Edad mitjana a Catalunya

Conquesta islàmica a Catlunya

Feb 16, 720

Barcelona va ser conquerida el 716 i, una mica més tard, es va completar la presa de tot el regne visigòtic amb la conquesta de Narbona al nord dels Pirineus. Els àrabs van ocupar el territori de Catalunya romanitzat, deixant de banda les altes valls pirinenques del Pallars, on perviurien formes i costums de vida preromanes.

Girona es lliura a Carlemany

Aug 5, 785

La invasió de Girona va ser molt fàcil gràcies a la debilitat musulmana al territori i la proximitat franca, llavors el valí Madinat Barshiluna va lliurar la ciutat de Girona, Djarunda, als francs

Conquesta de Barcelona a mans de Lluís el Piadós

Apr 3, 801

El 20 d'agost de l'any 800 els francs van reunir un enorme exèrcit amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia, després d'un gran setge el valí Harun va rendir la ciutat a Lluís el Piadós l'any 801

Guifré el pelós es nomenat comte d'Urgell, Cerdanya i Conflent.

Aug 11, 877

S'amenaça a Guifré el Pilós de matar a Salomó, comte de Urgell, Cerdanya i Conflent, per ocupar ell el lloc com a comte, va ser coronat comte per el rei franc Carles II de França entre l'any 868 i l'any 871, a l'assemblea d'Attigny.

Fundació del monestir de Ripoll

Jan 1, 880

Va ser fundat l'any 880 per Guifré el Pilós.

Mort Guifré el pelós

Aug 11, 897

Guifré el Pelós va ser el comte de Barcelona i Girona, Osona, Urgell, Cerdanya i Conflent, va ser l'últim comte escollit pel reis francs, va morir a mans musulmanes, era fill de Ermessenda i de Sunifred I d'Urgell, va tindre deu fills amb Guinidilda d'Empúries: Guifré II Borrell de Barcelona, Miró II de Cerdanya, Emma de Barcelona, Sunifred II d'Urgell, Radulf de Barcelona, Sunyer I de Barcelona, Ermessemda de Barcelona, Cixilonda de Barcelona, Riquilda de Barcelona i Guinidilda de Barcelona.

Mort Guifré II Borrell

Apr 26, 911

Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona, quan va morir va deixar el seu comtat a els seus fills, Riquilda de Narbona, i es va casar amb Gersenda de Tolosa

Mort Sunyer I

Jan 1, 947

Va governar juntament amb Guifré II de Barcelona, però desprès de la seva mort va governar sol, va repoblar el comtat del Penedès, els seus pares van ser Guifré I de Barcelona i de Gunilda d'Empuries, es va casar amb Gudinilda d'Empuries i amb Riquilda de Barcelona, amb aquesta última va tindre cinc fills: Ermengol I d'Osona, Miró I de Barcelona, Borrell II de Barcelona, Adelaida de Barcelona i Guillem de Barcelona.

Mort Miró I

Jan 1, 966

Va ser comtat de Barcelona i Girona i Osona, va compartir els comtats amb Borrell II, el que feia Miró era encarregar-se de les funcions del comtat i de la ciutat de Barcelona. Era fill de Sunyer I de Barcelona i de Riquilda de Tolosa.

Mort Ermessenda de Carcassona

Mar 1, 975

Va ser muller, mare i àvia de comtes barcelonins, els seus pares van ser Roger I de Carcassona i de Adelaida de Melguèlh, va tindre tres fills amb Ramon Borrell I de Barcelona: Estefania Ramon, Borrell Ramon, i Berenguer Ramon.

Saqueig de Barcelona controlat per Almansur

Jul 6, 985

El califat omeia no va fer incursions al comptat de Barcelona perquè es pensaven que els ajudarien els francs o l'imperi bizantí, però quan va saber que no els ajudaria va decidir atacar Barcelona

Independència dels comptats catalans

Mar 10, 988

Borrell II no renova el pacte de vassallatge amb els reis francs, perquè ell va demanar ajuda militar al rei franc però ell no li va donar però no es fa oficial fins que l'any 1258 firma el tractat de Corbeil.

