Guifré el pelós x llucià navarro def

Cronologia dels comtes-reis catalans, de Guifré el Pelós a Martí l'Humà.

By taty.perez811
  • 878

    Guifré I el Pelós

    Guifré I el Pelós
    fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona.
  • 897

    Guifré II

    Guifré II
    Dit també Borrell I, fill de Guifré I
  • 911

    Sunyer I

    Sunyer I
    germà de l'anterior
  • 947

    Miró I

    Miró I
    fill de l'anterior, amb el seu germà
  • 947

    Borrell II

    Borrell II
    germà de l'anterior. El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, ja que tres anys abans no havia rebut l'ajuda demanada quan Almansor atacà Barcelona. Borrell II instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França. Amb Jaume I, i el tractat de Corbeil (1258), la independència serà també de dret.
  • 988

    Borrell II

    Borrell II
    Inicia la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona
  • 992

    Ramon Borrell

    Ramon Borrell
    fill de Borrell II, amb la seva esposa
  • 1017

    Berenguer Ramon I

    Berenguer Ramon I
    el Corbat, fill de l'anterior.
  • 1035

    Ramon Berenguer I

    Ramon Berenguer I
    el Vell, fill de l'anterior.
  • 1076

    Ramon Berenguer II

    Ramon Berenguer II
    el Cap d'Estopes, fill de l'anterior, amb el seu germà
  • 1076

    Berenguer Ramon II

    Berenguer Ramon II
    el Fratricida, germà de l'anterior
  • 1095

    Ramon Berenguer III

    Ramon Berenguer III
    el Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle
  • 1097

    Ramon Berenguer III

    Ramon Berenguer III
    el Gran. 1112 casament amb Dolça de Provença.
  • 1131

    Ramon Berenguer IV

    Ramon Berenguer IV
    el Sant, fill de l'anterior.L'any 1137 Ramon Berenguer IV rep de Ramir II d'Aragó el Monjo, el Regne d'Aragó en donació, i esdevé príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es casa amb Peronella, segons havien acordat, filla nascuda el 1136 del breu matrimoni entre Ramir II i Agnès de Poitiers, filla del duc Guillem IXè d'Aquitània.
  • 1137

    Ramon Berenguer IV

    Ramon Berenguer IV
    el Sant. Corona Catalano-Aragonesa.
  • 1162

    Alfons I

    Alfons I
    el Cast, fill de l'anterior.
  • 1196

    Pere I

    Pere I
    el Catòlic. 1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca.Pere I el Catòlic, vençut i mort a Muret el setembre de 1213, deixava el seu fill Jaume en poder del seu vencedor, Simó de Montfort. Però el papa Innocent III ordenà lliurar-lo als seus súbdits que l'educaren al castell de Montsó.
  • 1213

    Jaume I

    Jaume I
    Va conquerir Mallorca, Eivissa i la campanya del País Valencià.
  • 1276

    Pere II

    Pere II
    el Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior.
  • 1285

    Alfons II

    Alfons II
    El Franc, fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos.
  • 1291

    Jaume II

    Jaume II
    El Just. Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria.
  • 1327

    Alfons III

    Alfons III
    El Benigne, fill de l'anterior.
  • 1336

    Pere III

    Pere III
    El Cerimoniós, fill de l'anterior.
  • 1387

    Joan I

    Joan I
    El Caçador, fill de l'anterior.
  • 1396

    Martí I

    Martí I
    l'Humà, fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.
  • 1412

    Compromís de Casp

    Compromís de Casp
    Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.