-
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills. -
l retirar-se el seu pare comte Suniari I que, el 947, va prendre l'hàbit monacal a l'abadia benedictina de Lagrasse, a la vora del riu Orbieu a Carcassona, va cedir els seus dominis als seus fills Borrell i Miró, que havien de governar conjuntament. El correinat de tots dos va durar fins a la mort de Miró I en 966,2 quedant Borrell II com a únic representant al capdavant dels comtats, de Barcelona, Girona i Osona. -
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen.
Declara els comtats catalans independents del
regna franc. -
El Califat omeia no va fer incursions al comtat de Barcelona perquè es creia que rebria el suport del Regne de França o l'Imperi Romà d'Orient, però en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de França no els ajudaria es va decidir a atacar-los. -
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona.
-
Era fill de Ramon Berenguer I i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II.
-
Va consolidar la supremacia del comtat de
Barcelona sobre la resta i va conquerir
Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença,
aconseguint així els territoris d’Occitània. -
La conquesta de la ciutat andalusina per part del comte d'Urgell, l'any 1105, va significar la ruïna del nucli urbà i l'emigració de la població andalusina. La capital no es va recuperar fins a inicis del segle XIV, amb l?entrada de la Casa de Barcelona al capdavant del comtat d'Urgell. -
El 1112 es casà amb Dolça de Provença, a qui la seva mare Gerberga havia donat tots els seus dominis dos dies abans, i el dia del casament estenia la donació al seu gendre. Un any més tard Ramon Berenguer III, que ja s’anomenava comte de Barcelona i de Provença, rebé de la seva muller una cessió total de drets. Això donà a Catalunya un lloc destacat en la política europea i contribuí en una gran manera al seu avenç cultural. -
-
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temerosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat. -
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant
contra els francesos pel territori d’Occitània. -
La batalla de Muret va ser la batalla decisiva de l'anomenada croada albigenc. Es va lliurar el 12 de setembre de 1213 a una plana de la localitat fortificada occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa. de Tolosa, Bernat IV de Cominges i Ramon Roger de Foix, contra les tropes creuades i les de Felip II de França manades per Simó IV de Montfort. -
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València.
Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual
renuncia als territoris d’Occitània. -
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
La conquesta de València per Jaume I va ser el conjunt de maniobres militars que van portar a l'annexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona de Aragó. En tan sols setze anys, entre el 1229 i el 1245, Jaume I d'Aragó va conquistar gran part del que ja des del 1238 es va constituir com a Regne de València -
l Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París. Aquests tractats posaren fi al conflicte que durant més de cent anys havia enfrontat la dinastia dels Plantagenet anglesos amb la dinastia dels Capets francesos. -
Conquesta de Sicília.
-
-
Conquesta de Menorca.
-
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria.
-
fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Seu Vella de Lleida.
-
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329. L'illa de Sardenya, sotmesa a la influència mercantil de pisans i genovesos, estava dividida en quatre senyories (anomenades giudicati), de les quals tres estaven gairebé sota control dels pisans i la quarta, la dels Arborea, hi tenia una aliança estreta. -
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i finalment comte d'Empúries (1386-1387).
-
fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.
-
Mor sense descendència.
-
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara , en detriment de l'altre candidat, Jaume II d'Urgell. -
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412).
-
Conquesta de Nàpols.
-
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou. -
Guanya la Guerra Civil Catalana.
-
La guerra civil catalana (1462-1472) va ser el conflicte que es va produir al principat de Catalunya entre els partidaris del rei Joan II d'Aragó, comte de Barcelona, i els de les institucions catalanes rebels al rei encapçalades per la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat. -
-
La Capitulación de Pedralbes firmada el 24 de octubre de 1472 puso fin a la guerra civil catalana ya que según los términos de la misma no solo se rendía Barcelona, tras el duro sitio al que había sido sometida por el ejército del rey Juan II de Aragón, sino todo el Principado de Cataluña, que se había rebelado contra su soberano en 1462