-
L'emperador Constantí proclama l'edicte de Milà en el cual s'accepta la religió cristiana a l'Imperi
-
-
Teodosi prohibeix la religió politeista i adopta el Cristianisme com a religió oficial
-
L'emperador Teorosi va dividir l'Imperi en dos per fer més fàcil la defensa del territori.
Imperi Orient/Bizanci- Arcadi i la capital era Constantinoble
Imperi Occident- Honori i la capital era Roma -
A les darreres dècades del segle IV i les primeres del segle V, els visigots van instal·lar-se successivament en diversos territoris de l’Imperi i van arribar, fins i tot, a saquejar Roma l’any 410 sota el rei Ataülf.
-
La tribu dels hèruls, un poble barbar, comandats per Odoacre, van penetrar a la Península Itàlica i, l’any 476, van deposar el darrer emperador d’Occident, Romul August. Amb això es pot considerar acabat definitivament el poder polític de Roma sobre la Mediterrània Occidental, donant pas a la consolidació dels regnes germànics.
-
-
Va ser l’enfrontament entre Francs i Visigots, l’any 507, de la qual en sortiren vencedors els francs i en la que el rei visigot Alaric II va resultar mort.
Com que els visigots van perdre van haver de creuar els Pirineus per refugiar-se al seu vessant sud. -
posar els anys
-
va néixer a la Meca.
Es dedicà al comerç i va continuar el negoci familiar.
Gràcies als intercanvis mercantils amb Síria, va aprofundir els seus coneixements sobre les religions judaica i cristiana. -
Va ser quan Mahoma va haver d'emigrar de la Meca amb els seus seguidors i va es refugià a Medina (“ciutat del profeta”). Aquesta emigració, marca l’inici del calendari musulmà o islàmic.
-
-
-
L’esmentat rei Leovigild va aixecar la prohibició fins aleshores dels matrimonis mixtes entre visigots i hispanoromans i, uns anys més tard, durant el regnat de Recesvint, es va aconseguir la unificació jurídica ajuntant les lleis romanes i el dret consuetudinari propi de les tribus germàniques en un sol text legislatiu anomenat Liber Iudicorum.
-
Va ser el general dels bereberes Nafza
-
-
Fou rei visigot d’hispania (Regne de Toledo), va viure a Còrdova i va ser fet del duc de la Bètica
-
És la travessa del exèrcits musulmans format majoritàriament per berbers i una minoria d’arabs
-
La batalla de Guadalete va ser una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels visigots, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i van invadir Hispània.
-
Algunes poblacions van ser conquerides per la força però la majoria van signar pactes de capitulació i es van comprometre a pagar tributs.
-
És va convertir el una provincia dependent del califat omeia de Damasc. Còrdova va establir a ser la capital.
-
Va ser a Covadonga, entre l’exjèrcit astur de Don Pelayo i tropas de Al-Ándalus, que van resultar derrotades. Aquesta acció bélica se laconsidera el inici de la Reconquesta.
-
Va ser el príncep de la dinastia Omeia, després es va convertir en emirat independent de Còrdova i va crear la dinastia Umawi
-
Va ser una batalla entre els musulmans i els francs. La victòria va ser pelsfranc i el musulmans van haver de retrocedir al sud dels Pirineus.
Carles Martell era un conseller del rei franc, però el prestigi guanyat amb aquella victòria va fer que la corona del regne franc, passes al seu fill, Pipí el Breu, i el regne franc, des d’aleshores i en honor a Carles Martell, va passar a anomenar-se Imperi Carolingi. -
Va ser el primer monarca del regne d'Astúries
-
-
El segle VIII els taifes de Damasc van ser destronats pel abbassides i l’últim membre de la família omeia Abderraman, va fugir de la ciutat i va establir Al-Andalús
-
convertida en la catedral de Còrdova el segle XIII, és el monument més important de l'art andalusí. És la tercera mesquita més gran del món,
-
Les tropes franques saqueixen i conquereixen barcelona
-
Quan Carlemany va morir l’Imperi va passar al seu únic fill, Lluís el Pietós però la dificultat de mantenir un imperi tan gran que es va haver de divir en tres, un per a cada fill: Lotari, Carles el Calb i Llúis el Germànic
-
Va ser comte de Barcelona, d'Osona, de Girona, d'Urgell i de Cerdanya. Va ser el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.
-
Va ser quan es va signar el pacte per repartir-se els territoris de l’Imperi Carolingi entre els tres fills de Lluís el Pietós
-
Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada.
-
Va ser el vuitè i últim emirat independent i primer califat Omeia de Còrdova
-
Va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, Urgell, Cerdanya i Conflent.Va donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona.
-
L’any 912 va tenir el poder l’emir Abderraman III i els problemes AL-Andalus van empitjorar.
L’any 912 Abderraman va tenir prou forces per independitzar-se de l’autoritat religiosa de Bagdad i es va proclamar califa de Còrdova -
Va ser comte de Barcelona, Osona, Girona, Urgell. Va ser el segon Borrell de Barcelona
-
Almansor va saquejar i destruir Barcelona.
-
Almansor va saquejar i destruir Barcelona. Per defensar-se d’aquesta agressió, el comte Borrell II va demanar ajut al seu senyor, el monarca franc. Aquest, però, no disposava de mitjans i li va negar l’auxili. Aleshores Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc i es va independitzar
-
Eren petits nuclis poíitics i militars, es va esberlar el Califat de Còrdova després que Hixam III fos derrotat de la dinastia omeia l’any 1031.
-
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063). Era fill il·legítim del rei Sanç Garcés III de Pamplona.
-
-
-
Van ser un aplec de normes jurídiques de diferents procedències recollides a la cort reial de Barcelona.
-
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I va comprar els comtats a les hereves i fou comte de Carcassona i Rasès i vescomte de Besiers i Agde
-
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I va restablir l’autoritat comtal sobre els barons i va establir l’hegemonia del comtat de Barcelona sobre els altres comtats.
-
Els territoris occitans sota domini català es van ampliar amb l’adquisició de drets sobre altres territoris, amb l’annexió d’alguns comtats per motius d’herència i, sobretot, amb el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.
-
Va conquerir territoris i es va casar amb Peronella, d’aquesta manera va unir Aragó amb Barcelona
-
Va ser ocupada pels musulmans el 714. Després de la desintegració del califat, el territori, com molts altres, es va independitzar.
-
Va ser conquistada per Ramon Berenguer IV
-
La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temerosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat.
-
Anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó. Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.
-
El tractat de Cazola va ser un tracte en el que es fixaven els límits de l’expansió territorial els dos regnes.
-
Va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil
-
-
Van caure per culpa dels Reis Catòlics
-
-
és una torre que forma part de la catedral de Sevilla, una de les més grans del món i una joia del gòtic i barroc.
-
Fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
