-
-
Guifré I de Barcelona,[1] dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[n 1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials
-
-
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
-
-
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí. L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roerga Ermengol, i van tenir cinc fills -
-
-
Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona. -
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat,[1] 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993). Fou el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell. Actualment es tendeix a pensar que la seva mort es va esdevenir l'any 993 (el seu testament s'ha datat el 24 de setembre de 993).
-
-
El 968 Borrell II es va casar amb Letgarda de Tolosa, filla del duc d'Aquitània Ramon III. Van tenir 2 fills i 2 filles:
-
-
Ramon Borrell, fill de Borrell II, amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.
Ramon Borrell (972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017)[1] fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017). -
-
El Corbat, fill de l'anterior.
-
-
el Vell, fill de l'anterior.
-
-
Berenguer Ramon II el Fratricida va ser comte de Barcelona. Èra filll de Ramon Berenguer I d'Almodis de la Marca. Al principi va governar al costat del seu germà bessó, Ramon Berenguer II. Va néixer el 1053 o 1054 i va succeir el seu pare, Ramon Berenguer I, el 1076.
-
-
El Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle
-
-
El Gran. 1112 casament amb Dolça de Provença.
-
-
el Sant, fill de l'anterior.
-
IV el Sant. Corona Catalano-Aragonesa.
-
-
Alfons I el Cast, dit també “el Trobador” (1154 - 1196), comte de Barcelona (com a Alfons I) i rei d'Aragó (com a Alfons II).
-
-
el Catòlic. 1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca.
-
-
Rei als deu anys, Jaume I destinà el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes (Mallorca el 1229; Eivissa el 1235; i la campanya del País Valencià, des de 1232 fins 1245, i fins Múrcia el 1266). I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans.
-
-
el Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior.
-
-
El Franc, fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos.
-
-
Jaume II el Just. Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobr els ducats d'Atenes i Neopàtria.
-
-
el Benigne, fill de l'anterior.
-
-
el Cerimoniós, fill de l'anterior.
-
-
Joan I el Caçador, fill de l'anterior.
-
-
Martí I l'Humà, fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.