els almoràvits no haguessin interferit en els seus propòsits. Aquests van ocupar València i, amb les seves ràtzies, van arribar a saquejar els castells d'Olèrdola i Gelida el 1107 i amenaçar Barcelona els anys 1114, quan foren rebutjats a Martorell i 1115. Però Ramon Berenguer III no es féu enrere per això i va impulsar el repoblament d'Olèrdola vers l'any 1118.
-
-
La presència Catalana va començar en l'època de Ramon Berenguer I i es va consolidar amb el matrimoni de Ramon Berenguer III amb la Dolça de Provença, a mans dels Francesos, va posar fí a la influencia Catalana en tota aquella àrea i va afavorir la intensificació de l'expansió cap al sud i la Mediterrània.
-
El Regne de Saragossa fou ocupat per les tropes del rei Alfons VII de Lleó, però la Santa Seu exigí l'acompliment del testament i el lliurament efectiu de les rendes que generaven els regnes que havien estat sota el domini del rei d'Alfons I d'Aragó als ordes militars. Per tal de concebre un successor, Ramir II d'Aragó s'havia casat amb Agnès de Poitiers, la qual acabava d'engendrar no un baró, sinó una dona, Peronella d'Aragó, nascuda l'11 d'agost del 1136.
-
A partir del segle XIII, l’estil gòtic va introduir-se a Catalunya, estenent-se fins gairebé al segle XVII en algunes de les seves fórmules arquitectòniques i decoratives. Seria, però, a partir del segle XIV quan va sorgir una nacionalització d’aquest estil, creant-se un estil gòtic català amb personalitat pròpia
-
La política d'expansió es va iniciar durant el regnat del rei Jaume I el conqueridor.
Després de pacificar els seus regnes sotmeten la noblesa, va empendre una expedició de conquesta a l'illa de Mallorca, va controlar Menorca i va prendre Eivissa als musulmans.
El 1232 va iniciar les tres llargues campanyes per la conquesta de la Taifa de València, que es van allargar fins al 1245. -
En l'etapa del 1236 al 1238 desplegà una gran activitat a la Corona d'Aragó: intervingué en les corts de Montsó (1236), aixecà l'excomunió de Jaume I (1237), que fou gran amic seu, intervingué en la dimissió del bisbe de Tortosa (1237), en la provisió del bisbat d'Osca i en la del de l'illa de Mallorca, recentment conquerida, a més d'altres gestions en pla de jutge o assessor jurídic en temes d'heretgia i nul·litat de matrimonis.
-
La conquesta de les darreres places valencianes va enfrontar Jaume I amb els interessos de la Corona de Castella, fet que va frenar l'expansió cap al Sud i cap L'Oest. els límits meridionals de l'expansió de la corona d'Aragó van quedats fixats pel tractat d'Almira signat
-
Al 1282 els Catalans van expulsar al Francesos de Cicilia i van ocupar l'illa, tot i que va comportar un conflicte amb França i amb Papa. Un cop consolidada la presència Catalana a l'illa amb la pau de Calta bellota, l'exercit mercenari que havia participat en la seva defensa van marxar cap a Constantinoble, per lluitar a servell de l' emperador Andrònic II
-
El desenvolupament agrari que havia permès el ressorgiment de la vida urbana i l’increment del comerç en la plenitud de l’edat mitjana. Així, el segle XIV va ser una època de crisi generalitzada per a tota la població europea provocada per les males collites, les guerres i les malalties.
-
Europa va iniciar, des de mitjans del segle XIV i sobretot al segle XV, una recuperació econòmica i demogràfica després de la crisi de la baixa edat mitjana, arribant a superar la recessió generalitzada a tot el continent.
-
D’aquesta manera, el que es produeix el 1479 és una unió personal: Isabel és reina de Castella i Ferran és rei d’Aragó. I d’aquest fet en donen testimoni els següents documents:
-
Ferran el Catòlic heretava la Corona d’Aragó. Des d’aquest moment, i com a conseqüència del seu matrimoni amb Isabel la Catòlica, reina de Castella, els dos territoris s’associen mitjançant una política i una diplomàcia comunes, la pròpia de la monarquia dels Reis Catòlics, però els dos regnes mantenen la seva originalitat, les seves lleis, les seves institucions i els seus costums. És a dir, no ens trobem davant del naixement d’Espanya,
-
Des de molt jove es formà com a dominic al Convent de San L'extensió del seu poder sobre els dos regnes fou facilitada per l'assassinat de l'inquisidor Pedro Arbués el 1485 a Saragossa, Torquemada és recordat com a principal impulsor de la Inquisició espanyola que fou generalment responsable d’injustícies i patiments mitjançant l'ús de tortures, denúncies anònimes i execució per foguera en l'així anomenat «acte de fe».
-
Germana de Foix (1488-1538) era filla de Joan de Foix i Maria d’Orleans, per tant era neboda del rei Lluís XII de França. Educada en la cultura borgonyona en la cort del seu oncle, Germana es va preparar per a contreure un matrimoni que preservés els interessos del seu llinatge. Així, a la mort d’Isabel la Catòlica, va convertir-se en la segona esposa de Ferran el Catòlic.
