-
-
Fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona.
-
-
(dit també Borrell I), fill de Guifré I
-
-
Suniari I comte de Barcelona, Girona, i Osona. Era fill de Wifredo el Velloso i de Guinidilda d'Empúries, i germà petit de Wifredo II Borrell, Sunifredo d'Urgell i Miró de Cerdanya.
-
-
-
fill de l'anterior, amb el seu germà
-
Borrell II va ser comte de Barcelona, Girona i Osona, i comte d'Urgell. Fill de Suniario I i de la seva segona esposa, Riquilda de Tolosa
-
-
Inicia la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona.
-
-
fill de Borrell II, amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit
-
-
Era fill de Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona. És sobrenomenat el Curvo. En morir el seu pare el 1017, Berenguer Ramon encara era menor d'edat i la seva mare Ermessenda va actuar com a tutora i regent fins al 1023.
-
-
el Vell, fill de l'anterior. Ramon Berenguer I, anomenat "el Vell", fill de Berenguer Ramon I, va ser Comte de Barcelona i Girona, d'Osona i de Carcassona i Rasés. Va ser anomenat també Hispaniae subjugator als Usatges de Barcelona, en cròniques antigues i anals, i «Defensor i mur del poble cristià».
-
-
-
el Cap d'Estopes, fill de l'anterior, amb el seu germà
-
el Fratricida, germà de l'anterior
-
-
el Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle
-
-
el Gran. 1112 casament amb Dolça de Provença.
-
-
el Sant, fill de l'anterior.
-
-
el Sant. Corona Catalano-Aragonesa.
-
-
el Cast, fill de l'anterior.
-
-
el Catòlic. 1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca.
-
-
el Conqueridor. Destinà el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes (Mallorca el 1229; Eivissa el 1235; i la campanya del País Valencià, des de 1232 fins 1245, i fins Múrcia el 1266). I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans.
-
-
el Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior.
-
-
el Franc, fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos.
-
-
el Just. Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobr els ducats d'Atenes i Neopàtria.
-
-
el Benigne, fill de l'anterior.
-
-
el Cerimoniós, fill de l'anterior.
-
-
el Caçador, fill de l'anterior.
-
-
l'Humà, fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.
-
-
Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.