-
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills. -
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen.
Declara els comtats catalans independents del
regna franc. -
Cap militar musulmà. L’any 985 saqueja Barcelona
-
El primer atac contra el comtat fou el 978, quan de retorn d'una expedició al Regne de Navarra, en la qual va atacar Alfaro i Pamplona, atacà el castell d'al-Daliya (Lilla, municipi de Montblanc). El 982 una nova campanya el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariqde camí de Girona i de retorn va conquerir Wutina i en una nova expedició el 984, de retorn de Sepúlveda va passar pel territori del comtat de Barcelona.
-
Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest (966), com a successor de llur pare Sunyer. Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors.
-
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona.
-
El testament del seu pare establia que Ramon Berenguer i el seu germà havien de governar en igualtat de condicions encara que en realitat existien certs privilegis a favor del comte Cabeza de Estopa. En un moment determinat, Ramon Berenguer es va veure obligat a repartir els seus territoris amb el seu germà, repartiment que va prometre davant dels bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquestes ciutats i el vescomte de Cardona.
-
Va consolidar la supremacia del comtat de
Barcelona sobre la resta i va conquerir
Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença,
aconseguint així els territoris d’Occitània. -
-
Ramón Berenguer III (Rodez, 1082-Barcelona, 1131), anomenat el Gran, va ser comte de Barcelona i Girona després de succeir al seu oncle Berenguer Ramon II, així com comte d'Osona, Provença i Cerdanya. Era fill del comte Ramon Berenguer II, assassinat pel seu germà, el comte Berenguer Ramon II el 1082.
-
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
-
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temerosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat.
-
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant
contra els francesos pel territori d’Occitània. -
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València.
Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual
renuncia als territoris d’Occitània. -
La batalla de Muret va ser la batalla decisiva de l'anomenada croada albigenc. Es va lliurar el 12 de setembre de 1213 en una plana de la localitat fortificada occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa.
-
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més.
-
La conquesta de València per Jaume I va ser el conjunt de maniobres militars que van portar a l'annexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona de Aragó. En tan sols setze anys, entre el 1229 i el 1245, Jaume I d'Aragó va conquistar gran part del que ja des del 1238 es va constituir com a Regne de València
-
El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
-
Conquesta de Sicília.
-
-
Conquesta de Menorca.
-
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria.
-
Fill segon de Jaume II i de Blanca d'Anjou. Es casà amb Teresa d'Entença (1314), hereva del comtat d’Urgell. Amb aquest casament s’incorporà a la corona un dels últims comtats catalans independents.
-
Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó, Catalunya, València i Sardenya, fill d'Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, va néixer a Balaguer l'any 1319 i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Va ser proclamat rei als 16 anys. Durant els primers anys del seu regnat va reintegrar el Regne de Mallorca a la corona d'Aragó i va haver de fer front al moviment de Les Unions.
-
-
Mor sense descendència.
-
Conquesta de Nàpols.
-
Guanya la Guerra Civil Catalana.
-
L'any 215 a. C. va ser decisiu. Va tenir lloc la Batalla de l'Ebre, on Asdrúbal, germà d'Aníbal i comandant de l'exèrcit cartaginès cau derrotat davant dels romans. Els seus aliats Indíbil i Mandonio serien finalment dominats l'any 206 AC.