Mort Borrell II

May 4, 992

Borrell II va ser un compte cordial, perquè mai va lluitar contra els francs ni contra els musulmans, fins i tot va signar un tractat de pau amb el califa Al-Hakam II, era fill de Sunyer I i de Riquilda de Tolosa, va tindre quatre fills amb Letgarda de Tolosa: Ramon Borrell, Ermengol I d'Urgell, Ermengarda de Barcelona i Riquilda de Barcelona

Mort Ramon Borrell I

Sep 8, 1018

Es va casar amb Ermessenda de Carcassona, va conquerir juntament amb nou mil homes, Córdoba, i la gent que va tornar amb vida va tornar amb moltes riqueses, gràcies al pagament i al botí dels musulmans, va tindre dos fills: Berenguer Ramon I i Estefania Ramon

Mort Berenguer Ramon I

Mar 31, 1035

Era fill de Ramon Borrell i d'Ermessenda de Carcassona. Es va casar amb Sança de Castella, van tenir dos fills: Ramon Berenguer i Sanç d'Olèrdola, després es va tornar a casar amb Guisla de Lluçà i van tindre tres fills: Guillem I d'Osona, Bernat Berenguer de Barcelona i Sibil·la de Barcelona.

Mort Ramon Berenguer II cap d'estopes

Dec 5, 1082

Va ser fill de Ramon Berenguer I i d'Almodis, i bessó de Berenguer Ramon II, a la mort del seu pare li van donar el comptat de Barcelona juntament amb el seu germà

Berenguer Ramon II el fraticida

Jun 20, 1097

Va ser anomenat el fracticida perque es creia que va matar al seu germà, les relacions amb el seu germà sempre van ser estretes, i sempre es van desputar l'herència

Mort Ramon Berenguer III

Jan 23, 1131

Anteriorment de la seva mort es va casar amb Maria Diaz de Vivar, filla d'un escriptor anomenat Enric de Pisa on va anomenar la paraula Catalania per primera vegada

Capítols matrimonials de barbastre

Aug 11, 1137

Els rei d'Aragó, Ramir II, fa un pacte amb Ramon Berenguer IV per casar la seva filla amb ell juntament amb tot el regne

Invasió de Lleida

Oct 24, 1149

Ramon Berenguer IV i Ermengol d'Urgell, van conquerir Lleida i van fer fora als musulmans de dintre de les muralles, després d'un llarg setge entre Ramon Berenguer III i Guillem IX de Poitiers contra Alfons el Bataller, el valí al-Muzaffar ibn Sulayman es va haver de rendir als comtes catalans.

Noces de Peronella i Ramon Berenguer IV

Aug 21, 1150

Les noces de Peronella i de Ramon Berenguer IV es van celebrar a Lleida després de la conquesta, es van casar quan la reina va tenir la edat per casarse, catorze anys, i Ramon Berenguer en tenia 36.

Mort Ramon IV

Aug 6, 1162

Els seu pares van ser Ramon Berenguer III i Dolça de Provença i va tindre cinc fills: l'infant Pere, l'infant Ramon, l'infant Pere, l'infanta Dolça i l'infant Sanç

Mort Alfons el Cast

Apr 25, 1196

Va ser pare de Ramon Berenguer IV i de Peronella de Aragó, i va tindre nou fills. el 18 de juny del 1164, la seva mare reafirmava el seu testament de 1152, realitzant una abdicació i donació pública del regne d'Aragó al seu fill Alfons.

Mals usos

Jan 31, 1202

Ius maletractandi: Els mals usos eren els drets que tenien els senyors de maltractar el pagesos, n'hi havien de diferents tipus:
-Intestia: era el dret que tenien quan un pagès es moria sense testament.
-Eixorquia: era el dret que tenien quan el pagès no tenia descèndencia, llavors el senyor es quedava una tercera part de les terres.
-Cugucia: si la muller tenia relacions sexuals amb una persona que no era el seu marit, el senyor es quedava la meitat de les terres.

Mort Pere el Catòlic

Sep 12, 1213

Pere el Catòlic. va morir a la batalla de Muret defensant els seus vasalls occitans que havien estat acusats de seguir l'heretgia càtara. D'aquesta manera la Corona d'Aragó va perdre les possessions a Occitània, quedant Occitània en mans franceses.

Esclarmonda de Foix

Jan 31, 1215

Va ser filla de ¨Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona, es va casar amb Jaume II, i va tindre sis fills. Va fugir cap a Perpinyà, però va ser presonera del rei i va ser alliberada gràcies al vescomte Ramon Folc de Cardona

Conquesta de València

Sep 22, 1237

Hi va haver tres fases: la conquesta de les contrades septentrionals, l'ocupació de la ciutat de València i la frontera meridional.

Tractat de Corbeil

May 11, 1258

Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com a hereu de Carlemany.

Mort Jaume I el conqueridor

Jul 27, 1276

Es va morir malalt a la tercera revolta dels sarraïns, i va signar un tractat on l'infant Pere es va ocupar dels castells del Regne de València.

Conquesta de Sicília

Mar 30, 1282

La revolta popular fou un èxit, ja que en pocs dies gairebé totes les guarnicions franceses van ser eliminades o expulsades de Sicília. Però conscients de la seva debilitat militar, els sicilians van cercar l’aixopluc del rei Pere II, marit de l’hereva dels Hohenstaufen. Al sobirà català li van oferir la corona de l’illa a canvi de jurar fidelitat i respecte als privilegis i institucions sicilianes.

