Polla bruta

Proba de linea de temps

  • Inici de l'ocupació musulmana de la Península Ibèrica
    711

    Inici de l'ocupació musulmana de la Península Ibèrica

    Els musulmans, que havien iniciat l'expansió de l'Islam des de l'època de Mahoma, van envair la Península Ibèrica guanyant el domini visigòtic.
  • Els Francs ocupen Girona
    785

    Els Francs ocupen Girona

    Els Francs van voler conquerir terres al sud dels Pirineus per assegurar el seu regne davant dels musulmans.
  • Els Francs conquereixen Barcelona
    801

    Els Francs conquereixen Barcelona

    Els Francs construeixen una zona de defensa des del Llobregat fins el Pirineu anomenada la Marca Hispànica
  • Guifré el Pelós deixa els comtats en herència
    897

    Guifré el Pelós deixa els comtats en herència

    En morir Guifré el Pelós deixà els seus comtats de Barcelona, Girona, Urgell i la Cerdanya en herència als seus fills. Aquí tenen origen les quatre barres que formen part dels escuts de Catalunya, Aragó i València
  • Almansor saqueja Barcelona
    985

    Almansor saqueja Barcelona

    Almansor va robar i destruir la ciutat de Barcelona. Per defensar-se, el comte Borrell II va demanar ajuda al rei franc, però com que segons ell no disposava de mitjans i li va negar l'auxili.
  • Borrell II actua independentment dels reis francs
    988

    Borrell II actua independentment dels reis francs

    Borrell II va decidir no continuar el jurament de fidelitat al rei franc i se'n va considerar independent. Des de llavors els comtes catalans van actuar com a mandataris del seu territori.
    A la imatge i adjunto un antic segell, que fa referència a Borrell
  • Inici del domini d'Occitània
    1069

    Inici del domini d'Occitània

    Ramon Berenguer I va comprar els comtats de Rasès i Carcassona. Els anys següents, aquestes terres es van ampliar amb l'adquisició de drets sobre altres territoris (Albi, Nimes...), amb l'annexió d'alguns comtats gràcies a herències i, sobretot, amb el matrimoni del comte Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112).
  • Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
    1070

    Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal

    Aprofitant la feblesa dels comtes catalans, els nobles havien començat un procés d'apropiació de les terres i generalització de la servitud. El comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1035-1076) va restablir l'autoritat comtal. Els nobles es van reconèixer vassalls seus i en contrapartida el comte va acceptar la transmissió per herència i el sotmetiment de la pagesia.
  • Conquesta cristiana de Tarragona
    1117

    Conquesta cristiana de Tarragona

    A causa de la derrota musulmana a Còrdova(1031), els comtes catalans, sobretot els de Barcelona i d'Urgell, van passar a l'ofensiva.
    Les seves expedicions militars van conquerir poblacions importants, com ara Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).
  • Unió dels comtats catalans i Aragó
    1137

    Unió dels comtats catalans i Aragó

    El rei Ramir II d'Aragó va concertar el casament de Peronella, que tenia només un any, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que en tenia vint.
    Per aquest contracte, Berenguer va ser reconegut com a príncep d'Aragó, es va assegurar la fidelitat dels nobles aragonesos i va fer-se càrrec del govern del regne. Llavors, el rei Ramir es va retirar a un monestir.
  • Conquesta cristiana de Tortosa i Lleida
    1149

    Conquesta cristiana de Tortosa i Lleida

    El comte Ramon Berenguer IV va completar la conquesta de l'actual territori català amb la incorporació de les taifes de Tortosa (1148) i Lleida (1149). L'any 1153 va capitular Siurana, la darrera plaça forta musulmana a territori català.
  • Batalla de Muret
    1213

    Batalla de Muret

    Pere el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó, va ser derrotat i va morir a la batalla de Muret enfrontant-se a comtes occitans i el rei de França. Aquesta guerra suposa la fi del domini català a Occitània.
  • Conquesta de Mallorca
    1229

    Conquesta de Mallorca

    Jaume I el Conqueridor va ocupar Mallorca. Era el principal objectiu dels mercaders i dels nobles catalans perquè eren un regne ric, un centre de comunicacions i un refugi de pirates.
  • Conquesta de València
    1232

    Conquesta de València

    La conquesta la van començar nobles aragonesos i ordes religiosos militars. A partir del 1236 hi va intervenir el rei Jaume I, que va aconseguir la capitulació de la ciutat de València (1238) i va fer avançar la frontera fins al port de Biar (1245)
  • Conquesta d'Eivissa
    1235

    Conquesta d'Eivissa

    Jaume I va conquerir Eivissa.
  • Tractat de Corbeil
    1258

    Tractat de Corbeil

    Jaume I el Conqueridor firmant el tractat va renunciar als seus drets sobre Occitània.
  • Conquesta de Sicília
    1282

    Conquesta de Sicília

    Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília (1282-1283), que va disposar de la flota manada per Roger de Llúria.
  • Conquesta de Menorca
    1287

    Conquesta de Menorca

    Alfons el Benigne va conquistar Menorca.
  • Atenes i Neopàtria es vinculen a la Corona d'Aragó
    1311

    Atenes i Neopàtria es vinculen a la Corona d'Aragó

    Els ducats d'Atenes i Neopàtria van estar vinculats a la Corona d'Aragó entre el 1311 i el 1390. En aquesta conquesta hi van participar una gran flota i un exèrcit de soldats mercenaris, els almogàvers, dirigits per Roger de Flor
  • Conquesta de Sardenya
    1323

    Conquesta de Sardenya

    Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya (1323-1329) i en va expulsar els pisans i els genovesos.
  • Mort de Martí I l'humà
    1410

    Mort de Martí I l'humà

    La crisi econòmica va coincidir amb un conflicte polític, quan amb la mort del monarca Martí I l'Humà l'any 1410 s'acabà el llinatge de la casa comtal de Barcelona.
  • Compromís de Casp
    1412

    Compromís de Casp

    Per tal d'escollir nou rei, es van reunir representants d'Aragó, de València i de Catalunya i van arribar al Compromís de Casp (1412), pel qual van escollir rei Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara, que regnava a Castella.
  • Conquesta de Nàpols
    1442

    Conquesta de Nàpols

    El rei Alfons el Magnànim va dirigir la conquesta del regne de Nàpols.