Mort Pere el Gran

Nov 11, 1285

El rei Pere va trencar aliances amb el rei de França i el rei de Mallorca, després va emmalaltir sobtadament i va morir entre la nit del 10 de novembre i el 11 de novembre al palau reial de Vilafranca del Penedès, i va ser enterrar a Santa Maria de Santes Creus.

Mort Alfons II el franc

Jun 18, 1291

Va ser fill de Pere III d'Aragó i de Constança de Sicília, es va casar amb Elionor d'Anglaterra, per encàrrec del seu pare va conquereir les Illes Balears al seu oncle Jaume II de Mallorca perquè havia col·laborat en la croada contra la corona d'Aragó.

Estudis Generals de Lleida

Sep 1, 1300

Va ser creat pel comte de Barcelona i rei d'Aragó, Jaume el Just, el nom d'Estudi General va ser adoptat per les delegacions universitàries que s'establiren a Lleida des de 1968 fins a la fundació, el 1991, de la Universitat de Lleida.

Conquesta de Sardenya

Jun 19, 1324

Va ser materialitzada per Pere el Gran l'any 1324, van aconseguir que Sanç I de Mallorca li donés vint galeres, dos cents caballs i molts peons.

Jaume el Just

Nov 2, 1327

Va ser rei d'Aragó, rei de València, rei de Sicília, rei de Mallorca i rei de Sardenya, va aconseguir la Pau d'Anagni, que va consistir en acabar la guerra de Sícilia entre Jaume el Just i Carles II d'Anjou i va ser capità general de l'Esglèsia de Roma.

Alfons el benigne

Jan 24, 1336

Va ser comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega, es va casar amb Teresa d'Entença i va governar el comtat d'Urgell i va tindre set fills i llavors es va casar amb Elionor de Castella i Sardenya, i va tindre dos fills.

La pesta negra

Apr 11, 1348

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV, i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Mort Pere el cerimoniós

Jan 5, 1387

Va ser sobirà de la Corona d'Aragó, amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya. Més tard va ser també rei de Mallorca,duc d'Atenes i de Neopàtria i finalment comte d'Empúries. Va ser fill de Alfons IV d'Aragó i Teresa d'Entença, i va tindre onze fills amb Maria de Navarra, Elionor de Portugal, Elionor de Sicíl·lia i Sibil·la de Fortià.

Mort Joan I el caçador

Feb 21, 1387

Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, va ser Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya, va ser duc de Girona. Va començar a regnar a l'edat de 37 anys, va regnar nou anys i va morir a l'edat de 46 anys.

Mort Martí l'humà

May 31, 1410

Martí és el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Amb la seva mort es va convocar el Compromís de Casp de 1412, en el qual es va triar per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera.

Compromís de casp

Feb 14, 1412

Va ser una reunió de nou notables d'Aragó, València i Catalunya, i l'objectiu era triar el successor de Martí l'humà, mort l'any 1410, i al final van triar a Ferran d'Antequera, desprès de dos anys de violents enfrontaments amb el Papa Luna

Ferran I d'Antequera

Apr 2, 1416

Va ser infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya. És va casar amb Elionor d'Alburquerque i va tindre set fills.

Mort Alfons el magnànim

Jun 27, 1458

Va ser rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Nàpols, comte de Barcelona. Va ser fill de Ferran d'Antequera i de Elionor d'Alburquerque, va tindre tres fills: Ferran I de Nàpols, Maria d'Aragó i de Elionor d'Aragó.

Mort Joan II

Jan 19, 1479

Va ser rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Navarra duc de Montblanc, i de Gandia, Comte de Barcelona i de Ribagorça, va ser fill de Ferran I d'Aragó i de Elionor d'Alburquerque i es va casar amb Blanca I de Navarra i va tindre quatre fills, desprès es va casar amb Joana Enríquez i va tindre quatre fills.

Sentencia arbitral de Guadalupe

Jan 30, 1486

Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences.

Mort Ferran el catòlic

Jan 23, 1516

Va ser comte de Ribagorça, duc de Montblanc, príncep de Girona, rei de Sicília, rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona, rei de Castella, de Sardenya, de Nàpols, regent de Castella i rei de Navarra. Va ser fill de Joan II, i de la seva segona esposa, Joana Enríquez i va tindre un fill amb Aldonça Roig, desprès va tindre una filla amb Joana Nicolau quan viatjava a Navarra, desprès, amb Toda de Larrea, va tindre una filla, desprès, va tindre cinc fills amb Isabel I de Castella.